PUBLICITAT

El 59% no creu en els beneficis dels nous horaris

  • La meitat de la població, a favor de l'ampliació; l'altra meitat, en contra
C. G.
SANT JULIÀ DE LÒRIA

Periodic
Turistes passegen per l'Avinguda Meritxell, aquest estiu Foto: TONY LARA

No està dins del paquet de mesures anunciades pel cap de Govern durant el discurs televisat, però sí que estava dins del programa electoral de DA. L'ampliació dels horaris comercials (fins a les 22 hores i amb un màxim de 84 hores setmanals), en vigor des d'aquest setembre, era una de les prioritats dels Demòcrates, la qual pocs mesos després d'arribar al Govern van convertir en legislació. Però aquesta actuació ferma i defensada des d'un inici sembla que no acaba de convèncer a la ciutadania. Al menys pel que fa a la seva repercussió, ja que el 59% dels enquestats considera que l'ampliació horària no es traduirà en un augment de les vendes.

Tancar fins les 22 hores, per tant, no servirà per generar més activitat comercial, segons gran part de la població. Només el 30% creu en els seus beneficis, la majoria càrrecs directius i amb professions no relacionades amb el comerç.

Al grup majoritari, hi predominen els treballadors del comerç i de l'hoteleria (el 71% considera que no augmentaran les vendes), els de la construcció i indústria, les persones de 25 a 39 anys, els enquestats amb estudis primaris no acabats i els que tenen estudis secundaris. Per nacionalitats, és molt elevada la proporció de portuguesos que es mostren pessimistes. Són el 72%, respecte al 57% dels andorrans, el 61% dels espanyols i el 46% dels francesos.

Paritat en l'aprovació de la llei / A banda de demanar sobre la repercussió positiva de la liberalització dels horaris comercials, el CRES també va plantejar als enquestats si estaven a favor de la nova legislació. En aquest cas la paritat és pràcticament total. El 45,8% de la població considera que l'ampliació horària és positiva, per el 44,9% que assegura que és negativa pels interessos del país. Els enquestats restants prefereixen no pronunciar-se.

En la divisió per variables sociodemogràfiques, s'observen diferències significatives en relació amb el sexe, la nacionalitat, el nivell d'estudis i l'ocupació. Així, entre els enquestats que es mostren més favorables a la mesura destaquen els homes, els andorrans i francesos, els que tenen estudis universitaris, i els que ocupen càrrecs de directius, comandaments intermedis o són propietaris. Els més desfavorables són els que treballen a l'hostaleria i al comerç.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT