El 54% dels ciutadans considera que les mesures anunciades pel Govern seran efectives
- El 60% de la població creu que els nous horaris comercials no comporten més vendes
- Un 52% es mostra favorable a l'aplicació d'un impost sobre els salaris i les rendes
- El director del CRES ha presentat el resultat de l'enquesta sobre les mesures per afrontar la crisi. Foto: ANA / M. C.
El 54% dels ciutadans d'Andorra creu que les mesures per afrontar la crisi proposades pel cap de Govern, Toni Martí, en el seu discurs televisiu seran efectives per reactivar l'economia del país. Aquesta és una de les principals conclusions de l'enquesta realitzada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l'Institut d'Estudis Andorrans i que pregunta per les diferents mesures que va esmentar Martí. La modificació dels horaris comercials és la que recull una major diversitat d'opinions. Segons ha explicat el director del CRES, Joan Micó, caldrà analitzar la posició de la població un cop es comencin a aplicar aquestes mesures.
Text:
El Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l'Institut d'Estudis Andorrans ha presentat aquest dijous els resultats de l'enquesta realitzada a 754 persones, de tots els perfils demogràfics, per conèixer la seva opinió sobre les mesures econòmiques proposades pel cap de Govern, Toni Martí, en el seu discurs televisiu.
En primer lloc destaca que el 70% dels ciutadans coneixia les mesures, els andorrans en un 81% i fins al 85% dels estudiants universitaris. Segons ha explicat el director del CRES, Jordi Micó, les preguntes s'han fet de la mateixa manera com va formular les propostes el cap de Govern, 'perquè és la manera com ha rebut el missatge la població'. Tot i així, Micó ha reconegut que serà més interessant poder fer una valoració més específica a partir del moment en que es comencin a aplicar les diferents iniciatives. Un altre aspecte general és que en les preguntes que impliquen més serveis i més positives, la valoració general és més favorable. En canvi, en aquelles qüestions que impliquen més restriccions en els serveis obtenen respostes més en desacord.
Així, per exemple, en l'apartat de reformes del model fiscal més del 50% dels enquestats estan d'acord amb les mesures. Un 52% es mostren favorables a l'aplicació d'un impost sobre els salaris i les rendes (IRPF) i el 33,3% en desacord. En el cas dels andorrans, el percentatge d'opinions positives arriba al 63% i puja fins al voltant del 65% en les persones amb un major nivell d'estudis i en els règims laborals més alts. D'altra banda, el 60,3% dels ciutadans està d'acord amb la implantació de l'impost sobre les societats i activitats econòmiques, xifra que arriba al 75% en els de nacionalitat francesa i al 70% en els andorrans. Així mateix, com més nivell d'estudis i major qualificació laboral, més respostes positives es reben. Amb un percentatge més baix, el 52%, els enquestats estan d'acord amb la creació de l'IVA, sent els joves els que estan més en desacord. En canvi, quant a l'obertura a la inversió estrangera, gairebé el 95% de la mostra veu bé la mesura, sobretot com més alt és el nivell d'estudis i la qualificació laboral. Per últim, sobre la llei del joc el 70% està d'acord en regular aquesta activitat, sent els francesos els que més favorablement valoren la mesura, amb un 87% de respostes positives.
El segon bloc de l'enquesta se centra en les reformes de la Seguretat Social (CASS) amb respostes positives en l'extensió de la cobertura als estudiants majors de 25 anys, la possibilitat d'assegurar les persones desocupades, la rebaixa proporcional de la cotització dels autònoms, un major control sobre les baixes i la revisió de les prestacions per a aquestes baixes. D'aquestes, les que obtenen un major suport dels ciutadans són l'assegurança per als aturats (85,8%) i el control de les baixes (95%). A l'altra banda, la proposta de pagar un percentatge més alt en alguns medicaments és la mesura que recull una major disparitat d'opinions, un 45,2% d'acord i un 43,5% en desacord. En aquest últim grup s'hi troben sobretot treballadors no qualificats, aturats i jubilats, segons ha indicat el responsable del CRES.
El tercer apartat que aborda l'enquesta són les mesures d'estalvi en l'Administració Pública, en el qual s'han rebut més respostes favorables en la reducció dels salaris més alts dels funcionaris (84,6%) i només el 8,5% en desacord. En aquest aspecte, però, Micó ha afirmat que caldria fer una enquesta més directament als treballadors d'aquest sector per poder comptar amb una mostra representativa d'aquest àmbit. D'altra banda, la reducció dels pressupostos de les entitats parapúbliques i la construcció d'un heliport, per concessió, han obtingut opinions més diverses, tot i que més del 50% hi està d'acord en ambdós casos. En el cas de les parapúbliques, ha explicat el director del CRES, s'han trobat amb la necessitat d'especificar més les entitats a què fan referència, doncs alguns ja han indicat que en alguns casos ho veuen millor que en altres.
Un tema que també ha rebut valoracions diverses és l'ampliació dels horaris comercials, on un 46% està d'acord que els establiments puguin obrir més hores i un 45% no. Aquest fet es deuria a l'opinió desfavorable dels treballadors del comerç, l'hostaleria i els serveis, ha comentat Micó. A més, el 60% dels enquestats consideren que aquesta modificació no farà que augmentin les vendes.
Per últim, el 54,3% de la mostra afirma que les mesures proposades pel cap de Govern seran efectives per reactivar l'economia andorrana. A més, el 44% creu que es portaran a terme durant aquesta legislatura, una afirmació que arriba al 58% dels andorrans i que rep més suport entre els professionals liberals i tècnics.
Cap al desembre, el CRES farà pública la segona tanda de preguntes realitzades als ciutadans relacionades amb els problemes que creuen que té Andorra, com afecta la crisi a la gent i la seguretat de les dades a Internet i amb les entitats públiques. Així mateix, el director del centre ha explicat que no faran cap sondeig sobre la intenció de vot de les comunals, perquè no es pot obtenir una mostra representativa que doni resultats fiables. El que sí que faran, ha reconegut Micó, és realitzar una enquesta després de les eleccions per conèixer la variació del vot i la opinió dels ciutadans sobre el sistema electoral.
El 54% dels ciutadans d'Andorra creu que les mesures per afrontar la crisi proposades pel cap de Govern, Toni Martí, en el seu discurs televisiu seran efectives per reactivar l'economia del país. Aquesta és una de les principals conclusions de l'enquesta realitzada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l'Institut d'Estudis Andorrans i que pregunta per les diferents mesures que va esmentar Martí. La modificació dels horaris comercials és la que recull una major diversitat d'opinions. Segons ha explicat el director del CRES, Joan Micó, caldrà analitzar la posició de la població un cop es comencin a aplicar aquestes mesures.
El Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l'Institut d'Estudis Andorrans ha presentat aquest dijous els resultats de l'enquesta realitzada a 754 persones, de tots els perfils demogràfics, per conèixer la seva opinió sobre les mesures econòmiques proposades pel cap de Govern, Toni Martí, en el seu discurs televisiu.
En primer lloc destaca que el 70% dels ciutadans coneixia les mesures, els andorrans en un 81% i fins al 85% dels estudiants universitaris. Segons ha explicat el director del CRES, Jordi Micó, les preguntes s'han fet de la mateixa manera com va formular les propostes el cap de Govern, "perquè és la manera com ha rebut el missatge la població". Tot i així, Micó ha reconegut que serà més interessant poder fer una valoració més específica a partir del moment en que es comencin a aplicar les diferents iniciatives. Un altre aspecte general és que en les preguntes que impliquen més serveis i més positives, la valoració general és més favorable. En canvi, en aquelles qüestions que impliquen més restriccions en els serveis obtenen respostes més en desacord.
Així, per exemple, en l'apartat de reformes del model fiscal més del 50% dels enquestats estan d'acord amb les mesures. Un 52% es mostren favorables a l'aplicació d'un impost sobre els salaris i les rendes (IRPF) i el 33,3% en desacord. En el cas dels andorrans, el percentatge d'opinions positives arriba al 63% i puja fins al voltant del 65% en les persones amb un major nivell d'estudis i en els règims laborals més alts. D'altra banda, el 60,3% dels ciutadans està d'acord amb la implantació de l'impost sobre les societats i activitats econòmiques, xifra que arriba al 75% en els de nacionalitat francesa i al 70% en els andorrans. Així mateix, com més nivell d'estudis i major qualificació laboral, més respostes positives es reben. Amb un percentatge més baix, el 52%, els enquestats estan d'acord amb la creació de l'IVA, sent els joves els que estan més en desacord. En canvi, quant a l'obertura a la inversió estrangera, gairebé el 95% de la mostra veu bé la mesura, sobretot com més alt és el nivell d'estudis i la qualificació laboral. Per últim, sobre la llei del joc el 70% està d'acord en regular aquesta activitat, sent els francesos els que més favorablement valoren la mesura, amb un 87% de respostes positives.
El segon bloc de l'enquesta se centra en les reformes de la Seguretat Social (CASS) amb respostes positives en l'extensió de la cobertura als estudiants majors de 25 anys, la possibilitat d'assegurar les persones desocupades, la rebaixa proporcional de la cotització dels autònoms, un major control sobre les baixes i la revisió de les prestacions per a aquestes baixes. D'aquestes, les que obtenen un major suport dels ciutadans són l'assegurança per als aturats (85,8%) i el control de les baixes (95%). A l'altra banda, la proposta de pagar un percentatge més alt en alguns medicaments és la mesura que recull una major disparitat d'opinions, un 45,2% d'acord i un 43,5% en desacord. En aquest últim grup s'hi troben sobretot treballadors no qualificats, aturats i jubilats, segons ha indicat el responsable del CRES.
El tercer apartat que aborda l'enquesta són les mesures d'estalvi en l'Administració Pública, en el qual s'han rebut més respostes favorables en la reducció dels salaris més alts dels funcionaris (84,6%) i només el 8,5% en desacord. En aquest aspecte, però, Micó ha afirmat que caldria fer una enquesta més directament als treballadors d'aquest sector per poder comptar amb una mostra representativa d'aquest àmbit. D'altra banda, la reducció dels pressupostos de les entitats parapúbliques i la construcció d'un heliport, per concessió, han obtingut opinions més diverses, tot i que més del 50% hi està d'acord en ambdós casos. En el cas de les parapúbliques, ha explicat el director del CRES, s'han trobat amb la necessitat d'especificar més les entitats a què fan referència, doncs alguns ja han indicat que en alguns casos ho veuen millor que en altres.
Un tema que també ha rebut valoracions diverses és l'ampliació dels horaris comercials, on un 46% està d'acord que els establiments puguin obrir més hores i un 45% no. Aquest fet es deuria a l'opinió desfavorable dels treballadors del comerç, l'hostaleria i els serveis, ha comentat Micó. A més, el 60% dels enquestats consideren que aquesta modificació no farà que augmentin les vendes.
Per últim, el 54,3% de la mostra afirma que les mesures proposades pel cap de Govern seran efectives per reactivar l'economia andorrana. A més, el 44% creu que es portaran a terme durant aquesta legislatura, una afirmació que arriba al 58% dels andorrans i que rep més suport entre els professionals liberals i tècnics.
Per últim, el 54,3% de la mostra afirma que les mesures proposades pel cap de Govern seran efectives per reactivar l'economia andorrana. A més, el 44% creu que es portaran a terme durant aquesta legislatura, una afirmació que arriba al 58% dels andorrans i que rep més suport entre els professionals liberals i tècnics.
Cap al desembre, el CRES farà pública la segona tanda de preguntes realitzades als ciutadans relacionades amb els problemes que creuen que té Andorra, com afecta la crisi a la gent i la seguretat de les dades a Internet i amb les entitats públiques. Així mateix, el director del centre ha explicat que no faran cap sondeig sobre la intenció de vot de les comunals, perquè no es pot obtenir una mostra representativa que doni resultats fiables. El que sí que faran, ha reconegut Micó, és realitzar una enquesta després de les eleccions per conèixer la variació del vot i la opinió dels ciutadans sobre el sistema electoral.