• L'Escol està fet amb la varietat riesling, de maduració lenta, força acidesa natural, molta mineralització i aromes amb tocs afruitats
• S'han recol·lectat uns 5.000 quilos de raïm

El raïm s'aboca a una màquina que el desgrana i separa el fruit de fulles, tiges i tronquets, i per gravetat natural va a la premsa Foto: ÀLEX LARA

Borda Sabaté afrontava ahir el tram final de la seva tercera verema. El vi, anomenat Escol, d'aquesta collita arribarà al mercat el novembre vinent. De moment, es pot tastar el fruit de les collites del 2009 i del 2010. Van sortir unes 2.000 ampolles d'Escol cada any, que es comencen a comercialitzar a Andorra –aquest vi es pot trobar als restaurants i botigues més o menys especialitzades del país– i més endavant es plantejarà la possibilitat de sortir a l'estranger. Aquest any s'han collit al voltant de 5.000 quilograms de raïm, uns 4.000 de blanc –riesling– i uns 1.000 de varietats negres –cornalin, merlot i syrah–.

«El vi és una expressió més de la nostra cultura, amb esperit i característiques d'aquesta terra», va explicar el gerent de Borda Sabaté, Joan Albert Farré. «És un nou element per mostrar la nostra identitat», va continuar Farré. Per això, més enllà del vi, Borda Sabaté amplia l'oferta turística del país amb visites als seus camps i celler. És tota una aventura arribar a les vinyes, des de les quals es té una privilegiada vista de la vall. El camí és prou dret, i s'hi arriba amb vehicles quatre per quatre. La pròpia empresa dóna el servei de transport i la possibilitat d'accedir a la vinya amb vehicles buggies. Un cop a dalt, visita guiada per les instal·lacions del Celler Casa Sabaté.

Vi d'alçada

Els vins d'alçada estan en auge, i cada vegada són més els que es poden trobar al mercat. «Té i tindrà interès», tant per a experts enòlegs i someliers professionals, com per a principiants en el món del vi, segons Farré. Aquests són vins complexes. Les dificultats del terreny, abrupte, i l'especial climatologia fan dels vins d'alçada, vins excepcionals.

Borda Sabaté va començar amb la viticultura fa uns anys. Primer amb una plantació experimental, amb una trentena de varietats de ceps. Finalment es va optar pel riesling, tot i que també es mantenen alguns ceps de raïm negre. «Per predilecció personal» de Farré, però també «perquè s'adapta bé, aguanta el fred i l'alçada».

El fet de cultivar-se entre els 1.100 i els 1.200 metres d'alçada, aprofitant «la dolçor» dels primers raigs de sol i el contrast de temperatures fa que el procés de maduració d'aquest raïm sigui lent i «afavoreix el desenvolupament dels aromes». Una «viticultura extrema», cultiu en feixes al Solà de Muxella. El fruit és «molt més aromàtic aquí que a menys alçada», assegura el gerent de Borda Sabaté, que va definir el riesling com una varietat de raïm «molt aromàtica i amb força acidesa natural, i molta mineralitat».

Malgrat l'auge que viuen actualment les vinyes d'alçada, tampoc és cap novetat. Del Solà de la Muxella s'han trobat «referències històriques» que fa un miler d'anys ja s'hi cultivava raïm, segons va explicar Farré. S'especula que la plaga de fil·loxera, que va afectar també les vinyes catalanes a finals del segle XIX, va matar també els ceps andorrans i després «no es va reiniciar el cultiu». Fins ara, quan s'ha recuperat l'interès per aquest producte «d'alta qualitat».

Alta tecnologia i ecologia

L'Escol és el segon vi andorrà en arribar al mercat. Primer ho va fer el Cim de Cel, de Casa Beal. Però el de Borda Sabaté té l'honor de ser el primer producte del país amb certificació ecològica. En el cultiu d'aquestes vinyes no es fan servir ni herbicides ni pesticides. Encara que requereixi un major esforç i moltes feines s'hagin de fer manualment.

Un cop el raïm ha arribat al punt òptim de maduració, normalment per Tots Sants –setmana amunt o avall–, es procedeix a la «festa de la verema». És quan es requereixen més treballadors i col·laboradors, i la família s'aboca a la tasca. Es fa manualment, ja que les petites parcel·les de cultiu fan impossible la recol·lecta mecanitzada.

El raïm recollit es porta al celler, on maquinària «d'alta tecnologia» separa el fruit de fulles, tiges i tronquets. Per gravetat natural els bons grans de raïm cauen a la premsa. Aquesta és «de la millor tecnologia», on mentre no es premsa el raïm per convertir-lo en most, el fruit està en una atmosfera inerta, amb gas inert, «per garantir la salubritat» i evitar que es faci malbé i perdi aroma. Després es deixa reposar en dipòsits per començar després el procés de fermentació. Finalment, després del llarg procés, s'embotella i s'etiqueta, i l'Escol està llest per arribar a les taules andorranes.

El nom d'Escol ve de l'Antic Testament, on a la vall amb aquest nom es va trobar un «vi sagrat i deliciós», segons va explicar Farré. A la paret del celler de Borda Sabaté s'hi troba la inscricpció: «Nm 13, 23.- Arribats a la vall d'Escol van trobar una serment amb un raïm tan gran que l'hagueren de portar entre dos en barra».

Per a més informació consulti l'edició en paper.