Salut, turisme i educació se salven de la contenció pressupostària
- El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, presenta un pressupost "de transició"
- Els ingressos previstos per al 2012 són de 334 milions d'euros i les despeses arriben als 397
- El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, ha fet entrega dels documents amb el pressupost del 2012 al síndic general, Viçens Mateu.. Foto: ÀLEX LARA
El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, ha presentat aquest dilluns un pressupost "de transició", que ha de permetre arribar al 2013 amb canvis substancials, com a resultat de les modificacions legislatives que el Govern espera aprovar durant aquest any. En un context de contenció de la despesa i de les inversions, el Ministeri de Salut i Benestar incrementa la seva partida en un 154% respecte a les últimes previsions de comptes aprovats el 2009, "sobretot per la transferència corrent a la CAS", ha explicat Cinca. Per la seva part, la partida del Ministeri de Turisme i Medi Ambient augmenta un 20,18%, principalment pels set milions d'euros que es destinen a Andorra Turisme. Per últim, Educació i Joventut creix un 7,80%, amb l'objectiu de "no posar en perill la convivència dels tres sistemes educatius ni la seva diversitat i qualitat". En total, els ingressos previstos per al 2012 són de 334 milions d'euros i les despeses arriben als 397 milions, amb un dèficit de 63 milions d'euros. L'objectiu és doncs, com ha manifestat el responsable de Finances, "consolidar el creixement dels ingressos i reduir dràsticament les despeses".
Les partides del Ministeri de Salut i Benestar, Educació i Joventut i Turisme i Medi Ambient han vist incrementades les seves partides en un pressupost marcat per la contenció de la despesa i de les inversions. Una provisió que, segons el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, és "de transició" i ha de permetre arribar al 2013 amb canvis substancials, com a resultat de les modificacions legislatives que el Govern espera aprovar durant aquest any.
L'any vinent, el Ministeri de Salut i Benestar comptarà amb una partida de més de 84,6 milions d'euros, un 154% més que el 2009, quan es van aprovar els últims pressupostos. Segons Cinca, aquests comptes inclouen les transferències que fa el Govern a la CASS per pagar la branca general i l'augment de les ajudes destinades a persones amb dificultats, dos factors que van clarament a l'alça. Aquest àmbit suposa el 21,32% del pressupost. Respecte a la CASS, el ministre ha afirmat que aquest 2012 espera aprovar la modificació de la llei, perquè és un tràmit necessari per aprimar la despesa.
Per la seva part, Educació i Joventut passa de poc més de 59 a 63,7 milions d'euros, el que suposa un increment del 7,80% respecte a fa dos anys. Amb una proporció del 16% dels diners previstos, el Govern manté la dotació d'aquest sector amb l'objectiu de no posar en perill els tres sistemes educatius que conviuen al Principat, com tampoc la seva qualitat i diversitat. Per últim, el Ministeri de Turisme i Medi Ambient incrementa un 20,15% la seva dotació, sobretot pels sis milions que es destinen a Andorra Turisme per promocionar el territori i recuperar el nivell de visitants i el consum d'aquests al país.
A l'altre extrem, el M inisteri de Finances i Funció Pública és el que més retalla el seu pressupost, un 41,26% respecte al 2009, amb 11 milions menys. Tot i així, encara representa prop del 23% de la dotació degut a les despeses financeres i a la transferència de capital als comuns.
Les despeses financeres, un perill per al futur
Precisament les despeses financeres, juntament amb les transferències corrents, són les que fan que "avui per avui és pràcticament impossible fer un pressupost més baix que el que estem presentant", ha indicat el ministre. Amb 34 milions d'euros de despeses financeres, Cinca ha fet èmfasi en la necessitat de diversificar les fonts de finançament i renegociar els préstecs a llarg termini, tot i que pot suposar un increment dels marges.
Segons el responsable de Finances, el 80% de l'endeutament s'hauria de tornar en un període superior a un any, "per no estar tant sotmès a la volatilitat del mercat" ; tot i així, el Govern ja ha previst en aquests pressupostos una pujada de l'euríbor i dels marges financers. Segons Cinca, aquestes despeses financeres suposen "un perill real de cara al futur". D'altra banda, sobre la negociació concreta del préstec amb Crèdit Agricole, el ministre ha reconegut que la voluntat del Govern és renovar-lo però sembla que el banc estaria "preparant el terreny per una mala notícia", que es podria concretar amb l'aprovació parcial de la renovació o a una variació del preu.
Un altre tipus de despeses on sí s'ha prioritzat la contenció és en la construcció d'infraestructures. La partida dedicada a la inversió ha estat una de les més afectades per la política de contenció, fins al punt que el ministre Jordi Cinca ha manifestat que "seria dolent per al país mantenir aquesta situació baixa". Descartades les grans obres, Cinca ha apostat per buscar finançament dels bancs amb un préstec a 20 anys i quotes fixes o trobar empreses interessades en la concessió de les infraestructures en procés, com el Túnel de dos Valires i el vial de Sant Julià.
En el capítol d'ingressos, Cinca ha destacat l'augment dels impostos directes (que creixen prop del 400%) i indirectes (+6%) aconseguit gràcies a la imposició sobre les societats i les activitats econòmiques i sobre la renda dels no residents. Tot i així, el ministre ha destacat l'excessiva dependència dels ingressos amb el nombre de turistes i el seu consum al país.
Rellançament de l'economia
Segons el responsable de Finances, amb aquests comptes s'instauren uns "criteris de rigor pressupostari que haurien de quedar instaurats". Aquests, indiquen que per rellançar l'economia cap recuperar el nivell de turisme (d'aquí la provisió de sis milions a Andorra Turisme) i desplegar la legislació per a l'obertura econòmica. "Un nou model econòmic que implica canvis legislatius i temps per convèncer als inversors", ha dit Cinca.
Amb tot, el ministre de Finances i Funció Pública ha afirmat que l'horitzó del pressupost no és el 2012 sinó que té un objectiu per als quatre anys de legislatura, per dirigir-se cap a l'equilibri i el benestar i la dinamització de l'economia, amb l'objectiu que "la política pressupostaria s'acabi convertint en política econòmica".
El pressupost per al 2012 contempla uns ingressos de 334 milions d'euros i unes despeses de 397 milions, assumint un dèficit de 63 milions.
L'any vinent, el Ministeri de Salut i Benestar comptarà amb una partida de més de 84,6 milions d'euros, un 154% més que el 2009, quan es van aprovar els últims pressupostos. Segons Cinca, aquests comptes inclouen les transferències que fa el Govern a la CASS per pagar la branca general i l'augment de les ajudes destinades a persones amb dificultats, dos factors que van clarament a l'alça. Aquest àmbit suposa el 21,32% del pressupost. Respecte a la CASS, el ministre ha afirmat que aquest 2012 espera aprovar la modificació de la llei, perquè és un tràmit necessari per aprimar la despesa.
Per la seva part, Educació i Joventut passa de poc més de 59 a 63,7 milions d'euros, el que suposa un increment del 7,80% respecte a fa dos anys. Amb una proporció del 16% dels diners previstos, el Govern manté la dotació d'aquest sector amb l'objectiu de no posar en perill els tres sistemes educatius que conviuen al Principat, com tampoc la seva qualitat i diversitat. Per últim, el Ministeri de Turisme i Medi Ambient incrementa un 20,15% la seva dotació, sobretot pels sis milions que es destinen a Andorra Turisme per promocionar el territori i recuperar el nivell de visitants i el consum d'aquests al país.
A l'altre extrem, el M inisteri de Finances i Funció Pública és el que més retalla el seu pressupost, un 41,26% respecte al 2009, amb 11 milions menys. Tot i així, encara representa prop del 23% de la dotació degut a les despeses financeres i a la transferència de capital als comuns.
Les despeses financeres, un perill per al futur
Precisament les despeses financeres, juntament amb les transferències corrents, són les que fan que "avui per avui és pràcticament impossible fer un pressupost més baix que el que estem presentant", ha indicat el ministre. Amb 34 milions d'euros de despeses financeres, Cinca ha fet èmfasi en la necessitat de diversificar les fonts de finançament i renegociar els préstecs a llarg termini, tot i que pot suposar un increment dels marges.
Segons el responsable de Finances, el 80% de l'endeutament s'hauria de tornar en un període superior a un any, "per no estar tant sotmès a la volatilitat del mercat" ; tot i així, el Govern ja ha previst en aquests pressupostos una pujada de l'euríbor i dels marges financers. Segons Cinca, aquestes despeses financeres suposen "un perill real de cara al futur". D'altra banda, sobre la negociació concreta del préstec amb Crèdit Agricole, el ministre ha reconegut que la voluntat del Govern és renovar-lo però sembla que el banc estaria "preparant el terreny per una mala notícia", que es podria concretar amb l'aprovació parcial de la renovació o a una variació del preu.
Un altre tipus de despeses on sí s'ha prioritzat la contenció és en la construcció d'infraestructures. La partida dedicada a la inversió ha estat una de les més afectades per la política de contenció, fins al punt que el ministre Jordi Cinca ha manifestat que "seria dolent per al país mantenir aquesta situació baixa". Descartades les grans obres, Cinca ha apostat per buscar finançament dels bancs amb un préstec a 20 anys i quotes fixes o trobar empreses interessades en la concessió de les infraestructures en procés, com el Túnel de dos Valires i el vial de Sant Julià.
En el capítol d'ingressos, Cinca ha destacat l'augment dels impostos directes (que creixen prop del 400%) i indirectes (+6%) aconseguit gràcies a la imposició sobre les societats i les activitats econòmiques i sobre la renda dels no residents. Tot i així, el ministre ha destacat l'excessiva dependència dels ingressos amb el nombre de turistes i el seu consum al país.
Rellançament de l'economia
Segons el responsable de Finances, amb aquests comptes s'instauren uns "criteris de rigor pressupostari que haurien de quedar instaurats". Aquests, indiquen que per rellançar l'economia cap recuperar el nivell de turisme (d'aquí la provisió de sis milions a Andorra Turisme) i desplegar la legislació per a l'obertura econòmica. "Un nou model econòmic que implica canvis legislatius i temps per convèncer als inversors", ha dit Cinca.
Amb tot, el ministre de Finances i Funció Pública ha afirmat que l'horitzó del pressupost no és el 2012 sinó que té un objectiu per als quatre anys de legislatura, per dirigir-se cap a l'equilibri i el benestar i la dinamització de l'economia, amb l'objectiu que "la política pressupostaria s'acabi convertint en política econòmica".
El pressupost per al 2012 contempla uns ingressos de 334 milions d'euros i unes despeses de 397 milions, assumint un dèficit de 63 milions.