• Per defensar especificitats, Andorra apunta la possibilitat de mantenir el sistema de quotes d'immigració

Gianluca Grippa, cap d'unitat del Servei Europeu d'Afers Exteriors, visita Casa de la Vall la legislatura passada. Foto: TONY LARA

El Govern creu que avui en dia ja es donen les condicions per afrontar el debat per avançar cap a la convergència del mercat interior de la Unió Europea, i començar a assumir, doncs, les quatre llibertats de moviments que implica: de persones, mercaderies, capitals i serveis. Però no sense restriccions ni dificultats. Així ho exposa l'Executiu en un memoràndum sobre les relacions entre Andorra i la UE que s'ha fet arribar al Servei Europeu d'Acció Exterior.

El memoràndum exposa, de manera general, com entén l'Executiu que s'ha de desenvolupar el procés d'integració al mercat de la UE, i inclou un llistat de «qüestions sensibles». Les majors dificultats, els àmbits en els què la convergència «exigeix una profunda evolució del model econòmic andorrà», es troben en l'obertura econòmica i les quatre llibertats de circulació. Aquestes requereixen «a la vegada una forta convicció política i un sòlid consens social». L'Executiu valora que «les condicions es donen avui per fer front a aquest debat: un Govern convençut i recolzat per una àmplia majoria parlamentària que ha declarat públicament i formal les seves intencions en aquest sentit, i un teixit empresarial que dóna suport activament a aquest discurs».

En relació a l'assumpció del cabal comunitari relatiu a la lliure circulació de persones, el Govern considera «evident» que es necessitaran certes derogacions, i en particular assenyala la possibilitat de mantenir les quotes d'immigració «responent a les especificitats del territori i la població». El document demana establir les condicions que permetin als andorrans estudiar, treballar i instal·lar-se en països de la UE. I de la mateixa manera, s'haurien de considerar modalitats de finançament adaptades per a la participació als programes europeus d'educació i de formació.

Pel que es refereix a la lliure circulació de capitals, el Govern apunta la necessitat d'una reflexió sobre les adaptacions, «per raons imperioses d'interès general», que comportarien efectes d'una obertura total a les inversions directes; i també sobre les situacions que puguin conduir a distorsions del mercat immobiliari, donada la talla del país i les seves característiques.

El dret de les societats i la protecció social també és una de les qüestions que comportaran majors modificacions de l'ordre actual. En aquest punt caldrà «un desenvolupament legislatiu nacional important» per tal d'anar implementant «gradualment» el cabal comunitari relatiu a la llibertat de circulació de persones i capitals. De la mateixa manera s'haurà de procedir en relació al dret d'establiment i de lliure circulació de serveis, procés d'obertura en el que el Govern vol que hi hagi períodes transitoris per «permetre un procés gradual d'adaptació dels diferents sectors».

En relació a la lliure circulació de mercaderies, el Govern apunta que l'acord d'unió duanera signat el 1990, i els protocols sobre qüestions veterinàries (1997) i el de mesures de seguretat (2011) «haurien de ser una bona base per aprofundir en el principi de la lliure circulació de mercaderies».

ADAPTACIONS MÉS SENZILLES / Entre les «qüestions sensibles» per a Andorra en el marc de la participació al mercat interior de la UE també n'hi ha que no són tan problemàtiques. Pel Govern, la convergència és possible sense «obstacles majors» i a curt termini en els àmbits del transport i el medi ambient, ja que la legislació andorrana ja s'inspira en les normatives comunitàries. Igualment, «donat l'interès per a l'economia i la societat andorranes, les polítiques d'acompanyament en temes de turisme, suport a les petites i mitjanes empreses i la protecció civil», es podrien desplegar «de manera prou ràpida i sense problemes majors».

En les qüestions de protecció de consumidors i propietat intel·lectual, el Govern reconeix que «no hi ha obstacles polítics majors», però «requereixen un esforç legislatiu considerable», ja que la legislació sobre aquests àmbits «està poc desenvolupada i necessita un treball important d'adaptació».

Conscient de la dificultat de la transposició de tot el cabal comunitari per integrar-se al mercat interior, el Govern ha creat un grup de treball interministerial que té per missió l'avaluació de l'impacte d'aquest, i identificar els obstacles que podrien justificar derogacions o períodes transitoris, explica en el memoràndum.

PROPOSTA DE FULL DE RUTA / Així, el nou marc institucional per als micro estats –Andorra, Mònaco i San Marino–, l'accés progressiu al mercat interior i el respecte de les particularitats d'aquests són els «elements clau del full de ruta» del Govern per a la integració progressiva al mercat interior. Aquests punts són els que va subratllar en l'informe presentat davant el Consell d'Afers Generals per la presidència hongaresa.

Per posar en marxa el full de ruta, el Govern ha creat un grup de treball, assistit per experts en afers europeus, que ha pres com a punt de partida l'obra Andorra-Unió Europea: vers el mercat interior (2009), de Jean-Claude Berthélemy, Joaquim Llimona i Marc Maresceau. Segons s'exposa en el memoràndum, aquest enfocament ha permès activar un pla de treball intern amb diferents fases. La primera consisteix en la definició de la posició andorrana en relació al marc institucional, l'accés al mercat interior i les particularitats a defendre. En una segona fase, s'haurà de compartir la posició amb els altres petits estats i la UE per avançar en la direcció indicada per la presidència.

L'anàlisi realitzat en relació al nou marc institucional privilegia la idea d'un Espai Econòmic pels micro Estats Europeus (EEmEE), «prenent com a font d'inspiració l'experiència de l'Espai Econòmic Europeu (EEE). L'EEmEE hauria de disposar d'una estructura institucional equivalent a la de l'EEE, segons s'assenyala en el memoràndum: Un comitè mixt hauria de decidir les disposicions del cabal del mercat interior a integrar; hauria de poder establir «filtres de pertinença» en referència a disposicions que tractin matèries no aplicables a Andorra o altres petits estats; s'hauria d'establir un mecanisme per informar dels processos legislatius; un mecanisme de transposició del cabal adaptats i l'equivalent de l'autoritat de vigilància de l'AELE (Associació Europea de Lliure Intercanvi); i mecanismes de resolució de possibles divergències.

En relació a l'accés progressiu al mercat interior, el Govern exposa en el memoràndum que el seu anàlisi parteix de la voluntat de convergir cap aquest objectiu, «no només mitjançant l'elaboració del futur marc conceptual de relació, sinó també i sobretot, a través de reformes estructurals internes del model econòmic». En aquest sentit, es recorda l'objectiu d'obertura econòmica anunciat pel Govern i la reforma fiscal que s'està duent a terme. En aquest punt, s'assenyala que aquest novembre l'Executiu entrarà a tràmit parlamentari el projecte de llei del Tribut sobre el Valor Afegit (TVA) per tal que pugui entrar en vigor el gener del 2013.

Totes aquestes modificacions segueixen «la voluntat de situar Andorra en una posició de competitivitat tot guardant un equilibri entre, d'una part el necessari procés d'harmonització [...], i de l'altra el manteniment o reforç d'alguns elements d'especificitat». Com a mostra del canvi andorrà, el Govern posa l'exemple de la signatura de l'acord monetari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.