Josep Casadevall, en un moment de l'entrevista concedida a EL PERIÒDIC, la passada setmana. Foto: TONY LARA

Josep Casadevall (10 de setembre de 1946) es va llicenciar en dret a Madrid (1978) i des d'aleshores la seva trajectòria professional ha anat en un sentit ascendent vertical aconseguint situar-se, el mes passat, en la vicepresidència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Va ocupar durant 10 anys la secretària general del Comú d'Andorra la Vella. També ha estat secretari i President del Col·legi d'Advocats, professor de la Facultat de Dret de la Universitat espanyola a distància, i va ser el 1996 quan es va convertir en el primer jutge andorrà al Tribunal Europeu de Drets Humans. Abans, però entre 1993 i 1995 va ser el president del Col·legi d'Advocats. L'1 de febrer del 2008 va ser nomenat president de secció d'aquest organisme que depèn del Consell d'Europa. Com a president de la sala tercera del tribunal ha participat en diverses causes. Així, el juny passat el Tribunal va condemnar Espanya per violar la presumpció d'innocència d'un detingut en una operació contra ETA. També va participar en la causa en la que es va refusar condemnar a Espanya per una suposada vulneració de drets comesa contra els antics propietaris de la Comtessa de Chinchón de Goya, que van al·legar haver resultat perjudicats per la forma en què es va realitzar la compra d'aquesta obra per l'Administració.

– Després de 15 anys formant part del Tribunal Europeu dels Drets Humans, ¿com valora que el primer jutge andorrà d'aquesta instància judicial formi part ara de l'esfera presidencial?

–Els càrrecs en el Tribunal, el del president, el del vicepresident i els presidents de les cinc sales, són elegits pel plenari de jutges, dels que hi formen part ara que són 47, pels membres del Consell d'Europa. Hi ha un jutge titulat per cadascun dels estats i aquests formen el plenari. Naturalment ho valoro a doble títol. Personalment perquè tots tenim el nostre ego, hi ha la satisfacció a títol personal i sobretot m'ha fet molta il·lusió per al meu país, perquè que un andorrà pugui arribar a un càrrec important en una institució internacional com és el Tribunal de Drets Humans és una cosa destacable.

–Tot i que vostè, com a jutge andorrà, no representa al Principat en el Tribunal.

–No, mai. Cap jutge representa al seu país. El jutge és elegit a partir d'una terna que presenta l'Estat, però és elegit per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. És pagat pel Consell d'Europa. I jo no rebo instruccions de ningú. Encara que allà es diu el jutge andorrà, rus o francès, el que se sol dir és ‘jutge a títol de' o ‘jutge nacional' quan actua en la sala. Però alhora de votar és personalíssim i el jutge no pot rebre instruccions, naturalment, de ningú.

–¿Quins són els trets que ha de tenir un jutge per presidir la màxima autoritat que garanteix els Drets Humans?

–Tot juga. Una sèrie de circumstàncies de la vida. A vegades se'n diu estar en el bon lloc en el bon moment. Perquè fa anys que hi sóc. Sense ser dels més vells en edat sí que sóc dels més sèniors en temps i, doncs, no era l'únic que ho podia ser però tampoc eren molts, d'un grup de 25 estava situat en els tres o quatre que tenien més possibilitats. També es juga per afinitats. També hi ha amistats i simpaties perquè aquest vot és molt personal.

–Va exercir primer com advocat a Andorra una vintena d'anys. ¿Quina és la diferència en l'exercici del dret des d'un despatx particular a estar en el tribunal europeu? Solen ser casos més rellevants que ja han esgotat totes les vies jurídiques del país d'origen.

–Els temes que nosaltres analitzem allà són sempre qüestions de drets fonamentals que toquen a l'individu. No es tracta que siguin més importants. Per tant allà, els casos sempre són l'individu contra l'Estat. Allà no tenim plets d'un contra altre. És l'individu que considera que se li han vulnerat drets fonamentals dels què estan protegits pel Conveni i quan ja ha esgotat tots els recursos interns a casa seva, i considera que no se li ha fet justícia es pot adreçar al Tribunal d'Estrasburg. El que passa és que hi ha molts tipus de violacions. A Andorra no hem tingut violacions de l'article 2 del Dret a la vida, o de l'article 3 de tortures, o de l'article 5 detencions il·legals. El que hem tingut són més aviat problemes de l'article 6 sobre el procés equitatiu, els drets a la defensa, un assumpte pendent del Dret de família. No tots els estats estan al mateix nivell de cultura democràtica. Comparem els estats occidentals amb els de l'altre costat, amb les antigues repúbliques del sistema soviètic.

–Però de cara a l'exercici de la professió sí que estem parlant d'un altre nivell més important.

–Aquí has de conèixer el dret local, penal, civil i administratiu. Allà el jutge nacional ha de conèixer el seu dret perquè quan ha de comentar algun afer que toca al seu país, és el millor situat per poder explicar què passa a casa seva. Després el que s'ha de mirar és que aquell dret que s'ha aplicat s'ha de mirar si s'ha aplicat bé i si està en conformitat amb el Conveni, perquè potser s'ha aplicat el dret bé però és contrari al Conveni o a la jurisprudència del Tribunal i això porta que després de les sentències d'Estrasburg els estats, a vegades, han de modificar les legislacions internes.

–¿Calen diners per fer arribar una causa al nivell d'Estrasburg?

–No. El procés és gratuït. Aquí com en d'altres llocs la persona pot demanar l'assistència judicial que funciona. La persona pot seguir un procés aquí i si no el guanya l'advocat cobrarà i sinó de l'Estat, i si ve a Estrasburg i guanya s'imposaran les costes al Govern i aleshores l'advocat també cobrarà. El que és el procés a Estrasburg és gratuït.

–En dades estadístiques ¿quin és el dret fonamental més apallissat?

–Això depèn dels estats. Hi ha problemes que els continuem tenint en certs estats i no els tenim en d'altres. L'article 6, per exemple, és el que dóna més llocs a sentències, i que també està contemplat en la Constitució Andorrana que és el dret a un recurs efectiu. És a dir, tota persona té dret a un recurs davant d'un tribunal imparcial, a tenir un advocat, a ser jutjat en un temps prudencial, que és el dret general a l'accés a la justícia. Aquest és el que dóna lloc a més sentències, perquè aquests problemes són endèmics a tots els estats europeus.

–¿I quins altres drets són més vulnerats al Principat?

–Ara, per exemple, problemes de condicions de detenció en presons a Andorra de moment no hem tingut mai cap queixa i penso que el centre penitenciari andorrà, sense ser hotels d'estrelles és un centre modèlic. Però tenim Romania, Bulgària, Polònia i d'altres on s'estan dictant sentències cada setmana en vulneracions de l'article 3 que diu que ningú pot ser sotmès a tortura ni a tractaments inhumans o degradants. Hi ha països que estan més especialitzats. Problemes de llibertat d'expressió amb la premsa, per exemple, Austria és el que ha estat condemnat més vegades, censura indirecta, busquen les fonts de la informació.

–El dret andorrà ha experimentat alguns canvis en matèria dels Drets Humans com l'assistència lletrada en el moment de la detenció.

–L'assistència lletrada al detingut des del primer moment que compareix quan el detenen va ser una esmena que s'ha fet aquí al dret andorrà, i a més estic molt content que es fes aquí perquè vam ser els primers en fer-ho, després d'una sentència del Tribunal dels Drets Humans contra Turquía, en un cas que es diu Salduz. En aquesta primera sentència el Tribunal va indicar que era precisament en el moment de la primera declaració que la persona privada de llibertat es podria jugar més coses al parlar i que hi havia d'haver un advocat. A continuació també es va treure una altra sentència contra Turquia i una contra Rússia i es va dir que s'havia de donar aquest dret. Automàticament hi ha estats que ja han modificat la llei. Nosaltres vam ser els primers perquè des del Col·legi d'Advocats es va posar en marxa i inclús abans que sortís el text vam signar un protocol amb el fiscal i després ja va venir la llei.

–Però, ¿encara falta polir més la legislació en aquesta matèria? ¿Els drets dels detinguts ja estarien resolts o hi ha encara mancances?

–Des d'Estrasburg nosaltres el que mirem sempre és si hi ha conformitat en el Conveni del que s'està fent. La tendència és a donar cada vegada més llum, més obertura. La solució de gravar les intervencions als detinguts, jo diria que quasi dóna més garanties als òrgans de persecució que al propi detingut. Sí que dóna més feina, és més complicat, però en el fons es dóna més garanties a tots. Jo no tinc constància que hi hagin moltes mancances, perquè si tinguéssim moltes demandes jo podria dir que es queixen d'alguna cosa, però en matèria de detenció jo no recordo tenir cap demanda.

– I en matèria dels drets del menor, el nou fiscal general sí que va destacar el buit legal o mancança d'interpretació en la qualificació de les penes per als menors de 12 a 18 anys, en matèria de responsabilitats i de penes aplicades.

–Ara hi ha un cas pendent que és el de Ball i que té un problema d'accés a un fill que se li l'ha endut la dona. És una persona que es queixa de què les resolucions judicials que li van fer aquí no li van clarificar els drets de visita que ell tenia com a pare. Aquest cas està pendent al Tribunal de Drets Humans. El Conveni parla de tota persona, independentment de si és menor o major. El que fem és un anàlisi de l'individu.

–Es fa algun tipus d'avaluació de les legislacions dels 47 estats que conformen el tribunal. ¿Quina nota tindria Andorra?

–Sí que hi ha estadístiques que es fa a finals d'any. No ens ha de fer vergonya de res en matèria de Drets Humans. Hi ha coses a corregir, segur, la justícia és lenta. Hi ha violacions, però com he dit abans, no és el mateix queixar-se de la durada d'un procediment, que de detencions il·legals, o alguna cosa així. Nosaltres estem dins d'una mitjana perfecta. No es tracta de notes, però jo sempre he dit que nosaltres en protecció de Drets Humans no seríem els últims de la llista, ni molt menys.

–¿Però tampoc seríem dels primers?

–Dels primers tampoc. No sé qui seria el primer. El que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Els estats de la nostra Europa d'aquí, més o menys fan bondat i quan hi ha una sentència l'acaten i modifiquen el dret o reparen en la mesura que es pot reparar. Els alumnes més difícils són els altres i més per la quantitat. Nosaltres tenim ara 140.000 demandes pendents, però més de la meitat venen de cinc estats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.