• L'operació s'ha dilatat un any pel desacord sobre qui n'assumia el cost
• La constructora pagarà la restauració, que s'enllestirà en dues setmanes

La façana de La Llacuna va estar mesos protegida amb una xarxa. Avui llu pelada: en quinze dies es tornaran a col.locar les plaques de vidre i recuperarà l'aspecte original. Foto: TONY LARA

Primer va ser l'aparatosa xarxa de seguretat amb què a la tardor passada es va recobrir la façana del centre cultural La Llacuna, a la capital. L'edifici va lluir aquest inquietant aspecte fins dues setmanes abans de Setmana Santa, quan es va retirar la peculiar persiana que li feia de pell exterior i es va començar a desmuntar el mig centenar de plaques de vidre que constitueixen l'autèntica façana de La Llacuna i que li confereixen el seu singular to blavós. L'edifici llu avui pelat, gris i lleig, amb les vergonyes de ciment al descobert. Els operaris encara trigaran quinze dies més --segons l'arquitecte, Jordi Batlle-- a reconstruir les dues pells de la façana --la interior, de vidre blau, i la persiana exterior de fusta-- i retornar-li al centre cultural l'aspecte original. La pregunta, però, és òbvia: ¿què ha passat perquè se li hagi hagut de practicar un lífting radical a un edifici que no arriba als sis anys de vida?

La resposta cal buscar-la en el trencament de dues o tres plaques de vidre --depèn de la font-- que va tenir lloc ara fa un any, a causa de la dilatació produïda pels canvis de temperatura. L'estructura de les plaques, dissenyades perquè en trencar-se s'esmicolin en fragments molt petits, va evitar mals majors. Una possibilitat ben plausible si es té en compte que cada dia poden desfilar per La Llacuna --seu de l'Institut de música i dansa, l'Escola d'Art i l'Àrea de Cultura-- més d'un centenar de persones. Segons Batlle, la responsabilitat última de l'incident recau en l'empresa constructora, Locubsa, que no va respectar el gruix dels vidres determinat per l'arquitecte i va col.locar plaques de 5 mil.límetres en lloc dels vuit que constaven en el pla d'obra. No va ser aquest l'únic incompliment en què va incórrer l'empresa adjudicatària: sempre segons Batlle --i segons també l'informe del Comú, que va fer seva la tesi de l'arquitecte-- Locubsa tampoc no va respectar les condicions del sistema de fixació de les plaques de vidre, dissenyat precisament per prevenir la dilatació del material.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.