L'APUNT

Ho insinuàvem en la crònica de divendres: la venerable festa de les lletres andorranes reclama un lífting urgent. I no parlarem ara de la cerimònia. Per començar, xifres: els nou guardons del cartell reparteixen en total 70.000 euros. Més de la meitat –40.000 euros, exactament– els aporten el Ministeri de Cultura i el Consell General; la resta, meritoris mecenes que encara creuen, té mèrit, en la lletra impresa. El Fiter i Rossell de novel·la és, amb 20.000 euros, el sisè premi millor dotat de les lletres catalanes, imediatament després del Ramon Llull (90.000), el Sant Jordi i el Sant Joan (60.000 cadascun), el Prudenci Bertrana (42.000) i el 23 d'abril (30.000). Ja es veu que competeix a la lliga dels grans. Dels molt grans. ¿En recorda el lector algun dels premiats? Sierra i Fabra, potser; i Albert Salvadó i Joan Peruga, sí. Però, ¡és que n'hi ha hagut vint més! ¿És concebible que cap altre novel·lista d'un cert prestigi o posició s'hagi sentit mai temptat a participar-hi? ¿Que any rere any presenti una participació o bé paupèrrima o bé de qualitat tan justa que no es doti? ¿S'ha contactat mai amb agents literaris perquè suggereixin els seus autors que hi concorrin? ¿O serà que els promotors –Cercle de les Arts i de les Lletres i Ministeri– es limiten a convocar-lo i després se'n desentenen olímpicament?

Una història similar es repeteix amb la resta de guardons, amb unes dotacions de primeríssima fila i una participació en el millor dels casos testimonial. Potser ha arribat el moment de plantejar-se certes preguntes: ¿cal que des d'Andorra es convoquin i dotin premis de novel·la curta, d'assaig, de divulgació, de teatre o fins i tot de poesia que només interessen els que els guanyen? ¿És sensat que el Fiter i Rossell, que dota el Ministeri, coexisteixi amb el Carlemany, que surt de la mateixa butxaca? ¿Que existeixi un Tristaina de periodisme, quan el Govern ja convoca el Pirene? En un moment en què totes, absolutament totes les iniciatives culturals del país viuen amb l'ai al cor, ¿ens podem permetre dedicar 70.000 euros a uns premis pràcticament invisibles? Davant d'aquestes incògnites, sembla que a l'organització l'únic que li preocupa és si l'any que ve hi haurà o no sopar de gala.

Per a més informació consulti l'edició en paper.