• Els lleidatans s'avancen amb 0-2 en els primers nou minuts d'enfrontament

Toscano, que va sortir a la segona part en substitució d'Ayala, rep una falta ahir al camp d'Aixovall Foto: TONY LARA

Quina cosa més rara és això del futbol. Un equip que és superior en tot, que demostra més futbol i que posa les ocasions que el seu rival s'oblida de crear, resulta que s'ha de conformar amb un pobre empat. El FC Andorra va fer taules ahir a Aixovall contra l'Alcarràs (2-2), un equip que no va aportar res més que nou minuts en què se li va aparèixer un sant per marcar dos gols als tricolors, i obligar així als de Richard Imbernón a remuntar.

Però com que la superioritat era palesa, la remuntada es va anar fent, tot i que sense concretar en victòria. Amb un empat, l'Andorra sabia que no en tenia prou, perquè és una setmana de nou punts ?dimarts juguen a Cervera i dissabte reben el Tremp? i ara com a molt seran set, i així el cop és fort. L'Alcarràs es va trobar, així de casualitat, amb dos gols a favor en només nou minuts de partit ?el primer en el sis: cop de cap de Juan Carlos a la treta d'una falta; el segon en el nou de lliure directe de Pac, a l'escaire d'un paralitzat Albert?, i la resta era un treball d'extinció: destrucció i poca creació, i anar fent, i pensar que sumar a casa de l'Andorra sempre és un premi.

Amb aquesta premissa i la por que havien deixat els dos gols en una defensa local desfigurada, el mig camp es va posar les piles i Pujol va agafar les regnes. Cristian lluitava com sempre, i Ludo es multiplicava per moure la defensa rival. Entre ells, Joel sembla que seguia convencent a Imbernón, tot i la manca de verticalitat, i Mejías contemporitzava en busca de l'ocasió, amb Ayala amb febre però titular i a mort, mentre l'equip anava de menys a més.

Així, només van ser necessaris altres nou minuts per veure el primer gol de l'Andorra. Ludo centrava des de la dreta al segon pal, Cristian reculava i el seu cop de cap s'estavellava en el pal, per acabar en la zona de moviment d'un Pujol que només va haver de creuar de cap sota la pressió del porter Pere. Premi.

L'Alcarràs seguia a la seva: xuts sense mirar a Juan Carlos, a veure què en treia allà tot sol, i en alguna d'aquestes, l'home buscava el petroli que la cobertura andorrana deixava a la vista. En el minut 36, Gil va patir per mantenir-li la carrera, i Albert es va quedar a mitja sortida, però la rematada del davanter va ser forçada i dolenta, i el porter i la banqueta local van respirar. Una altra dels visitants va ser de Juan Carlos, que li va fer una cua de vaca a Emili en el 40, i aquest per darrere i dins de l'àrea es va jugar el penal que no fou perquè, amb justícia, va tocar pilota.

En això que estava el matx quan a un minut del descans Ayala va provar de lluny, la pilota va calfar el cul d'un defensa i va caure a peus de Mejías, que des de casa seva ?tres quarts de camp? va enviar un obús guanyant altura, recte, dur, espectacular, que el porter va fer més bonic amb l'estirada. La xarxa de la porteria encara està, avui, regalimant baba de plaer d'aquest txitxarro.

Llàstima que, a la segona part, no es pogués concretar la victòria. Primer perquè hi va haver poca intensitat, després perquè no hi va haver encert, i segon perquè l'àrbitre es va menjar un penal sobre Pujol, que sí, és possible que exagerés, però clar va ser com un piano de gran.