• El River humilia l'Oviedo (81-51) amb una defensa a gran nivell i amb un atac portat amb mestria per Bavosi

Bavosi fa una pasada ensere sense mirar a Flis, que arriba per darrere i esmaixa, ahir al Poliesportiu. Foto: TONY LARA

El mètode Peñarroya és aquell que diu que es guanyen els partits des de la defensa. Ahir el River va complir amb aquesta premissa, i la feina, de tan ben feta, va acabar en humiliació per al rival, un Oviedo Baloncesto que se'n va anar del Poliesportiu d'Andorra amb 30 punts de desavantatge: 81-51. Un escàndol, si no fos perquè també fa mala olor asturiana, amb tres derrotes en tres partits. Els andorrans, per la seva part, pugen com l'escuma i sumen dues victòries i una derrota en tres duels. A l'espera de completar-se la jornada, ja són tercers. Però això no importa si del que es tracta és de gaudir de l'equip. Ahir va ser el dia per fer-ho.

Indiscutible el primer quart. Massa. Una posada en escena del mètode Peñarroya en la seva millor cara. Descomunal treball defensiu, eficiència que ve de sèrie en atac (Bavosi), i un parcial demolidor: 28-10. I això que l'avantatge va arribar als 20 punts (28-8). Però atents a la jugada, que tot suma. Suma que Maresch demostrés tanta intensitat que en només tres minuts sumés dues faltes personals tan lluny de la cistella com evitables. Però suma també que en gairebé tot el quart el nivell defensiu es veiés també en un atac consumit, un furt de pilota, una altra de Jimix, una passada forçada i fora dels asturians i tot combinat amb accions d'atac de nivell: un triple de Bavosi a l'inici, una bomba de Pablo Sánchez, una jugada del Panzer Torres i altres dos triples, un de Flis i altre de Jimix. I com no, la jugada del matx: pilota robada i contratac del River, Bavosi no arriba però lluita la pilota i en carrera li guanya la posició a Brown, fa una passada d'esquenes i Flis, que arriba, esmaixa entre els aplaudiments de la graderia.

Amb el 28-10 i el joc desplegat, qualsevol podia pensar en dedicar-se a gaudir de l'equip, i punt. En el segon quart, però, l'Oviedo, com era d'esperar, va vendre cara la seva pell, i va intentar posar en dificultats a un River que, en paraules fines, havia escombrat el seu rival. Aquest segon parcial va començar, però, amb el River donant més guerra fins posar-se 33--12 (triple de Jimix, máxim avantatge fins el moment, de 21). Però a partir d'aquí, el canvi. Primer amb un triple asturià i falta afegida de Flis. Aviat el marcador va acabar en 34-19, i des d'aquí un parcial visitant de 0-6 que deixava les coses en els paràmetres de la normalitat: 34-25. Cage va trencar la dinàmica rival amb bàsquet sota cistella, però el matx es va encallar fins el descans. Minuts d'un ritme més baix, més trencat per les faltes, i el 37-27 en el marcador.

Si bé durant el descans era lícit pensar que el River podria patir una davallada –escoltin, tampoc no són màquines–, això no només no va passar, sinó que va començar una humiliació pública de l'Oviedo. Un treball defensiu novament pletòric, amb el mètode Peñarroya a la mà, va construir el treball andorrà cap a un avantatge escandalós de 26 punts. El parcial de 15-3 en la segona meitat del tercer quart ho diu tot, i fins i tot hi va haver moments per a l'espectacle, tot i que també amb insistents passades a l'ampolla sense definició que feien obrir els braços al tècnic a la banda, demanant l'eficiència i eficàcia habitual. El mètode.

Maresch, Bavosi i Torres van combinar a les mil meravelles per agradar també a la graderia, i Flis feia la feina de tres, complementada per Cage des de la mitja distància i les aparicions de Maresch i Bavosi –paraules majors per aquest home, que fa petit un Santamaria que juga per moments, esporàdic, a l'ombra de l'italo-uruguaià– per donar al River un salt de qualitat a cada partit. Tots estaven en la bona línia, i l'últim quart es va fer front amb un marcador de jutjat de guàrdia: 61-35.

La recta final va ser dòcil, com una basa d'oli on està tot controlat i res no s'enfonsa. Peñarroya va donar entrada a Gaston Diedhiou –16 anys, un tap a les seves estadístiques d'ahir– i també a l'andorrà Albert Farfán –va robar una pilota i es va pegar un cop brutal contra la base de la cistella en rebre una falta, prova, tot, de la intensitat i integrament en el grup–, i així fins i tot el públic content. Perquè la qüestió és fer equip, i amb el mètode Peñarroya sembla que aquest es nota. Ahir va ser així, ningú sap encara si això és ferm o es diluirà en pròxims enfrontaments, però el que queda clar és que la tàctica vella de «des de la defensa es construeix l'atac», fa honor en aquest River. Un River que val la pena veure en directe. Llàstima que fins el final del 2012 només en tinguem quatre oportunitats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.