• Saboya va ser un dels pocs que va reaccionar en veure que tres activistes llençaven un pastís rere l'altre a la nova presidenta de la CTP
• El ministre va experimentar una «vulnerabilitat total»

«Estava llegint i no els vaig veure baixar», explica el ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, com va viure l'atemptat contra Yolanda Barcina, presidenta del Govern navarrès, per part d'activistes de Mugitu! –organització que es defineix com ecologista i contrària al tren d'Alta Velocitat al País Basc i Navarra– en l'acte públic en el què agafava el relleu de la presidència de la Comunitat de Treball del Pirineu (CTP). Quan va aixecar el cap, Barcina estava rebent ja el primer tartazo. Llavors reacciona i s'adona que el tercer dels agressors li passa per darrera. És quan s'aixeca. I quan aquest torna de llençar el tercer pastís a la cara de la nova presidenta de la CTP, Saboya el reté agafant-lo pel braç, confiant que els agents de seguretat se l'enduran.

És l'únic que fa alguna cosa envers els agressors. Altres que l'acompanyaven a l'escenari fugen, i altres es queden asseguts i ni s'immuten. Aquests darrers van portar les imatges del 23-F, el cop d'Estat protagonitzat pel tinent coronel Antonio Tejero, al cap del ministre. Concretament, li va venir la imatge de Gutiérrez Mellado, Suárez i Carrillo, que no es van moure mentre la resta dels presents al Congrés dels Diputats espanyol s'afanyaven a amagar-se i protegir-se sota els escons.

El ministre andorrà reconeix que no recorda molt bé com va passar tot i assegura que «quan reacciones no saps ben bé per què ho fas i com ho fas». El que recorda és que quan té un dels agressors –que defineix com a «professionals del bandalisme i l'espectacle»– agafat pel braç li deia «¡qué coño estais haciendo, hombre!». Però aquest no li responia. De mentre, Saboya pensava: «com a mínim que no s'escapin», i que algun agent de policia o del servei de seguretat se l'enduria. Llavors és quan la persona que reté Saboya es posa la mà a la butxaca interior de l'americana i el ministre el deixa anar. «A veure si em treu alguna cosa...», reconeix l'espant que el du a alliberar l'agressor. Va treure un paper, com el que mostraven d'altres activistes, en el que expressava el rebuig a la línia d'Alta Velocitat. És quan Saboya va veure «que no farien res».

Malgrat que en el vídeo de l'agressió es veu clarament com l'andorrà reacciona ràpidament i controla un dels activistes, i que l'agent de seguretat que condueix la presidenta de la CTP fora del lloc dels fets ho fa més tard que no pas Saboya aturés el darrer agressor, el ministre afirma que «ningú ha fet cap heroïcitat». Li sap greu que qui rebés fos Barcina, una persona que acabava de conèixer i que defineix com a «molt capaç i raonable». Al seu parer, no era la persona més «emblemàtica» de l'AVE que es trobava a l'acte públic de la CTP. Barcina va fer gala de tenir bon humor, i quan va iniciar el seu discurs, després de l'agressió, comentant que havia tingut una entrada a la presidència de la CTP «molt dolça», va recordar ahir Saboya.

El que quedarà com una anècdota va deixar «el cos una mica malament» al ministre, ja que li va fer sentir una «vulnerabilitat total». En el moment, «no tens temps d'espantar-te, però després quan hi penses fa una mica d'angúnia», descriu les seves sensacions. De fet, per Saboya els tres tartazos rebuts per Barcina constitueixen «una agressió física», un acte que «fa poca gràcia» i que considera «censurable i punible».

Per a més informació consulti l'edició en paper.