• El pianista dominicà repeteix a l'Auditori Nacional, on va debutar el 2006 amb Tomatito

La d'avui a Ordino és una de les dates que marcades amb vermell al (cada vegada més escarransit) calendari musical: Michel Camilo (Santo Domingo, 1954) torna a l'Auditori en la clausura d'un Narciso Yepes que ha posat al mal temps bona música i que s'acomiada amb una de les patums indiscutibles del jazz llatí universal. Del jazz a seques, vaja, perquè hi ha vegades –i aquesta n'és una– que els cognoms molesten. En fi, que el pianista dominicà compareix aquesta nit a Ordino amb la més austera, íntima i essencial de les seves versions: ell tot sol amb el seu instrument. Així que res més lògic que li hagi posat el títol de Piano solo. No hi busquin ni additius, ni conservants ni colorants, perquè el d'avui al Yepes és Camilo 100% natural. Ni més ni menys. Un Camilo inèdit al país perquè en les seves anteriors visites –el 2006 a Ordino i, ja al segle passat, i per triplicat, al desaparegut festival de jazz d'Escaldes– ho va fer en duet –inoblidable l'experiment de jazz aflamencat d'Spain Again, amb Tomatito– i en la versió més canònicament jazzística.

Avui, no. Avui toca Camilo, piano i una personalíssima excursió pels ritmes caribenys que l'han convertit en referència mundial. Res més, convé insistir-hi. Per fer-se'n una idea, poden passar-se pel You Tube i buscar-hi els temes de Solo, publicat el 2005. Val a dir que també va ser en aquesta reencarnació més íntima com a intèrpret sol que va debutar al carnegie Hall de Nova York allà cap al 1996. Aleshores, Camilo caminava amb pes decidit cap a la consagració universal, un camí iniciat els primers anys 80 –quan Manhattan Transfer va embutxacar-se un Grammy amb el seu Why not?–i que el va portar a compartir escenari amb patums com ara Dizzy Gillespie, Paquito D'Rivera, Chucho Valdés, Ketama, Chano Domínguez i, naturalment, Tomatito. Si els cal un curset accelerat de Camilo, provin amb Live at the Blue Note (2003), doble compacte amb els èxits de la seva llarga i fecunda trajectòria artística. Ja ho saben: aquesta nit, a l'Auditori. L'entrada, 22 euros. Encara en queden. Poques, però en queden.

Per a més informació consulti l'edició en paper.