• El Servei de Salut Mental atén actualment 27 casos, dels quals 16 s'han diagnosticat aquest any

Una de les sales del Centre de Dia de l'Hospital de Meritxell Foto: ONA MORANTE

Una de cada deu noies d'entre 12 i 21 anys està afectada, en major o menor grau, per trastorns de conducta alimentària, segons va explicar el Servei de Salut Mental del SAAS. La situació preocupa als doctors implicats, i per aquest motiu recomanen als pares de gent jove que vigilin els models educatius que es relacionen amb dietes restrictives, excés d'exercici físic o l'excés de la preocupació familiar per la imatge corporal.

Actualment, el SAAS atén 27 casos de pacients amb malalties de trastorns alimentaris com la bulímia o l'anorèxia. D'aquestes, 16 són casos diagnosticats aquest any i els altres 11 són casos dels que es fa el seguiment des d'anys anteriors. Segons va informar la doctora Carme Ballesté, psicòloga del programa de Trastorns de Conducta Alimentària del SAAS, la majoria dels pacients són noies d'entre 14 i 19 anys, tot i que actualment està creixent la influència del trastorn entre els nois.

A Andorra el pic de la demanda de casos atesos al SAAS es va donar entre l'any 2006 i el 2008, i a partir d'aleshores s'ha anat mantenint en una tendència estable. Entre el 2000 i el 2010 es van atendre un total de 205 pacients. Al 2010 hi va haver set casos nous i es va fer el seguiment de 16 pacients d'anys anteriors, i en el que va del 2011 se n'han detectat 16 nous i s'ha mantingut l'atenció a 11 casos anteriors.

El tractament que es fa actualment al Principat per als casos de trastorns alimentaris és de tipus cognitiu conductual, és a dir, intentar que el pacient modifiqui el seu comportament i ensenyar-lo a detectar les circumstàncies que provoquen l'aparició d'un comportament patològic concret, amb l'ajuda dels psicòlegs i psiquiatres de l'equip. Pel que fa a la medicació, es dóna exclusivament quan és necessària, però Ballesté va apuntar a l'ANA que la majoria de casos no en precisen.

La durada de l'assistència en aquests pacients sol ser llarga, de 12 a 24 mesos de mitjana, i és molt important l'inici del tractament i la detecció precoç com a indicador de bon pronòstic.

Tot i els tractaments que s'ofereixen des del SAAS, la psicòloga va apuntar que a Andorra «no es pot donar l'atenció requerida en certs casos ja que no es disposa d'estructures específiques». Per aquest motiu alguns pacients han de ser derivats a centres especialitzats de l'estranger.

PREDOMINA LA BULÍMIA / Pel que fa als tipus de trastorns que es donen actualment, des del SAAS informen que els d'anorèxia són una minoria, i que predominen els de bulímia. La característica principal que diferencia ambdós trastorns és que els malalts d'anorèxia controlen molt més el que mengen diàriament i tenen una percepció distorsionada del seu propi cos, mentre que en la bulímia, els afectats pateixen episodis d'afartament de menjar durant els que perden el control, i després solen provocar-se el vòmit a si mateixos ja que se senten culpables.

Pel que fa als factors que incrementen les opcions de patir aquestes malalties, la baixa autoestima, la por a madurar o créixer, l'autoimposició de dietes no controlades, els conflictes familiars, la manca de comunicació o el sobrepès familiar en són alguns. També influeixen, però, els factors externs socials o culturals com el culte a estar prim, la influència de la publicitat i la moda o les exigències d'activitats esportives determinades com és el cas del ballet o la dansa.

Tal com va explicar Ballesté, però, el fet d'haver incidit socialment amb programes de divulgació en premsa i la prevenció a les escoles han contribuït a rebaixar el nombre de consultes en edats primerenques. D'altra banda, també ha fet que augmenti la demanda en edats on el pacient ja porta anys arrossegant el trastorn i es decideix a consultar quan detecta que li ocasiona dificultats en la seva vida diària.

El Centre de Salut Mental disposa des de fa un parell d'anys un Centre de Dia encarat a que persones que pateixen patologies com la pròpia anorèxia i bulímia puguin intentar fer una vida normal, assistint a fer teràpia al SAAS però sense haver de passar la nit a l'hospital.

Per a més informació consulti l'edició en paper.