• Cinca proposa dos models que impliquen els complements fixos i variables i els sindicats es neguen a escollir

El ministre de Funció Pública, Jordi Cinca, en l'última reunió amb els representants de la Plataforma dels funcionaris, ahir. Foto: SFG

L'última reunió del ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, amb la Plataforma dels funcionaris va donar ahir el tret de sortida per iniciar les accions sindicals. La caixa de pandora de la qual sorgeixen els principals conflictes són les retallades als complements del salari.

Segons va explicar el ministre, ahir van donar l'opció als funcionaris d'escollir entre dos models: en el primer es tindrien en compte tots aquells conceptes permanents al salari, i si el «treballador està per sobre dels 3.000 euros, se li aplica la rebaixa», que és la idea inicial del Govern; en el segon, l'anomenat model absolut, «plantejat pels sindicats per buscar una equitat entre tots els departaments de l'Administració, ja que uns tenen més conceptes variables i els altres més fixos», les retallades s'aplicarien a tots els conceptes, també als variables, com serien les hores extres, les dietes o responsabilitats temporal. Per tant «si aquell mes el funcionari sumés més de 3.000 euros amb fixes i variables se li aplicaria la rebaixa, en cas que no sobrepassés aquesta quantitat no se li aplicaria», va explicar Cinca.

La resposta sindical, però, no es va fer esperar a dimecres –dia límit posat pel Govern – i ahir a la tarda el portaveu de la Plataforma, Joan Torra, va anunciar que, després de parlar amb els representants assistents a la reunió, havien conclòs que «tots els models són injustos i si no acceptem les retallades no podem escollir, ja que seria una incongruència». A a més a més, Torra va afegir que si finalment decideixen optar per la via judicial en l'assemblea general, «no podrem dir al judici que ens havíem posicionat per un dels dos models».

Cinca ja va declarar ahir que en cas que decidís el Govern, «optaríem per la primera opció, la dels complements permanents, que és la que ens va permetre xifrar l'estalvi». Torra va admetre que dins de la «injustícia de tots els models de retallades, el més just és l'absolut», però va afegir que «ha de ser el Govern el que triï perquè són ells els que faran les retallades i a partir de les decisions que prenguin nosaltres ens mobilitzarem i, probablement anirem per la via judicial».

A judici pels «drets adquirits» / Torra va aclarir que quan parlen de més dels 80 complements fixos i variables que consten a les nòmines dels funcionaris, els criteris sobre quins són permanents i quins no poden variar, ja que hi influeixen molts factors. Ara bé, el que sí tenen clar és que quan parlen de «dret adquirit», ho fan de tres conceptes: «triennis, GAdA i salari fix».

Pel que fa els triennis, el Govern ja va dir que en suprimiria un. Cinca va explicar que el Govern havia acceptat que els funcionaris «no perdin el que havien acumulat fins a la data, i que es reculli al llarg de sis anys», ja que això no té cap impacte en l'estalvi. Ara bé, Torra va afirmar que l'Executiu s'havia compromès «en concepte de temps, és a dir, a guardar els dies, però no en concepte de diners» i aquest és precisament el que pot variar més amb la nova llei de funció pública, ja que «pot baixar la retribució dels triennis o convertir-se en quinquennis, per tan perdem diners».

D'aquest camí cap a la Batllia que cada vegada és fa més pal·lès, Cinca va dir no estar-ne informat, i va afegir que «s'haurà de veure si la llei és atacable per aquesta vessant».

Per a més informació consulti l'edició en paper.