• L'acusat, que va accedir també a Cartier, reconeix els fets però assegura que no va furtar res

La sala de la vista Foto: ONA MORANTE

El Tribunal de Corts va jutjar ahir a l'home que el maig del 2010 va accedir a l'establiment Quars de l'avinguda Meritxell de la capital. A més, un cop a dins va rebentar la porta que uneix aquest comerç amb la joieria Cartier. Ho va fer colpejant un extintor contra el vidre. Pels fets, el Ministeri Fiscal va sol·licitar una pena de presó de dos anys, part condicional, i l'abonament a Quarts de 2.566,10 euros en concepte de responsabilitat civil.

L'home va reconèixer els fets malgrat que en tot moment va mantenir la seva versió que no va furtar res. Una situació que no van compartir els representants de la botiga presents ahir a la vista. Van assegurar que els van desaparèixer sis ulleres (que no han estat localitzades). Segons la versió de l'acusat, que treballa com a cuiner, havia begut molt aquella matinada, un fet que sumat a les catorze pastilles diàries que s'ha de prendre (problemes de cor, diabetis i problemes psiquiàtrics) van comportar una barreja fatal. L'home va assegurar que no recordava gaire cosa d'aquella nit, només que va pujar a uns cubells de brossa per fer les seves necessitats. Del que va fer a dins de Quars i de per què ho va fer no en va poder donar una resposta clara.

La Fiscalia comparteix el fet que va pujar als cubells, però a partir d'aquí va explicar que va saltar una reixa i va accedir a una terrassa, per posteriorment trencar el vidre d'una finestra que donava accés a l'establiment comercial. Allà es va tapar la cara amb una jaqueta i va moure les càmeres de seguretat per tal de no ser vist. La fiscalia va considerar que va actuar amb premeditació, motiu pel qual el considera culpable d'un delicte major de furt amb força i escalament.

La defensa, per la seva part, va considerar que malgrat entrar de manera il·legal va marxar sense agafar res. Va recordar, a més, la complicada situació que vivia llavors la víctima, separat i sense poder veure el fill. I tenint en compte els seus problemes de salut, va exposar que el seu ingrés «no interessa ni a ell ni a l'Estat». Per tot, va demanar un mes d'arrest domiciliari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.