El director de l'Andorra Dessenvolupament i Inversió (ADI), Carles Aleix. Foto: TONY LARA

Carles Aleix, el director general de la societat Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI), analitza la situació d'un país en un procés de canvi, en el qual la tasca de l'ADI, amb el suport a l'emprenedoria i la captació d'inversió estrangera, hi vol tenir un rol important .

–Quan parlem d'obertura econòmica, ¿total o per sectors?

–Em remeto a les paraules del cap de Govern, i parlem d'obertura al cent per cent. Però s'ha d'explicar bé, la gent a vegades relaciona obertura econòmica amb atracció del capital forà. Jo l'entenc en un sentit ampli, que inclou la diversificació de l'economia del país, la internacionalització d'empreses andorranes, i el suport a la millora de la competitivitat empresarial.

–¿Obertura també de la societat ADI?

–Els estatuts de la societat preveuen que hi pugui haver un soci privat, però sense ànim de lucre. Evidentment estaria molt bé que hi pogués haver una injecció de capital privat que tingués aquesta visió de fer una cosa interessant per el conjunt del país. Un altra cosa que és pot fer és projectar creacions de fons monetaris comuns per finançar projectes futurs.

–¿Ja hi ha inversors estrangers interessats en Andorra?

–Nosaltres cada dia rebem idees innovadores tant d'aquí com de fora. La sensació que tenim és que Andorra és un país que atrau molt. Quan una empresa fa un procés d'internacionalitzcaió has de mirar on vols anar i vols conèixer aquell lloc i sobretot saber si et sortirà a compte, si fiscalment és atractiu. Ens falta generar més confiança a l'inversor de fora.

–¿Què fa falta per generar més confiança?

–Seguretat jurídica. Donar confiança a llarg termini. Un empresari voldrà saber quins impostos haurà de pagar. Al final Andorra competeix amb la resta de països, l'inversor anirà al que li surti més a compte a nivell fiscal i Andorra és un país atractiu, però per a l'obertura s'hauran de modificar o crear de nou una setantena de textos legals.

–¿Suficient per atreure inversors?

–Mai és suficient. Ara el que es busca és crear la marca Andorra. Hem viscut molts anys del turisme i el comerç. Ara s'ha de buscar alguna cosa nova i és aquí on entra la nostra missió: diversificar l'economia, fomentar nous àmbits i que +no depengui tant dels sectors tradicionals.

–¿Quin és el perfil dels emprenedors andorrans?

–Els més joves tenen entre 23 i 25 anys, però generalment són gent que està en la trentena, que ha fet la seva carrera professional i vol tirar endavant les seves pròpies idees.

–¿Què els manca per tirar endavant aquí?

–Tot es limita a dir que el mercat intern aquí a Andorra és el que és. Si hem crescut tant és gràcies a la immigració i al turisme. Ha viscut molt dels grups d'activitat tradicional i més enllà no hi ha gaire cosa més. Hem d'intentar obrir o crear nous àmbits que generin sortides professionals al país també per als estudiants andorrans.

–¿Parlem d'enginyeria, investigació...?

–La primera llei en inversions estrangeres del 2008 ja esmenta que s'ha d'obrir a la inversió estrangera els sectors considerats incipients, no arrelats al país, un d'ells és la recerca i investigació, el comerç electrònic –venda per internet, amb la qual les empreses farien un sal qualitatiu–, la fabricació, ja que a Andorra no es fabrica. Pràcticament tots els bens són importats i,ser molt dependents és una amenaça.

–Els emprenedors, ¿en quins àmbits treballen?

–Segueixen les tendències mundials. La innovació s'entén encara molt com a nova tecnologia. Però això no exclou que també es pugui innovar a través de la millora de processos, o a través d'intentar donar un servei implícit, que és el que passa per la innovació, la capacitat de sorprendre al client, que a Andorra és especialment important perquè de clients o de passants n'hi ha molts, el que cal és fidelitzar-los. Avui en dia la innovació s'ha d'entendre com una manera enginyosa de fidelitzar el client. Nosaltres som forts amb el comerç, ara hi ha moltes empreses treballant en plataformes online.

–¿Quins són els projectes més interessants presentats a l'ADI?

–Alguns dels més interessants estan relacionats amb noves fonts d'energia.

–¿Tindran sortida?

–Les persones ja de per si acostumem a ser una mica conservadores, ens fa por allò nou. Hi ha projectes molt interessants, però nosaltres el que temem és si serà capaç d'interessar als clients. La innovació és un canvi, una oferta la qual no estàs acostumat a rebre i encara estem massa pendents del petroli i energies fòssils, i ens costa acceptar que això té una durada i ha de començar a canviar. Els clients només confien en allò que palpen, del que estan segurs. Hem de començar a canviar aquest conservadorisme de la societat.

–Així doncs, entenc que parlem d'una societat andorrana amb un perfil força conservador a l'hora d'invertir. Llavors, ¿està preparada per a aquesta obertura econòmica?

–De vegades ser conservador és una sort i si ser conservador vol dir ser prudent és una virtut. En el sector financer la crisi econòmica a Andorra no li afecta tan perquè el sector financer andorrà ha estat molt conservador i prudent, i no a buscat rendiments a curt termini. Hem de saber preservar aquest conservadorisme pel fet de ser un país petit, però alhora amb certes coses hem de ser valents i rupturistes.

–¿Valents i prudents a la vegada no és paradoxal?

–Ser conservador no està renyit amb ser agosarat. La innovació té un component de ruptura amb el que has anat fent fins ara. Si vols prendre una decisió valenta, calen actituds valentes.

–¿Però aquest conservadorisme no és el que ha portat a l'estancament econòmic?

–Andorra ha tingut un creixement espectacular en un pedaç d'història molt curt. Quan tu has tingut un model d'èxit que t'ha fet assolir un cert estatus, et costa molt d'acceptar que les coses ja no progressen al ritme que han progressat abans. Primer costa d'acceptar, i després et costa de canviar. El més difícil en la nostra trajectòria vital és afrontar els canvis, a ningú ens agrada. Jo crec que l'ésser humà, no sé si és un component genètic o adquirit, ens empeny a ser prudents, conservadors, i agafar-nos al que ja coneixem. El canvi vol dir incertesa i la por és un component psicològic molt difícil de canviar i no tothom n'és capaç. A menys que tinguis un trauma.

–¿Com el dels constructors?

–No és tan fàcil. Les persones que han patit un trauma de qualsevol tipus en qualsevol nivell doncs tenen un procés de crisi, i per superar-lo has de posar el millor de tot. Crisi vol dir oportunitat. Els que tinguin l'habilitat de fer les coses ben fetes se'n sortiran i els que no, ho tindran més complicat.

–¿La societat andorrana és conscient o està encara a l'etapa dels llibres d'autoajuda?

–Nosaltres hem sentit moltes vegades que encara no les hem vist prou magres com per adonar-nos. A Andorra hi ha molta gent que des de fa molt temps ho esta passant molt malament. Crec que la crisi és aguda i és un moment mol complicat, i malament rai si encara no hem tocat fons. El rellançament serà complicat i no el farem d'un dia per un altre. Però crec que és un moment prou difícil. I estem en la cruïlla en la qual hem de fer accions per poder tornar a créixer. Si no en som capaços, malament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.