• L'artista converteix la polèmica vall en protagonista del cartell de la 32a Fira

Amb el cartell de la 33a Fira, al taller de l'artista a Aixovall. Foto: ÀLEX LARA

L'any passat va ser l'antiga plaça major d'Encamp, on les pageses de Picasso van tenir el detall d'obrir barra per esmorzars de forquilla; i fa dos, el cap del Carrer de la capital, amb el ferrer Bartumeu donant alegres cops de martell a l'enclusa. El protagonista del cartell de la fira-concurs de la capital, que arriba a la 33a edició, és la vall del Madriu. Això sí, en la personalíssima, particular versió de Sergi Mas, que s'ha atrevit a plasmar una perspectiva de Ràmio –on confessa que no ha pujat mai– amb sengles ramats d'euques, corders i vaca bruna; un parell d'excursionistes –tan sostenibles que ni deixen petja quan caminen, adverteix– i el conjunt de bordes que constituixen, amb el cóm, el més verídic de l'escena. Hi ha trampeta inclosa, com és habitual en els cartells de Mas –sisplau: ¿algú els recollirà algun dia en un volum? Al prat del primer terme hi ha posat estratègicament un parell de planters d'àrnica –per als cops– i de valeriana –per als insomnes–, però en algun lloc de Ràmio hi ha deixat, atenció, unes fulles d' Aconitum napellus, la verinosíssima tora blava, capaç de liquidar en una hora qui tingui la molt mala pensada d'ingerir-la. Queden avisats.

Amb el cartell, Mas ha volgut posar el seu granet d'arena a la voluntat de concòrdia que, diu, cal per arribar a un acord assumible per a totes les parts. Ell ho té clar: complir els requisits de la Unesco no hauria de perjudicar en cap cas els legítims interessos dels cortalans, que són els que al llarg dels segles han conformat la val ltal i com la coneixem avui. Que no és, recorda, un paisatge salvatge, verge, sinó precisament una vall profundament modificada, cisellada per la mà de l'home. I ho diu ell, que si d'alguna cosa en sap és de cisellar. El que no pot ser, insisteix, «és que per pujar a la borda els cortalans hagin de llogar un helicòpter. Ni, naturalment, que s'hi pugi en moto o, encara pitjor, en aquesta bèstia de quatre rodes que en diuen quad». Al final, conclou, el problema és de diners, «com tot»: «Si n'hi ha, s'acabarà arreglant».

Hem tocat nervi, sospitem, així que tornem al cartell, que segur que no concitarà tanta mala maror. El que veuran penjat pels carrers de la capital n'és una còpia a mida real. La tècnica, mixta –tinta, aquarel·la, guaix. I els que es quedin enganxats al món de fantasia en què Mas s'ha instal·lat, que des d'aquest mes tenen a la seva disposició l'auca de Meritxell. Un Mas a casa. Poca broma.

Per a més informació consulti l'edició en paper.