Moreno s'adreça als assistents a la recepció per celebrar el dia de la Hispanitat,. Foto: TONY LARA

Ambaixador espanyol a Andorra

El maig de l'any passat Albert Moreno va jurar com a nou ambaixador espanyol. Substituïa a Eugeni Bregolat, que fa tot just un any va anunciar la seva dimissió. Reconeix que la situació d'inestabilitat, de canvis fiscals i d'obertura el motiven. De moment, sembla que Moreno ha entrat amb bon peu: les prioritats establertes durant la trobada estival entre els dos mandataris estatals, Toni Martí i José Luis Rodríguez Zapatero, veuen la llum. L'acord per l'exportació de residus (tal i com va publicar EL PERIÒDIC ahir) i la represa de les obres a la N-145. Més enrere, el CDI, també comença a concretar-se.

–¿Com valora aquests primers mesos com a ambaixador?

–Estan sent bastant interessants perquè el país, com també Espanya, està en una situació de crisi. A Andorra a més hi ha un procés de transició, de canvi de mentalitat i de procés econòmic molt interessant. Per un diplomàtic és evident que és molt més divertit treballar en un context de canvi que d'estabilitat.

–Per canvis, suposo que es refereix a l'arribada de les lleis fiscals, IRPF, obertura amb l'exterior...

–Sí. La veritat és que les coses estan anant molt bé. Quan el cap de Govern va anar a Madrid es van tractar tres temes. El primer, les obres a la N-145, que s'han reprès. El segon punt era la negociació del conveni del trasllat de residus. Fa una setmana es va arribar a un acord amb el text i ara estem buscant la data per signar-lo. El tercer punt és el de la signatura dels convenis per evitar la doble imposició. En aquest sentit estem una mica igual.

–¿Han començat ja les negociacions?

–No. Vam quedar que un cop les lleis fiscals s'aprovessin al Consell General començaríem a parlar i a negociar.

–I pel que fa a les obres de la N-145, ¿se saben els terminis de finalització?

–Els terminis concrets els desconec. Els que a mi m'han informat, just abans de l'estiu -quan es va anunciar la represa de les obres-, és que finalitzaran a principi de l'any vinent. Pel que fa al pressupost, no hi ha canvis sobre la inversió. Continuen les mateixes xifres anunciades a l'inici (22,8 milions d'euros).

–Parlem d'educació, els darrers anys el sistema està perdent estudiants...

–Tenim pèrdues a primària i alguns guanys petits a batxillerat i ESO. La tendència dels últims anys ha estat de pèrdues, però no som l'únic sistema en aquesta situació. Caldrà veure l'evolució de la població escolar. En aquests moments no tenim previst tancar escoles. El sistema funciona amb els alumnes que té. Però és veritat que la pèrdua d'alumnes a primària és un factor que hem de treballar per corregir.

–¿Cap on ha d'anar el treball de millora?

–Per infraestructures en principi no, estan bé. És més un problema de mitjans. Estem intentant millorar-lo amb iniciatives com rebaixar l'edat d'ensenyament d'anglès i amb els sistemes de suport a l'ensenyament.

–¿Les retallades que s'estan aplicant a Espanya afectaran l'educació andorrana?

–Afecten en el sou dels funcionaris. Però les retallades no han afectat els mitjans que té l'educació espanyola a Andorra. El sistema espanyol no s'ha vist afectat per les retallades d'Espanya.

–La crisi, ¿afecta el cens d'espanyols al país?

–El que diuen les estadístiques d'altes i baixes és que hi ha una certa estabilitat. El que sí que hi ha és un descens progressiu de la població espanyola producte bàsicament de les nacionalitzacions. Hi ha un percentatge que opta per ser andorrà. Actualment ens situem entre els 23.000 i 24.000 residents.

–¿I pel que fa als transfronterers?

–Tot indica, però les xifres no són nostres, sinó del Govern, que hi ha hagut una baixada. Pel que fa a les problemàtiques, sí que puc dir que hi ha hagut canvis importants els darrers deu anys, s'ha millorat. Però és un procés que no s'ha acabat encara. Estarem un temps encara per trobar el punt d'equilibri. A salut la cosa està avançada,la situació laboral també. Falta definir el transfons fiscal. El fet que s'estigui vivint una transformació del sistema fiscal afectarà al tracte dels transfronterers. Perquè han de pagar els impostos justos: que no paguin dues vegades però tampoc que no paguin res. Han de pagar igual que qualsevol treballador d'Espanya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.