• La segona edició del concurs només rep una trentena de poemes

L'any passat van ser una seixantena llarga, els (més o menys) rodolins participants en la primera edició del concurs de micropoesia convocat pel Centre de la Cultura Catalana. Aquest 2011, el nombre d'originals –ja saben: un màxim de 140 caràcters, els que caben en un missatge SMS– s'ha vist reduït a la meitat i, el que és més preocupant, l'enginy dels micropoetes locals també. És clar que aquí no hi ha llei escrita i tothom hi dirà la seva. La qüestió és que el jurat d'aquesta segona edició, integrat per Matthew Tree, Ester Fenoll, Quim Ponsa i Teresa Cabanas, ha premiat els poemes d'Inés Vila, vencedora absoluta, i Carme Jaumot, premi de consolació. Aquí van, i vagi per endavant el context, el Dia de la Diversitat Cultural en què es van recol·lectar la majoria dels versos: «Quina festa, tantes banderes, tantes llengües, tot de gent ben diferent, bellugant-nos amunt i avall, tot ple de stands, trobo a faltar potser... un andorrà?», feia el patriòtic micropoema de Vila; i «Si fos cert el camí/ si fos cert allò que sento/ on seria el camí cert/ lluny d'un horitzó/ allà seria jo», el de to existencial amb què concorria Jaumot. Val a dir que el jurat tampoc no ho va tenir gaire fàcil, i que –en opinió d'aquest cronista– només un –«De dia i de nit/ tothora i amb delit/ com si estiguçés maleït, millor dit, posseït/ no descanso fins a parir un bon tuit»– s'ha acostat a l'enginy dels pioners de la primera edició del concurs. És clar que, segons va confirmar ahir el CCC, hi haurà una tercera edició i, per tant, una nova oportunitat d'afilar la ploma –o el mòbil– i parir petites obres mestres com aquesta: «Me'n vaig a estirar al llit/ perquè em dol aquí al pit/ i encara deixaré de ser viu./ Tinc por de fer cloc i piu».

Per a més informació consulti l'edició en paper.