• La Nacional estrena el 22 d'octubre Literatura Itinerant, ruta literària inèdita pel centre històric de la capital

Panoràmica de la plaça Benlloch, visita obligada de tots els viatgers que van passar per aquest racó de món Foto: TONY LARA

Hi ha hagut experiència més o menys similars: sense anar més lluny, les visites teatralitzades que des de fa dos estius organitza el comú d'Andorra la Vella a compte de l'intrèpid Francisco de Zamora. Però no existia, ves per on, una ruta com déu mana pels racons de la capital que al llarg dels segles han servit d'atrezzo a novel·listes, historiadors i, sobretot, viatgers nostrats. Un altre buit clamorós –no cal insistir aquí en el desert que l'Andorra literària constitueix a Internet– que ben aviat deixarà de ser-ho: el 22 d'octubre la Biblioteca Nacional estrena Literatura Itinerant, que és precisament això, una ruta literària pel centre històric oberta a tothom –prèvia inscripció, això sí, al 826 445 o a [email protected]– que neix com a experiència pilot i amb el repte de consolidar-se com una més entre les activitats ordinàries de Casa Bauró. Es tracta, diu la directora de la Biblioteca, Pilar Burgués, «de mirar els carrers i places que per on passem a diari i que pràcticament ni veiem amb la mirada dels escriptors que ens han precedit. De descobrir aquest centre històric a través de la lectura de fragments que viatgers, periodistes, cronistes i literats ens han deixat d'aquests mateixos escenaris».

Els escenaris d'aquesta primera aventura seran la placeta de sant Esteve, l'hostal Calones, la cruïlla dels Quatre Camins, la plaça de la Constitució, la Casa de la Vall, la plaça Bewnlloch, i l'avinguda Meritxell fins a la Creu Grossa. El més interessant, però, és la nòmina d'autors que exerciran de guia. Hi ha, és clar, els reglamentaris, des de Gaston Vuiller –que ens va visitar en dues ocasions, el 1887 i el 1895, i de qui es llegirà el pintoresc episodi de l'incendi del Calones– fins a Bayard Taylor (La República dels Pirineus, 1867), Lluís Capdevila (Llibre d'Andorra, 1958), Ferreira de Castro (Petits mons, velles civilitzacions, 1929), Josep Maria Ballarín (Ai, Francesc, si aneu a les valls d'Andorra, 1982) i naturalment Martí i Pol (Andorra, postals i altres poemes, 1984). L'únic coetani que ensenya la poteta és JoanPeruga (La república invisible, 2004), però on salta la sorpresa és amb tres noms rarament citats entre els nostres il·lustres visitants: per ordre cronològic, el diplomàtic suec Birger Mörner, que va deixar constància de la seva jornada andorrana a De la meva vida errant (1902), l'excursionista català Salvador Armet (Del Segre a l'Arieja a través d'Andorra, 1906) i el periodista i escriptor gallec gallec Wenceslao Fernández Flórez (La conquista del horizonte, 1932). La cita, ara no se'n descuidin, és el 22 d'octubre. I la inscripció és gratuïta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.