• El Govern aporta els 4.500 euros que faltaven per a la digitalització dels fons locals

El tècnic de l'empresa madrilenya Sibadoc treballa des d'ahir i fins a final de novembre a la Biblioteca Nacional Foto: TONY LARA

Ara fa un any, exactament, l'Associació de Bibliotecaris (Abada) lligava una sucosa subvenció de la Unesco –11.000 euros– per tirar endavant la primera fase de la digitalització dels fons locals de les biblioteques. Un projecte urgent, necessari, vital –facin la prova: busquin a Internet referències de literatura andorrana, i s'hi trobaran un panorama desolador– que s'ha anat postergant perquè faltava un pessic, 4.500 euros, per cobrir el pressupost previst. Un any, ha costat trobar-lo, aquest pessic. Un any i una primera negativa del ministeri de Cultura, que no va considerar prou interessant el projecte i el va deixar fora del programa de subvencions del 2011.

A algú li devia quedar, però, la consciència no gaire tranquil·la, perquè al final ha sigut el mateix ministeri el que, subvencions de banda, ha afluixat aquests 4.500 euros que ballaven i ha desencallat aquesta apassionant aventura de literatura virtual. I ja era hora. Tres setmanes enrere, EL PERIÒDIC detallava el centenar de títols procedents de les biblioteques comunals i de la Nacional que havien de passar de forma imminent per l'escàner. Doncs bé: el moment ha arribat. Des d'ahir, un tècnic de l'empresa madrilenya Sibadoc –que ha treballat per a la Fundació Joan Miró, per a l'MNAC, per a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre i per al ministeri de Defensa espanyol, entre d'altres institucions– digitalitzarà les prop de 38.000 pàgines seleccionades per l'Abada, segons criteris de raresa, antiguitat i estat de conservació. A un ritme de 1.500 pàgines diàries, la feina s'allargarà previsiblement dos mesos, fins a final de novembre.

El tècnic de Sibadoc, Marcos Jiménez, s'ha instal·lat a la segona planta de la Biblioteca Nacional amb un monumental escàner capaç de fotografiar llibres de totes les mides. El procés comença amb la còpia de la imatge en format TIFF i una resolució de 300 punts. El document així fotografiat s'emmagatzema en un disc dur. Quan les 38.000 pàgines estiguin digitalitzades, s'enviaran a Madrid, on es passaran a format JPG, PDF i OCR, perquè es puguin recuperar –quan arribi el moment– a través d'Internet i mitjançant paraules clau. De moment, però, això pertany al regne de les bones intencions. El pressupost només dóna per a aquesta primera fase: la digitalització, el tractament i l'emmagatzematge dels documents. El corol·lari de tot plegat –penjar a la xarxa els llibres escanejats perquè puguin ser consultats i descarregats pels internautes– haurà d'esperar una etapa ulterior per a la qual no hi ha de moment finançament. Paradoxes de la vida. I això que, segons Abada, aquesta segona fase –adquisició del software necessari per penjar els documents a Internet– només es cruspiria 4.000 euros més.

Molta història, pocs coetanis / En qualsevol cas, la primera tanda de llibres que han començat a passar per l'escàner procedeixen de la Biblioteca Nacional: hi ha la partitura del Gran Carlemany i la Marxa del Consell, d'Enric Marfany; la còpia manuscrita del Manual Digest perpetrada pel coronel Bonifacio Ulrich –no se'n perdin el prefaci–, un parell de clàssics dels viatges de descoberta –The hidden republic, de Gaston Lewis, L'Andorre à dos de mulet, de J. Lafon, i Nouvelle découverte de l'Andorre, de Lluís Capdevila– i el relat de l'ocupació francesa del 1933 sortit de la ploma del coronel Baulard, el comandament de la tropa, a La gendarmerie fraçaise dans les Vallées d'Andorre. Completen aquesta primera fornada Poesia i visió d'Andorra, de Norbert Orobitg, i les Posobres d'Engordany, d'Esteve Albert, així com els dos anys sencers, del 1994 fins al 1996, de l'última reencarncaió –de moment– del diari Poble Andorrà. Com a curiositat, consignem aquí dues rareses de Xavier d'Areny-Plandolit: Manual del naturalista preparador –una introducció a la taxidèrmia– i Cultivo de la estética y belleza de la mujer, que donen una idea dels heterogenis interessos del nostre polígraf.

Hi predominen, com es veu, els títols de contingut històric i assagístic. Els autors contemporanis escassegen en aquesta primera tongada: a banda d'Orobitg, Capdevila i Albert, la biblioteca d'Encamp hi aporta An island in the sky, el poemari andorrà del desaparegut James Kirkup, així com 33 poemes i Despertar, de Josep Enric Dalleres. Ordino contribueix, entre d'altres, amb el primer volum de la Toponímia de la vall d'Ordino, de Lídia Rabassa, i La Farga de cal Pal, d'Albert Pujal i Josefina Lladós; la Massana, amb les llibretes manuscrites que contenen l'esbós de Les hommes d'airain, d'Isabelle Sandy; i Canillo, amb dos clàssics del pirineisme: Route des Pyrénées, de Paul Guiton, i Més Pyrénées, de Raymond Escholier.

Per a més informació consulti l'edició en paper.