Joan Torra, portaveu de la Plataforma Sindical, en una imatge recent Foto: TONY LARA

Els funcionaris, a través de la Plataforma Sindical, estan negociant amb el Govern les mesures a adoptar per retallar la despesa de personal de l'Administració. Per l'oposició política –el Partit Socialdemòcrata–, l'anunci del cap de Govern ha aconseguit enfrontar els treballadors del sector privat amb els del públic. Joan Torra, portaveu de la Plataforma Sindical, aporta el punt de vista dels funcionaris.

-¿Com es reben les mesures anunciades pel cap de Govern?

–Com parlem? Com a sindicalista, o ...?

–Com a Plataforma.

–Nosaltres ja ho hem dit, vam dir que aquestes eren unes mesures unilaterals, que s'havien pres sense comptar en cap moment amb els treballadors de l'Administració. Així ho vam denunciar des del primer moment.

–¿Però s'entén que s'ha de fer alguna cosa per reduir la despesa de l'Estat? ¿O no és la via?

–Sí, s'ha de reduir la despesa, però no dels sous dels funcionaris. Es pot reduir molt en d'altres conceptes, però molt.

–¿Vostès estarien disposats a que els retallessin part d'aquests drets? Sigui del salari o dels triennis o...

–Quan parlem de drets no estem disposats a que se'n retalli cap.

–Drets econòmics...

–Sí, perquè socials tots en tenim...

–Em refereixo que heu dit en diverses vegades que el que voleu és saber quin estalvi suposarà aquestes mesures. Entenc que si l'estalvi és prou gran, vosaltres estaríeu disposats a fer aquest esforç. ¿O no?

–El que passa és que hem d'aclarir els conceptes. Quan nosaltres vam presentar el document al ministre [de Funció Pública, Jordi Cinca] per a la negociació, la primera voluntat és analitzar l'aplicació jurídica i legal de les retallades, els conceptes aplicats. És a dir, els sous dels funcionaris, i s'ha d'explicar, està dividit en molts conceptes. I aquests conceptes els va donar la llei de la funció pública. Abans els funcionaris teníem només la base retributiva i els triennis. I quan es va aprovar la llei de la funció pública, el mateix salari es va dividir. Posem números per fer-ho més entenedor. Si un funcionari guanyava 1.500 euros abans de la llei, podia guanyar 1.200 de salari més 300 de triennis –porta nou anys a la casa–. Amb la llei de la funció pública es van agafar aquests 1.500 euros i es van dividir en parts. 1.000 serà la base, 100 el complement de lloc, 300 de triennis i... Es va fraccionar però el total es va quedar igual. I es van fer les graelles. Quan es diu que el salari més alt de l'administració és de 3.000 euros –que corresponen a càrrecs directius, al nivell 13–, això és el salari base. Quan passa un concurs i entra de funcionari, el més alt és el de 3.000 euros. La majoria està al nivell 5 –1.280 euros–. El que tenim els funcionaris és que el nostre salari és públic perquè tothom, fins i tot nosaltres, contribuïm a pagar als funcionaris. Llavors la llei va fer una carrera professional. Un treballador que entri a 1.280 euros, amb el temps podrà pujar a 1.900 euros. La carrera professional està comptada a 30 anys. Un treballador després de 30 anys, que ha fet bé la gestió d'acompliment, el GAdA, podrà pujar als 1.900. El de dalt de tot pot pujar dels 3.000 als 4.500. Per això quan es diu que els sous de l'Administració són molt alts i exagerats, aquí no hi és. L'estalvi de reduir o congelar és irrisori.

–¿Però ja s'ha fet la reunió en què el Govern ha de plantejar l'estalvi, o encara no?

–Això són comptes nostres. Si pugem un 2% als salaris baixos, i en traiem un 10% dels alts, la diferència mensual és d'uns 30.000 euros. Clar, tot depèn si apliques un 5% o un 10%, els conceptes... On ve la diferència o el que se n'ha anat bastant fora de lloc en aquests salaris? Que tampoc se n'ha anat massa de lloc, perquè si jo et dic que aquest que ha entrat amb 3.000 euros podrà pujar 1.500 euros més però porta 30 anys a la casa, i 30 anys són 10 triennis, a 100 euros el trienni. En els salaris baixos s'equipara l'antiguitat al salari.

–Queda descompensat pels triennis, són exagerats.

–No, exagerats no. Ho són si ho mires ara, però els tindràs passats tres anys. I vas sumant.

–Ja, però quan pots equiparar els triennis amb els salaris...

–Això arriba al final de la carrera del funcionari. Quan està a punt de jubilar-se és quan pot arribar aquest cas, sempre i quan hagi tingut una gestió d'acompliment del 100%.

–¿I és justificable que s'equipari triennis i salari? ¿Els sindicats ho entenen?

–Sí que s'entén. És que parlem a 30 anys. El trienni és un dret que tenim els funcionaris, a diferència del privat. Nosaltres anem a defensar el pitjor de la casa, el pitjor treballador no, el que està en la situació més precària. En aquest cas, els que estan en situació més precària són els eventuals. N'hi ha més de 300.

–Però vosaltres també enteneu que els treballadors del sector privat pensin que teniu molta barra, perquè n'hi ha molts que tenen el sou congelat des de fa temps...

–Sí. Ho entenem perfectament i ho sabem que passa això. Però no tenim cap barra. Nosaltres ens defensem, perquè no ho podem permetre que se'ns toquin aquests drets. El treballador del privat ha de fer el mateix, ha de prendre exemple. Si a ell se'l perjudica amb alguna cosa, el que ha de fer és queixar-se. Ho estem dient. ¿On són els sindicats del privat? ¿On són els treballadors? Nosaltres fem manifestació l'1 de maig, ¿on són els treballadors del privat? Sembla que no tenen cap problema, perquè no els veus. ¿On són aquests sindicats? ¿On són aquestes queixes?

–Clar, el funcionari té el lloc de feina assegurat, en canvi el del privat no.

–Tal com està el país podem passar a ser eventuals.

–Però la base és aquesta. ¿Per què el del privat no es mou? No perquè no li passin coses...

–Ja, però s'han de denunciar. La unió fa la força. És a dir, si tothom només es mira el melic de l'altre, i ostres què bé que viuen aquests funcionaris, jo els recomano als treballadors del privat que es mirin el seu melic i quan se'l mirin diguin ¿com estic jo? I que lluitin pel seu, per ells. Que lluitin per ells i no contra els altres, perquè els altres els podem donar un cop de mà, i ho estem fent. A més, que nosaltres estiguem millor o pitjor que el privat tampoc. La disponibilitat la cobrem a 1,39 euros l'hora. En el Codi de Relacions Laborals equival a un 25% del sou, són 2,5 euros. O sigui que no estem tan bé. Depèn de com es miri.

–No crec que sigui contra els funcionaris... És més aviat que al privat la gent pensa que fa temps que tinc el sou congelat, les hores extra no sé què són...

–Sí que ho saps però no te les paguen.

–Exacte.

–Però tenim un Codi de Relacions Laborals que ho diu perfectament. A Andorra, la situació que tenim...Clar, ens comparem amb Europa. A Europa és molt diferent. Els sindicats, per la part de França porten 100 anys, els treballadors organitzant-se. Aquí a Andorra això és desconegut. ¿Per què? Perquè encara potser no tenim ni els drets universals. Algun dret. I estem parlant de drets universals, bàsics. I a partir d'aquí agafen i fan retallades, i dius, retallades ¿de què? ¿Dels drets universals que encara no tenim a Andorra? I estem parlant del privat. Quan parlem de delegats d'empresa, ¿on són? Hi ha empreses que s'ha fet. ¿Hi ha algun sindicat al darrera que els recolzi? Cap ni un. Doncs aquests delegats dels treballadors s'asseuran a una taula amb el seu patró davant, ¿amb quina força podran defensar els treballadors? Perquè no hi ha ningú darrera que els recolzi. És a dir, l'empresari s'asseurà amb set o vuit advocats al costat si fa falta, i el pobre delegat no tindrà ni un sindicat. Ja ho sabem com està el privat aquí a Andorra.

–I ¿què hem de fer?

–Doncs indignar-vos. Començar per indignar-vos, per queixar-vos. No ser tan conformistes. El privat el que hagués hagut de fer és a imatge dels funcionaris. Reclamar que s'arribés al nivell dels funcionaris. En un estat de dret i social, és on s'hauria d'arribar i no tirar enrere.

Per a més informació consulti l'edició en paper.