Vallribera valora l?ensenyament del país a la seu de l?APAEA, dins l?escola de Santa Coloma, aquest dimecres. Foto: TONY LARA

PRESIDENTA DE L'APAEA

Hi ha un segment de la comunitat educativa que possiblement passi més desapercebut que la resta. Però el seu paper, més aviat a l'ombra, és essencial per millorar l'ensenyament dels alumnes del país. Parlem de l'Associació de Pares d'Alumnes de l'Escola Andorrana (APAEA). Un grup de pares que a més de vetllar per l'educació de la dels seus fills, vetllen per la de tots els alumnes de l'ensenyament andorrà. I ho fan des de dins: tenen la seu a l'Escola Andorrana de Santa Coloma. La seva presidenta, Laura Vallribera exposa quina és exactament aquesta tasca, a més de fer una valoració sobre la situació de l'ensenyament andorrà.

–¿En quins eixos treballa l'APAE aquest curs 2011-12?

–Bàsicament seguim l'encetat en cursos anteriors. La novetat més gran és el treball per posar en marxa del Pla Estratègic de Renovació i Millora del Sistema Educatiu andorrà. L'anterior Govern ens el va presentar. Teníem dubtes de si el nou continuaria la mateixa tònica i finalment ha estat així. Al setembre hem tingut la primera reunió i es posarà en marxa el curs vinent. El ministeri ja ha començat a fer taules de treball, en algunes de les quals hi som nosaltres. Encara no hem començat, és un procés molt embrionari. Però tenim ganes de ser-hi i ajudar.

–¿L'APAEA té un paper actiu en aquestes taules?

–Sí. Són taules de treball on estan representats els diversos components de la comunitat educativa. Ens van fer omplir unes enquestes sobre com crèiem que havia de ser el perfil alumne. Entre d'altres, vam demanar que cal que surtin amb un nivell de llengua estrangera més alt, i al batxillerat científic que surtin més preparats, sobretot amb les matemàtiques. Ho van recollir i ara ho estan treballant.

–Un dels aspectes destacats del Pla és l'ensenyament per competències…

–Sí, el Pla parteix d'aquí. Es tracta de buscar en què es competent un alumne, potenciar les seves habilitats. Cal que aprengui de tot però partint que serà millor en unes àrees que en d'altres. És un canvi de filosofia, una visió totalment diferent i els docents tenen aquí una tasca bàsica. Per això caldrà que es formin i que creguin en aquesta nova proposta. Es començarà de forma progressiva al primer curs de segona ensenyança i cada any s'aniran incorporant més grups, també de primera i maternal. Es comença amb segona ensenyança perquè és on anem més coixos.

–¿En quin sentit s'han de formar els professors?

–El ministeri treballa amb un equip extern que s'encarregarà de la formació. L'escola és una empresa i si els professors s'han de formar ho han de fer i ho faran sense problemes. És veritat, però, que serà un procés molt complicat perquè l'escola no para. Mentre ells ensenyin estaran rebent una formació per canviar completament el sistema d’ensenyament. Serà una etapa complexa per ells i des de la vessant pares el que hem de fer és donar-los suport. La tasca de l’APAEA serà la d’explicar-ho a la resta de pares.

–¿Com valoreu el professorat de l’escola andorrana a nivell qualitatiu i quantitatiu?

–Qualitativament molt bé. La gent està molt preparada. I quantitativament no tenim cap queixa. Considero que l’escola pública del país és una escola d’alt nivell. Amb el personal actual que hi ha, des de psicopedagogs a professors de suport, estem ben complerts.

–¿I pel que fa a les infraestructures?

–Hi hem d’estar a sobre. Sabem que és un moment complicat però això no ens ha d’aturar a seguir demanant unes infraestructures de qualitat. Si no invertim en educació l’empobriment d’aquesta societat és evident. Tenim vàries escoles saturades. Hi ha algunes escoles que s’han de revisar. Una necessitat imminent, per exemple, és fer una escola a Canillo. A Ordino, primària i secundària estan saturades. A Encamp segona ensenyança està al límit, amb prop de 500 alumnes, no hi cap ni una agulla. L’escola de Sant Julià també és molt vella, treballem amb una cuina amb males condicions. I finalment aquí a Andorra els de primer han d’anar al Roc.

–¿A més del Pla i de treballar per millorar les infraestructures, en què més està centrada l’APAEA?

–Ens dediquem a fer el seguiment del curs a través de la revista Tortuga. I aquest any celebrem per segon any consecutiu els premis Tortuga. És un acte mol maco, una festa d’apropament entre pares, professors I gent de la societat civil en general que col·labora de manera altruista.

–¿En quin punt es troba la gestió dels patis i menjadors?

–Estem treballant per buscar una solució cara l’any vinent. L’APAEA gestiona cuines i el pati ho fa una empresa externa. Aquest any se li acaba el contracte amb el Govern i no hi ha l’opció de renovar-lo a nivell legal. Ja se li ha ampliat dos anys més del que s’havia previst. Hi ha d’haver-hi un concurs nou i el ministeri ja té sobre la taula una proposta nostra. Estem en negociacions perquè és un tema urgent. S’ha de solucionar durant el curs, prendre una decisió els propers mesos. Volem una proposta de treball conjunt i de moment no puc avançar res més.

–¿I pel que fa a la cuina centralitzada?

Aquest any de manera provisional ho fa l’Associació de Celíacs. L’any vinent ho hauria de fer un ens independent. S’està buscant, hauria de ser algun tipus d’associació.

–¿Com valoreu l’actual sistema de transport escolar?

–De moment no ens han dit res, però sabem que el ministeri vol gestionar els preus amb l’empresa encarregada de fer els transports. I pel que fa a la cobertura, crec que està molt cobert. Arriben a tot arreu i no ens ha arribat cap queixa de mancança en aquest aspecte.

–Parlem ara de la POB, aquest ha estat el segon any després d’un inici polèmic...

–Sembla ser que ha anat força bé, però volem dades per corroborar-ho. De moment el ministeri no ens ha passat res. Volem saber si els alumnes han pogut accedir a les primeres opcions d’estudis universitaris.

–I per acabar, parlem de seguretat, d’accés a les drogues per part dels joves. ¿Andorra se’n salva, de tot això?

–L’anterior Govern havia iniciat un pla de seguretat per frenar la delinqüència juvenil però a dia d’avui està aturat. El que sí que funciona, i molt bé, és el pla contra la drogodependència. I com a pares, mai es pot estar tranquil. I cada vegada menys. Estem en una societat petita, que rep molts impuls externs i crec que hi ha més perill del que pot semblar. Hi ha un fàcil accés a tot aquest món, i a tots els sistemes educatius. Els nens tenen accés fàcil, sobretot als centres de segona ensenyança. Però hi ha un bon control per part de la Policia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.