El grup barceloní Manel, a la sala del Prat del Roure, ahir a la nit Foto: TONY LARA

Amb més de 1.500 localitats venudes anticipadament –i en espera d'un recompte definitiu que tingui en compte les vendes de taquilla–, es pot dir que el concert de Manel d'ahir va ser tot un èxit. Sembla ser que, d'entrada, als responsables comunals els feia una certa por, ja que un grup que està tant de moda a Catalunya no ha de funcionar necessàriament aquí. Però al final resulta que sí, que ha funcionat, que potser no som tan diferents: la banda liderada per Guillem Gisbert –que, per cert, va treballar uns mesos a EL PERIÒDIC– va aixecar passions (musicals) tocant els temes del seu últim disc, 10 milles per veure una bona armadura, i fent un repàs a alguns dels èxits del recull anterior, Els millors professors europeus.

De la Vanessa, tal com ja havia avançat Gisbert en l'entrevista publicada ahir, no se'n tenen notícies, i el soldadet s'està allà al mig de la platja, ferit, sense saber quin serà finalment el seu destí. Històries senzilles, agredolces, en alguns casos més versemblants que en d'altres.

Aquesta és probablement una de les claus de l'èxit del conjunt barceloní. I també un so fresc, que va captivar milers de fans amb Els millors professors europeus, que va sortir a la llum l'any 2008. Un so que, en aquell primer disc, era indestriable de l'ukelele de Guillem Gisbert.

Els fans d'aquí van poder vibrar amb els temes nous –menció especial per Aniversari o Boomerang–, i també amb cançons que, tot i que tot just tenen tres anys, s'han convertit en autèntics himnes d'una generació. Al bell mig de les muntanyes, la ment vola cap al mar, al mar...

Per a més informació consulti l'edició en paper.