• Martí tranquil·litza el col·lectiu afirmant que tot i que «hi ha partides que es retallaran, d'altres augmentaran»

Martí, dempeus, es dirigeix als 700 padrins presents ahir a la Festa Magna. Foto: ÀLEX LARA

El cap de Govern, Toni Martí, va reconèixer ahir, en la seva primera Festa Magna com a màxim dirigent del país, que s'han de tornar a mirar els llindars de les pensions de la gent gran i, en tot cas, equilibrar-les. D'aquesta manera va respondre a la gairebé eterna reivindicació del col·lectiu, que es queixa de les minses pensions que cobren. Per la seva part, la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va explicar que fa aproximadament dos mesos que treballen en la partida de les pensions i va concretar que sobretot s'ha d'abordar el llindar de les mateixes per «homogeneïtzar-les».

Les pensions i els serveis d'atenció a domicili van tornar a centrar els discursos de la Festa Magna celebrada al Complex Esportiu d'Encamp, on es van congregar uns 700 padrins que van poder transmetre les seves inquietuds i neguits a les principals autoritats del país i de les respectives parròquies. Entre elles, per variar, les baixes pensions que perceben alguns. Aquesta vegada hi ha hagut resposta i Martí es va comprometre a revisar els llindars. El cap de Govern va reconèixer que «s'han de tornar a mirar els llindars», ja que hi ha persones que tenen ingressos més alts i d'altres no tant, i es va mostrar favorable a equilibrar aquests subsidis, tal i com havia anunciat durant la campanya electoral. Martí va insistir en la idea que el seu serà un «govern solidari», i que «de la mateixa manera que hi ha partides que es retallaran, n'hi ha d'altres que augmentaran», va tranquil·litzar els presents a la Festa Magna. En el seu discurs, Martí va destacar el valor dels padrins i padrines que han viscut situacions de crisi i de guerra molt més dures que l'actual i va assegurar-los que tant el Govern com els comuns «estaran al costat de la gent que més necessita».

En aquest mateix sentit, la ministra de Salut i Benestar va reconèixer que a Andorra hi ha «una nova realitat social» que fa necessària «una major atenció als que més ho necessiten», a fi de garantir la qualitat de vida i assegurar uns nivells de dignitat en el període de vellesa. Així, va confirmar que s'està treballant en la partida de les pensions des de fa dos mesos i que sobretot s'ha d'abordar el llindar de les mateixes per «homogeneïtzar-les», va recollir l'ANA.

El compromís expressat pel Govern en els discursos del cap de l'Executiu i de la titular de Salut i Benestar va satisfer la Federació d'Associacions de la Gent Gran. El seu president, Marcel Besolí, va manifestar a EL PERIÒDIC que «és una reclamació des de fa temps, i potser a l'últim en recollirem el fruit». Així, va recordar que són nombrosos els padrins i padrines que cobren una pensió mínima d'entre 350 i 450 euros, una xifra força inferior al salari mínim interprofessional, establert en 929 euros per una jornada de 40 hores setmanals. Arribar a aquesta quantitat és el que voldria el col·lectiu de gent gran, però segons Besolí, ja ho veuen com «bastant impossible». Per això demanen que es regularitzin la situació i es miri d'augmentar les pensions fins als 600 euros.

D'ALTRES ASSIGNATURES PENDENTS / Però no tot acaba amb les pensions. Hi ha una altra assignatura pendent. Rodríguez va recalcar que aquesta és «potenciar l'atenció a domicili», un tema que s'abordarà amb les federacions que representen a la gent gran en una reunió prevista per d'aquí a dues setmanes.

Pel que fa a la distribució de competències entre administracions en aquest àmbit, la ministra va informar que es vol optar per mancomunar serveis «per fer front a les necessitats de forma conjunta i coordinada». Però en aquest punt, l'anunci fet per Rodríguez va comptar amb l'oposició del cònsol major d'Encamp –parròquia que va acollir la Festa Magna–, Miquel Alís, que va recordar que «el cap de Govern quan era cònsol creia que es tractava d'una competència de l'Estat», i per tant, espera que Martí ara sigui conseqüent i sigui l'Executiu qui assumeixi el servei. Tot i així, Alís va senyalar que «mentre el Govern no ho ofereixi, els comuns ho anirem fent».

Per a més informació consulti l'edició en paper.