• La banda de Nova Orleans compareixerà al Prat del Roure amb l'àlbum dedicat als supervivents del Katrina

La banda va néixer a mitjans anys 90, amb les veus d'acompanyament del grup Joyful! El debut andorrà serà el 9 de desembre. Foto: EL PERIÒDIC

Que Andorra en general i Escaldes en particular mantenen un idil·li històric amb la música negra és un fet incontsetable. Una veritat universal. I no cal que ens retrotraiem al traspassat Festival de Jazz. Colors de Música li consagra una Setmana a l'estiu, i acostuma a tancar el cartell amb una vetllada de gòspel. I diem que acostuma perquè el 2009 se'n van descuidar. L'any passat van tornar a la tradició amb The Brotherhood Singers, i aquest any tampoc no serà una excepció. Els honors els farà Joyful Gospel Singers, i la cita és –atenció– el 9 de desembre al Prat del Roure, uns dies abans de les dates nadalenques habituals. Vet aquí una banda tan genuïna que fins i tot és de Nova Orleans. I supervivent, per tant, del Katrina –ja saben, l'huracà que el 2005 va devastar la ciutat. És precisament a les víctimes del Katrina a qui està dedicat el tercer i –fins a la data– últim àlbum d'estudi de la formació. Es diu 9th Ward Revival, i ja des del títol evoca la tragèdia que va assolar Nova Orleans, perquè aquest 9th ward és el districte novè de la ciutat, que va quedar quasi completament negat per l'aigua. I no es pensin que el títol és una concessió retòrica ni sentimental, no. Resulta que els Joyful Singers són fills del novè ward, així que saben del que parlen.

D'acompanyants a figures / El que no està clar és el format amb què Joyful Singers debutaran al Principat. Diuen les notes de producció que el mateix compareixen en format minimal·lista, amb només cinc veus, que es tranformen en un multitudinari cor de fins a un centenar de membres. Ja es veurà, però els precedents immediats –els Brotherhood, l'any passat– conviden a la prudència. Pel que fa al currículum, els Joyful Singers són els hereus directes de Joyful!, celebrada banda de soul, rythm'n'blus i gòspel. Van començar com a cor d'acompanyament de la casa mare, fins que a mitjans anys 90 es van emancipar. El primer disc, Take me, use me, data del 1995, i a l'escenari compareixen o bé a capella o bé acompanyats per un quintet instrumental. També s'haurà de veure en quin format se'ns presenten a Escaldes. El seu prestigi l'han cultivat a festivals pota negra com ara el de Monterrey (Califòrnia) i el Jazz & Heritage de Noova Orlenas, i han acompanyat una colla de grans del gènere, des de Yolanda Adams i Thelma Houston fins a Harlem Gospel Singers. En fi, que tenim la dosi nadalenca d'espiritual negre assegurada. I també –cal suposar– la de l'ensucrat missatge evangèlic i de bona voluntat que ens van endossar l'any passat els Brotherhood. Potser ho recordin: «Quan cantem, entrem en contacte amb la part divina que portem dintre; i això és l'important, donar aquest amor»...

Per a més informació consulti l'edició en paper.