• Les úniques adquisicions de la legislatura han sigut les peces de Blasi al barri antic

Trapezi, de Blasi, al carrer de la Vall. Foto: TONY LARA

Si Escaldes ha invertit l'últim lustre 220.000 euros en escultura a la via pública –bé amb adquisicions, bé amb exposicions temporals com la de Ripollés, fins a mitjans octubre a les principals artèries comercials de la parròquia– la capital s'ha mostrat en aquest àmbit molt més austera. Quasi gasiva, per comparació: durant l'últim mandat de Rosa Ferrer, Andorra la Vella només ha adquirit dues obres, dos peces de xapa i ferro de l'escultor argentí Fernando de Blasi, per les quals el 2009 va desembutxacar 12.000 euros: Tro s'ha convertit en un dels racons més concorreguts de la plaça Benlloch i serveix com a improvisat lloc de descans als turistes que pul·lulen per la plaça; Trapezi sembla haver trobat l'ubicació definitiva al carrr de la Vall, al costat del nou Consell General. Val a dir que el Comú es va encapritxar de Blasi després que l'argentí participés en l'última edició del Circuit'Art, aquella estupenda iniciativa abanderada per l'Escola d'Art Però tot això ja és història.

Val a dir, però, que no són les de l'argentí les úniques peces que l'última legislatura han ingressat en el parc d'escultura urbana de la capital. Ferrer ha sabut concitar la complicitat de la societat civil i també de les institucions a l'hora de portar l'art al carrer sense –atenció– haver-hi d'invertir un cèntim: la fundació Sant Romà va donar la tardor del 2009 el bust homenatge al bisbe Guitart que avui lluu a la Rambla Molines, entre la plaça Benlloch i la del Poble; l'estiu del 201 va aconseguir que el Govern i el col·leccionista català Enrique Sabater traslladessin a la Rotonda Noblesse du temps, el monumental rellotge tou que es floria des de temps immemorials al Prat Gran encampadà. Una operació d'altra banda rodona en termes d'imatge: s'ha erigit, sens dubte, en un dels racons més fotografiats de la parròquia. Per acabar, ara fa un any es va inaugurar a la plaça del Poble Homenatge a l'immigrant, d'Antonio Tenreiro; una altra donació, en aquest cas de la Casa de Galícia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.