• Antics membres de la Coordinadora creuen que avui dia és factible una solució amb menys impacte

Un parell d'excursionistes caminen per la vall del Madriu aquest estiu. Foto: TONY LARA

El pla de gestió de la vall del Madriu estableix que «tot accés rodat a la vall precisa, a més dels permisos ordinaris legalment establerts, l'informe favorable de la Unesco, que té caràcter vinculant» (article 14.2). Amb aquesta disposició, el text consensuat i aprovat pels quatre comuns implicats en la gestió d'aquest territori –Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria i Encamp– dóna l'última paraula a un òrgan extern sobre una de les qüestions més polèmiques en relació amb la preservació de l'entorn de la vall: la construcció o no d'un accés rodat fins al nucli de Ràmio. Des d'aquell moviment d'oposició al projecte de carretera de la dècada de 1990 ha plogut molt, i antics membres de la Coordinadora Sí al Madriu reconeixen que el debat, avui dia, hauria de tenir en compte altres elements, com ara la conveniència (o no) d'una millor promoció turística de la vall, però també la possibilitat de construir-hi un nou accés amb el mínim impacte ambiental, aprofitant els avenços tecnològics dels últims vint anys. Mentrestant, els propietaris privats valoren l'aprovació del pla com un primer pas pel que fa a «l'entesa entre els quatre comuns» i reclamen, una vegada més, el condicionament del camí per poder accedir a les bordes –que tenen l'obligació de conservar– amb vehicle motoritzat.

L'aprovació del pla de gestió del Madriu per part dels comuns afectats –amb l'únic vot en contra del conseller de l'oposició d'Escaldes-Engordany Francesc Casals– va despertar prou enrenou mediàtic tot i produir-se en ple mes d'agost. Durant uns dies, l'opinió pública es va tornar a posicionar sobre una qüestió que, intermitentment, omple pàgines de diaris i obre informatius: la millor manera de preservar una vall que la Unesco va inscriure a la llista de Patrimoni Mundial, en la categoria de paisatge cultural, l'any 2004.

Però malgrat que els posicionaments, a primer cop d'ull, podrien semblar els mateixos que fa quinze o vint anys, el cert és que hi ha certs matisos que comencen a posar-se damunt la taula i que podrien arribar a permetre un acostament entre les parts. Així, persones que van participar el seu dia a la Coordinadora, i que prefereixen romandre a l'anonimat, entenen que avui dia seria factible habilitar un accés a la vall amb el mínim impacte possible i, com a principal objecció, assenyalen les restriccions pressupostàries del moment actual.

Pel seu cantó, els propietaris –que tampoc volen donar el nom– lamenten que se'ls acusi de voler malmetre l'entorn i que no se'ls hagi convidat a participar en els debats promoguts per les entitats ecologistes. Asseguren que no tenen intenció d'«especular» amb el terreny i que l'únic que volen és un accés «restringit i limitat» a les terres i les bordes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.