La frase Tot està lligat i ben lligat, a tots els que vam viure la Transició ens ha acompanyat per sempre més. En molts moments torna a aflorar i massa vegades és com un presagi maligne que la nostra presència en un determinat moment històric ha estat transcendent, però episòdica.

Per tant, no podem estar-ne gaire satisfets, sobretot quan allò per al qual vam lluitar ressorgeix amb força i la vella guàrdia d'abans és qui té la paella pel mànec. Ho veig clarament en comprovar com el mercat està guanyant a la política i com l'economia capitalitza amb èxit la lluita contra l'Estat democràtic i la societat del benestar. També, i de manera ostensible en el terreny de la justícia, en què tot és immòbil, res és transparent enmig d'un camp de mines instal.lades fa temps i que ningú aconsegueix eradicar.

Ja no parlo dels coneguts com a poders fàctics que fan i desfan amb una velocitat major que el canvi de pas quan es balla una sardana. A la vista d'aquest panorama sorprèn veure com els esquerrans més ferotges fa uns anys que són els conservadors més ultramundans ara, sense cap moviment aclaridor. Si algú està en un lloc i després se'n va a un altre, ho puc acceptar, sempre que tingui l'oportunitat de comprovar el seu desplaçament amb la corresponent evolució que això implica, amb el passos pertinents i el trajecte necessari dins d'un temps prudent.

És l'única manera de comprovar que un pot canviar, reconèixer la seva equivocació anterior i fer un acte de contricció que no tornarà a passar. Però aquell que va d'un lloc a un altre sense cap explicació, és difícil d'entendre i més encara, d'assimilar, perquè continuarà sent el de sempre. Puc comprendre que davant d'una situació històrica tots cedim quelcom de nosaltres mateixos per construir un país de tots.

Però mai acceptaré que qui no va fer el pas endavant sigui ara qui ens doni lliçons i menys encara, que marqui el ritme. Moltes de les coses que passen són lamentables, però si ho analitzem bé, no són sorprenents, perquè el lligat i ben lligat no ha desaparegut, per vergonya de tots.

[email protected]