PUBLICITAT

David Benito: «No tenim evidències que a Àrea 51 treballin amb tecnologia extraterrestre»

A. L.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
L'ufòleg madrileny, a la plaça Coprínceps abans de participar a Sàbiens. Foto: ÀLEX LARA

Vet aquí un digne èmul –madrileny i engominat, això sí– del doctor Jiménez del Oso. Ja saben, aquell senyor amb barba que a la tele en blanc i negre dels 70 ens il·lustrava sobre el Triangle de les Bermudes, l'incident de Manises i l'experiment Filadèlfia des de –glups– La puerta del misterio. L'ufòleg David Benito (1978) ha desfilat aquest cap de setmana per Sàbiens amb Àrea 51, patracol sobre un dels mites ovni més airejats dels últims temps.

–¿Què és Àrea 51?

–La base militar més ultrasecreta –i per tant, cèlebre– del món, i per això mateix caldo de cultiu d'infinitat d'històries i llegendes que escapen l'enteniment. En realitat, va ser el centre neuràlgic més important de la Guerra Freda: s'hi van desenvolupar projectes com ara els avions espia, els famosos U2. Per no parlar de proves atòmiques.

–Però, ¿existeix de debó?

–I tant, que sí. Està ubicada dintre del complex Nellis de la Força Aèria, en ple desert de Nevada, a tres hores en cotxe de Las Vegas. També es coneix com a Paradise Ranch, Water Town o Homer Airport. Però tots tres són noms extraoficials. Oficialment, Àrea 51 no existeix.

–¿I per què s'ha relacionat amb el fenomen OVNI?

–Des de la creació de la base, el 1955, van proliferar els relats d'avistaments a la zona de llums estranyes. Els anys 80 entra en circulació un Bob Lazar, controvertit personatge que vincula Àrea 51 amb platets voladors i presència alienígena.

–¿És Lazar una font creïble?

–De fet, ell no va treballar a Àrea 51, sinó a un complex annex, el Sector 4, o S-4. Assegura que s'hi dedicava a l'enginyeria inversa: desxifrar el funcionament de les naus extraterrestres. ¿Si és fiable? N'hi ha que diuen que és un il·luminat; d'altres, que està a sou del mateix govern nord-americà, que l'utilitza per desinformar.

–I vostè, ¿se'l creu?

–Massa rebuscat. Massa opac. Massa misteriós.

–La pregunta és òbvia: ¿hi ha alienígenes, a l'Àrea 51?

–Des del inicis s'hi va treballar amb tecnologia molt avançada, en gran part capturada als nazis. Els científics nord-americans la van desenvolupar encara més, i d'allí van sortir dissenys que a ulls d'un profà podrien passar per extraterrestres. Sobre aquest extrem circulen moltíssimes històries. Però la veritat és que no tenim cap evidència que a Àrea 51 treballin amb tecnologia no humana.

–¿Què és el més inquietant que s'ha trobat sobre Àrea 51?

–La inhumanitat de la gent que la dirigeix. Però no perquè vinguin d'un altre planeta, no, sinó perquè s'han desentès de forma infame del personal que va resultar contaminats per inhalar fums procedents de la incineració d'aeronaus ultrasecretes. Jo he vist antics operaris d'Àrea 51 incapaços de bufar una espelma. I el Govern dels EUA es fa l'orni, amb l'excusa que són subcontractats.

–¿Té exemples, d'aquesta tecnologia tan avançada que surt d'Àrea 51?

–El bombarder invisible B-2, i el no menys cèlebre caça F-117, també indetectable pel radar. L'últim joia és el Global Hawk, l'avió no tripulat que va sobrevolar la central de Fukushima. Per no parlar de l'RQ-170 Sentinel, àlies la Bèstia de Kandahar, una altra aeronau no tripulada desplegada a Afganistan. Però això és només el que ha transcendit. ¿I tot el que no sabem?

–El Govern dels EUA ho nega tot, és clar.

–Prohibeix que t'hi acostis. L'espai aeri està restringit, i només s'hi pot accedir amb un passi especial. El satèl·lit i Google Earth no revelen res d'anormal, tres d'uns enormes hangars, però...

–Però..., ¿què?

–Les proporcions del complex en superfície són enormes. No seria gens estrany que hi hagués un equivalent subterrani. ¿Què s'hi cou, aquí? De fet, es diu que existeix una xarxa de ferrocarrils sota terra que comunica les grans instal·lacions militars dels EUA.

–La veritat, esperava que em parlés d'ovnis, i m'ha generat més dubtes que certeses.

–El meu cap em diu que tot el que hi ha a Àrea 51 és humà. Massa humà i tot, de vegades. I el meu cor té la remota esperança que s'hi oculti presència extraterrestre, i que un dia surti a la llum pública. Constituiria l'esdeveniment més gran de la història de la humanitat. Aquest és el meu debat intern.


Gegants, nazis i espectres


Sol Blanco: «Molta gent veu fantasmes i calla per por que el prenguin per boig»



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT