• Dos centenars llargs de persones assisteixen al Roc Blanc a la primera jornada de la trobada sobre 'ciència' alternativa

Un moment del congrés, ahir. Foto: ÀLEX LARA

Crec que hi ha coses no se'ns diuen. No sé si ho fan pel nostre bé, perquè no ens preocupem, o per interessos inconfessables. Però que hi ha coses que ens oculten, ho tinc claríssim». Aquesta és l'opinió de Francisca, laurediana de mitjana edat que treballa com a administrativa i que resumeix el sentiment dels dos centenars llargs d'assistents a la primera jornada de Sàbiens, el congrés d'exociència i exopolítica –aquest és el seu nom complet– que durant tot el cap de setmana té lloc al Roc Blanc escaldenc. La veritat és que Francisca, com la resta dels assistents, l'havia treballat uns minuts abans el comunicòleg Lluís Rovira, que va acabar la conferència inaugural amb un missatge de tints conspiranoic per obrir els ulls: «Senyors: ens manipulen, ens desinformen i ens bombardegen amb propaganda. ¡Ens ho creiem tot! Atenció: que no busquin per nosaltres. No deixem que ens enredin».

Fins aquí, tot anava bé. Immediatament després va pujar a l'estrada Josep de Alberto, egiptòleg, diuen, i va engiponar el personal una fabulosa conferència sobre els Nephilim. Els Nephilim, sí. Els trobaran al Gènesi 6:1-4, sembla. Una raça de gegants que va prendre per esposes les filles del homes, es veu, i així van estendre el seu llinatge. La cosa anava de gegants, queda clar, i De Alberto va repassar amb minuciositat d'entomòleg els diversos espècimens d'homes de proporcions extraordinàries que ell –i altres com ell– han anat documentant per aquests mons de Déu. El més portentós de tot és que en va anar donant les alçades exactes: des de Gilgamesh, el sumeri, que feia –diu– 5,3 metres, que ja es filar prim, fins a Goliat –la víctima de David, ja saben– que es quedava en uns modestos 2,72 metres. Arribat aquí, es va deixar anar amb una rècula de gegants científicament documentats –un turc que feia 4,47 metres; un romà que en feia 8,50; un flamenc que en feia 9...– amb escapada pirinenca inclosa: resulta que a Prullans es va desenterrar un fèmur humà que fa 92 centímetres de llargada, os ciclopi que correspondria per tant a un Ieti nostrat. Si el volen veure, demanin a l'antic palau dels marquesos de Monistrol.

viatjar en el temps / De Alberto va fer la ja clàssica escapadeta a l'Egipte faraònic, a compte dels cranis ovalats de les filles de Nefertiti i signe segons ell d'infiltració extraterrestre, i va avançar dues teories sobre l'origen d'aquestes races de superhomes: que fossin els descendents d'un encreuament d'éssers vinguts, ehem, de la constel·lació d'Orion –nephilim, en arameu, es veu– o que centenars de milers d'anys enrere la lluna girés en una òrbita diferent a l'actual i tingués uns estranys efectes sobre els humanoides del moment. ¿Que el sapiens sapiens va néixer fa només 35.000 anys? No ve d'aquí.

Al costat d'aquestes elucubracions, la ponència de Felipe Botaya sobre les armes secretes de Hitler va sonar del més sensat. I això que Botaya va proposar una excursió per episodis que han quedat al marge dels llibres d'història. De l'oficial, s'entén. No de l'altra. Per exemple: el programa nuclear nazi, molt més avançat del que se'ns ha volgut fer creure, fins al punt que l'exèrcit alemany va fer servir bombes atòmiques brutes a la presa de Sebastopol i a la cèlebre batalla de Kursk, on es va volatilitzar tot un regiment blindat –el XIX– de l'Exèrcit Roig. El més espectacular, però, va ser la hipòtesi que el cràter de Tunguska va ser en realitat causat per un giny nuclear llançat pels nazis el 23 de febrer del 1945, i que la història del meteorit del 1908 va ser una cortina de fum llançada per Stalin a la postguerra. Rocambolesc i un pèl conspiranoic, també. Però no tant com Die Glocke, la «campana del temps» amb què els alemanys –especula– van assajar els viatges en el temps. Tota la informació sobre aquest programa –Botaya l'ha novel·lat a Kronos– continua classificada 70 anys després. Amb indicis inquietants, diu: un suposat ovni en forma de campana i misterioses runes germàniques al fuselatge caigut el desembre del 1965 sobre Keckburg, Pennsylvania; l'aparicio d'un martell metàl·lic en un estrat arqueològic corresponent a 140 milions d'anys enrere... ¿I si van tenir èxit i els alemnays van arribar a viatjar en el temps?

Per a més informació consulti l'edició en paper.