Blanco a la sala d'actes del Roc Blanc, ahir. Foto: ÀLEX LARA

La parapsicòoga Sol Blanco Soler, contertuliana habitual de Cuarto Milenio, compareixia ahir al Sàbiens amb l'últim llibre, Crónicas del más allá, acabat de sortir del forn. I no va deixar de firmar exemplars: és una estrella mediàtica. Ja que la teníem a mà, ens va guiar per un borrascós oceà d'espectres, aparicions, poltergeist, cases encantades i –ehem– Experiències Pròximes a la Mort. Aquí va la conversa. Per cert, aquesta nit se la trobaran al xiringuito d'Iker Jiménez a Cuatro amb un prometedor debat: ¿Existeixen els fantasmes?

–Directe al gra: ¿existeixen, els fantasmes?

–I tant, que sí. Un fantasma és un difunt que se li apareix físicament a un conegut seu. Perquè això sí: hi ha d'haver una connexió íntima; no se li apareix al veí del 5è 1a.

–¿I per què torna, per fer-nos por?

–Per acabar alguna cosa que va començar en vida o, en la majoria dels casos, per dir-nos que estan bé i que la vida continua. I mai no fan mal. No són entitats malèfiques.

–¿I la mala fama que arrosseguen?

–Culpa tota del cine i de la literatura.

–Doncs jo no n'he vist mai cap.

–Jo tampoc. ¡Tan de bo! Però és que la iniciativa de manifestar-se'ns la prenen ells. No els ho pots ordenar.

–¿I els mèdiums?

–Els mèdiums contacten amb els difunts, no pas amb fantasmes.

–Els fantasmes també són difunts.

–Qualsevol en pot veure, de fantasmes: es manifesten físicament. Amb els altres difunts només s'hi pot contactar a través del mèdium.

–Perdoni la ignorància supina: ¿què és un poltergeist?

–Un fenomen generat inconscientment per algú víctima de l'estrés.

–¿I com es manifesta?

–La casuística és molt variada: sorolls, desplaçaments, materialitzacions d'objectes, mimofonies...

–Mimo... ¿què?

–Mimofonies: el xerric d'un calaix que s'obre, d'una aixeta que goteja, d'una finestra que grinyola... quan el calaix, l'aixeta i la finestra estan tancades. El poltergeist n'imita el so.

–Cases encantades: ¿com sé que la meva ho està?

–Així com el poltergeist desapareix quan la persona que els provoca soluciona els seus problemes d'estrés, els fenòmens que es produeixen en una casa encantada –similars, però no tan virulents– estan vinculats a l'edifici i a la seva història.

–Vaja, els antics inquilins, que ens fan la guitza. Però, ¿per què?

–Són difunts que s'hi han quedat atrapats, es pensen que allò encara és casa seva. Qui hi viu ara se sent observat, rebutjat. Fins i tot pot arribar a veure el que hi va ocórrer un dia.

–Està clar: ens volen fer fora.

–No necessàriament. Potser només pretenen cridar l'atenció i que els ajudem a marxar. I nosaltres ho fem.

–¿Qui són, vostès?

–L'equip Hepta, un grup d'investigació multidisciplinari –mèdiums, parapsicòlges, físics– que ajudem qui ens ho demana. I sense ànim de lucre.

–Si hi ha fantasmes, poltgergeist i tota la pesca, ¿per què no es manifesten sense embuts? ¿Per què està tot envoltat d'aquesta capa de misteri?

–La gent té por que el prenguin per boig o per inestable. I com que aquestes fenònems no encaixen en l'esquema racional, no els comprenen i callen.

–¿Insinua que tots veiem fantasmes, però que molt pocs ho diuen en veu alta?

–És un fet que molta gent s'ho calla. I que ens truca a nosaltres perquè ho solucionem discretament.

–Anem al Més Enllà: ¿què és una Experiència Pròxima a la Mort, EPM per als amics?

–La que passen persones clínicament mortes i que, per algun motiu que no sabem, tornen a la vida. Ens parlen d'un túnel molt llarg al final del qual hi ha un llum acollidor. Una experiència que, per cert, els canvia radicalment la percepció de les coses. Per començar, deixen de tenir por de la mort.

–¿Hi passem tots, per una EPM, quan som a punt de morir?

–No. I no sabem de què depèn que uns sí, i altres, no. Ho està investigant el doctor Sam Parnia al projecte Aware a partir de testimonis d'EPM.

–Vostè ha recopilat a Crónicas del más allá informes de mèdiums de tot el món. ¿Què hi ha, allà?

–Sembla que més enllà de la llum ens trobem en un nivell d'existència que depèn de la vida espiritual que hem dut en vida. La conclusió és que tot el que fem aquí té conseqüències allí.

–Vaja, el déu del catecisme, que premia els bons i castiga els dolents.

–Ho sostenen quasi totes les religions, no només el cristianisme.

Per a més informació consulti l'edició en paper.