• El gros de la despesa es va concretar durant els mandats de Toni Martí; Toutain i dEmo lideren el rànquing

Foto: ÀLEX LARA

La cultura no té preu. D'acord: com a concepte retòric i proclama més o menys correcta que la defineix com a inversió i no com a despesa potser no, que no en té. Però l'escultura pública, que ha sigut els últims anys un dels eixos d'actuació del Comú d'Escaldes en matèria artística, sí que té un cost. I molt concret. Que sigui just, necessari, excessiu o directament escandalós, depèn de la interpretació de cadascú i probablement també de la conjuntura econòmica. Així que posem-hi les xifres i que el lector n'extregui la conclusió que cregui convenient: Escaldes ha destinat des del 2006 un total de 221.276 euros a treure l'art al carrer. El gros d'aquesta despesa, que abraça l'últim any de la legislatura anterior i tota l'actual, es va concretar amb Toni Martí al timó del Comú, i amb Pere Moles com a conseller de Cultura. I el pessic que no se li pot adjudicar a l'excònsol –els 30.000 euros que s'ha cruspit l'Univers urbà de Ripollés– el va deixar emparaulat abans de deixar el càrrec per jurar com a cap de Govern.

En aquest còmput s'inclouen tant les exposicions a la via pública que es van encetar el 2006 amb Jean-Louis Toutain com les adquisicions puntuals d'obra per embellir les places i carrers de la parròquia. En el primer lot, i Toutain de banda, hi figuren les ósses d'Eladio de Mora, dEmo (2008), la rècula de garrins de Lalín Pork Art (2010) i els ninots de Ripollés, encara en cartell. En el segon paquet hi trobem dos artistes locals, Mercè Ciàurriz i Sergi Mas. Comencem el repàs per Toutain. Perquè seu és el mèrit del pioner –l'obra del francès va ser la primera a exposar-se al carrer– i perquè lidera aquest particular rànquing: és cert que portar la seva escultura només va costar 8.316 euros; però el Comú en va quedar tan satisfet, de la iniciativa, que va adquirir una de les peces exposades, El petó del guanyador, per 58.420 euros. Segur que la recorden, perquè vigila la rotonda d'Engolasters.

L'operació total es va saldar, per tant, amb un cost de 66.700 euros per a les arques comunals. A poc més d'un pam es va quedar dEmo. Les 31 ósses del toledà que fa tres temporades van pul·lular pels carrers de la parròquia van comportar una despesa de 65.000 euros. També en aquest cas dues de les bestioles de dEmo –dos gats, no pas dues ósses– es van quedar a viure a Escaldes: avui s'estan al Prat del Roure i al CAEE. A diferència de Toutain, però, el Comú no va haver de desembutxacar cap quantitat extra: les dues peces anaven en el lot.

obres que es queden i que se'n van / Al costat de les xifres en què es mouen el francès i l'espanyol, els 30.000 euros que s'ha cruspit l'Univers urbà de Ripollés –ja sota el mandat Montserrat Capdevila– i els 17.500 euros dels porcs de Lalín, l'estiu passat, semblen xifres realment austeres. El Comú, a més, heretarà de la Pork Art l'animal que va il·lustrar Xavi Casals amb sengles paisatges del Madriu; de Ripollés, en canvi, i com informàvem ahir en aquestes mateixes pàgines, no se'n quedarà cap peça quan el castellonenc desmunti la paradeta, avui mateix. La llista la completen, ja s'ha dit, dos artistes del país. Ciàurriz és l'autora de Tardejant, el monumental bronze femení que descansa a la cruïlla de Fiter i Rosell amb Viladomat. Atenció, perquè aquí hi ha truc: l'obra, estrenada el 2007 i que ha patit les successives remodelacions de la rotonda, va costar 30.000 euros, però l'import se'l van repartir a parts iguals el Comú i Crèdit Andorrà. I arribem finalment a Mas: l'inquilí de Casa Duró d'Aixovall firma l'Arnaldeta i l'homenatge al Consell de la Terra que humanitzen els jardins del Clot d'Emprivat. Escaldes va afluixar per cadascuna 13.520 euros.

En total, ja s'ha dit, el Comú ha invertit des del 2006 més de 220.000 euros en escultura a la via pública. D'aquesta xifra, menys de la meitat –100.500, exactament–s'han destinat a l'adquisició de peces que actualment llueixen als carrers de la parròquia. La resta es va volatilitzar en lloguer, transport i assegurances d'obres que, expirat el termini d'exposició, van retornar a casa seva. Arribats en aquest punt, la pregunta és: 220.000 euros en cinc anys, ¿és molt o és poc?

Per a més informació consulti l'edició en paper.