• L'artista castellonenc obre la temporada a Art al Set amb guaix, pintura, gravat i escultura

Guaix de Ripo, una de les novetats de Pigments matèrics. Foto: TONY LARA

Ripo no s'incorporarà finalment al parc escaldenc d'escultura urbana, com era tradició els últims anys amb l'obra dels autors que exposaven a la via pública. Quan s'acabi l'exposició que fins al 30 de setembre ocupa els principals vials de la parròquia, l'artista castellonenc desapareixerà dels nostres carrers. Ho van confirmar ahir fonts del comú: Ripo no tindrà la sort de Toutain i dEmo, que ens van deixar en herència –previ pas per caixa, ep– sengles peces. ¿El motiu oficial? «No és el moment indicat». Ja saben: la crisi, les retallades generalitzades i –per què no– la proximitat de les comunals, que aconsella limitar els dispendis discutibles. Es veia venir.

Ripollès, però, continuarà a Escaldes molt més enllà del 30 de setembre, que és quan es retiraran les peces monumentals instal·lades a la parròquia i quan es clausurarà l'exposició de petit format de la sala de Govern. La galeria Art al Set va obrir ahir la temporada amb Pigments matèrics, un exhaustiu i molt representatiu periple per les últimes dèries de l'artista. Tot és obra recent: hi ha pintura, hi ha escultura –resina i bronze–, hi ha gravat i hi ha sobretot guaix, en el que constitueix probablement l'apartat més interessant de la mostra, perquè la distingeix de la de la sala de Govern –on no hi ha cap guaix– i la converteix en un oportú complement de la rara febre Ripo que ens ha afectat aquest estiu.

Val a dir que l'artista va faltar finalment a la inauguració de Pigments matèrics. Hi estava anunciat, però els imperatius laborals li van impedir desplaçar-se des de Murano. Ja sabrà el lector, perquè n'hem parlat aquí mateix les últimes setmanes, que el cristall de Murano és un dels trets característics de l'escultura del valencià. A Art al Set n'hi ha un exemple –mans i coloms, en una alegoria de la pau francament trillada– i el cristall de Murano –triturat, exactament– constitueix un dels elements que incorporen els gravats del castellonenc, al costat de cereals, arenes i pols de metall. És precisament aquesta obsessió per la matèria la que Ripo ha convertit en marca de la casa de la seva obra gràfica. Juntament amb el viu cromatisme i les formes geomètriques, que en l'escultura es converteix en una descomposició postcubista dels volums. El director de comunicació de l'artista, Víctor Navarro, definia ahir i molt oportunament l'obra del patró com un «antídot» contra el pessimisme ambiental, i la descrivia com una escultura «amable, fàcil d'interpretar, que no requereix grans exercicis cognitius».

Efectivament, Ripo és un artista directe, que entra pels ulls i que reclama un amor a primera vista. Probablement aquí rau bona part del seu èxit. Un èxit d'altra banda transatlàntic i que l'ha convertit en carn de col·leccionista. ¡I quin col·leccionista: des d'estrelles del cel·luloide com ara Sylvester Stallone, Michael Douglas i Alain Delon fins a magnats (George Soros) i polítics (José María Aznar)! Art al Set ofereix la rara oportunitat de sumar-se en aquest selecte grup, i salda de passada un deute pendent: «Feia dues temporades que li anàvem al darrere», diu la galerista Pilar Cortadellas, «i el calendari ha volgut que coincidissin tres exposicions simultànies i complementàries». Tenint en compte que Andorra constituïa una de les places que se li havien resistit fins a la data, el deute queda més que saldat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.