El ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, a demanda de la consellera socialdemòcrata Rosa Gili, ha indicat que les sancions que es poden aplicar si els empresaris no respecten la conciliació laboral i familiar dels treballadors a l'hora de fixar els horaris comercials són les previstes en el Codi de Relacions Laborals i que poden ser d'entre 501 i 3 milions d'euros. Alcobé ha indicat que aquest Codi fixa que les sancions es poden aplicar si no es compleix la legislació vigent en matèria laboral, on ha englobat la nova llei d'horaris comercials. Des del PS, Gili ha retret al Govern la manca d'una reglamentació que detalli quines mesures s'han d'aplicar i quins criteris han de seguir els inspectors per identificar una vulneració de la disposició addicional que inclou la llei d'horaris comercials.

Des del Partit Socialdemòcrata, Rosa Gili ha posat de manifest que no hi ha cap reglament o llei on es detallin quines han de ser les mesures que els empresaris han d'impulsar per garantir aquesta conciliació laboral i familiar, ni quins criteris han de seguir els inspectors de treball quan hi hagi una vulneració. A més, ha lamentat que hi ha molts treballadors preocupats per les implicacions que pot tenir la llei.

De la seva banda, el ministre ha assegurat que el que cal és aplicar el sentit comú, i s'ha mostrat convençut que els empresaris faran servir el diàleg i el consens per arribar a acords amb els seus empleats. A tot això, Gili ha indicat que "no hem de ser il·lusos", ja que en tota societat són necessàries unes regles.

El ministre Francesc Camp ha explicat que el salari del nou gerent d'Andorra Turisme, Betim Budzaku, respon a l'aplicació del model de gestió d'empresa privada, és a dir, per objectius. Budzaku té el sou dividit en dues partides, d'una banda la fixa, i de l'altra la variable en funció de l'acompliment dels objectius marcats. Així, al llarg del 2012 el gerent d'Andorra Turisme cobrarà 8.461 euros al mes, als quals se li sumaran una variable de fins a 20.000 euros. De cara al 2013 la part fixa del sou davallarà un 10,15% i la part variable augmentarà fins a 30.000 euros. A preguntes parlamentàries del conseller socialdemòcrata David Rios, Camp ha reconegut que es tracta d'una retribució econòmica elevada, però que respon al preu de mercat. Ha afegit que en l'anterior lloc de treball Budzaku cobrava, a més, dietes i disposava d'un cotxe d'empresa, cosa que no passa a Andorra Turisme.

El préstec subscrit amb Crédit Agricole s'hagués pogut tancar a dos anys vista amb un lleuger augment del marge que s'aplica sobre l'euríbor, passant de 0,80 el primer any a 1,10 el segon. El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha explicat que l'anterior Govern va preferir tancar-lo a un any vista amb una clàusula de pròrroga sotmesa a la supervisió del comitè de risc de l'entitat bancària francesa. Ho ha dit en el decurs de la sessió de control parlamentari al Govern, on en resposta al conseller general socialdemòcrata Jaume Bartumeu, ha explicat que les despeses financeres derivades d'haver augmentat el marge de les pòlisses amb les entitats bancàries del país, passant de 0,25 a 0,50 suposen un increment de 246.000 euros més.

Després de dir que no li ha costat mai reconèixer que van ser els socialdemòcrates els primers que van iniciar la tasca de diversificar les fonts de finançament del deute, el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca ha explicat que el préstec subscrit amb l'entitat bancària francesa Crédit Agricole venç el 14 de desembre i que dependrà del comitè de riscos d'aquesta entitat si accepta una pròrroga i en quines condicions.

Cinca ha desvetllat que en el procés negociador de l'anterior executiu, el banc francès Crédit Agricole va oferir tancar el crèdit de 150 milions d'euros a dos anys a un preu d'euríbor + 0,80 durant el primer any, augmentant-lo a euríbor + 1,10 el segon any. Segons l'actual ministre de Finances, l'anterior Govern "va perdre l'oportunitat de tancar-lo a dos anys amb un preu una mica superior, perquè l'evolució dels mercats han demostrat que era un bon preu". Ara, dependrà de la voluntat del comitè de riscos de l'entitat prorrogar-lo segons preveu la clàusula i en quines condicions.

Jaume Bartumeu ha demanat al ministre quin era l'augment de despesa financera que ha significat augmentar les pòlisses de crèdit subscrites amb els bancs andorrans de 223 milions d'euros a euríbor + 0,50, en lloc de l'euríbor +0,25. Cinca ha retret a l'anterior Govern que no hagués afrontat les renovacions de les pòlisses de crèdit en el moment que tocaven i que haguessin heretat la negociació encallada. El ministre ha argumentat que es tracta d'un bon preu i que els permet durant aquests sis mesos fins que caduqui (el 23 de desembre del 2011) "donar-nos temps de fer l'anàlisi del deute en els propers anys i buscar solucions a mig i llarg termini". El cost financer d'haver doblat el marge que s'aplica sobre l'euríbor ascendirà fins a 246.000 euros aproximadament.

La ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, ha anunciat que el projecte de llei del medicament estarà enllestit abans de la fi del primer trimestre de l'any vinent. En aquests moments s'està elaborant en col·laboració de tots els agents implicats, i de fet ja s'han iniciat les trobades amb el Col·legi de Farmacèutics. Rodríguez ha fet aquest anunci en el marc de la pregunta de la consellera socialdemòcrata Sílvia Bonet, demanant quines mesures s'han adoptat per solucionar els problemes de distribució de medicaments, a causa del canvi de normativa que hi ha hagut a l'estat espanyol i que endureix els controls sanitaris dels medicaments. Rodríguez ha dit que en tot moment s'ha comptat amb la col·laboració de l'Agència espanyola del medicament, i que ja s'han superat totes les dificultats inicials.
La ministra també ha dit que aquest canvi de normativa és precisament un benefici per al comerç internacional d'Andorra, i una oportunitat per poder regular finalment el sector farmacèutic. El projecte de llei que s'està preparant regularà aspectes com el comerç internacional, la distribució i el transport de medicaments.

El cap de Govern, Toni Martí, ha explicat quines mesures està duent a terme el Govern per reduir la despesa de Ràdio Televisió d'Andorra, a demanda del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu. Tot i que no ha volgut entrar en el detall de quina reducció de personal es farà, sí que ha dit que es treballa amb la xifra d'un 23,75% de reducció d'aquest capítol, tot i que encara no se sap si serà necessari, i en un 40% de reducció del capítol II, dins del qual ha anunciat que s'està negociant la rebaixa del lloguer de l'edifici, que ha xifrat en un 20%.

Martí ha afegit que el mandat donat a la direcció de l'ens és que es redueixi un 25% la transferència que haurà de fer el Govern de cara l'any vinent, i que la direcció de Rtvasa ja els ha presentat un pla per arribar a aquest objectiu. En aquest sentit, el cap de Govern ha dit que no volia ser hipòcrita i, per tant, ha reconegut que la reducció sí que afectarà la plantilla de la ràdio i la televisió públiques. També ha assegurat que quan se sàpiguen exactament quines implicacions hi haurà entre el personal, aquest serà el primer en saber-ho ja que té previst comunicar-ho al recent elegit representant de personal de la parapública.

Pel que fa a la reducció d'un 40% del capítol de béns i serveis corrents, Martí ha especificat que es treballa per renegociar el servei de seguretat, els contractes amb les agències internacionals de notícies, i amb el contracte de lloguer de l'edifici, on es vol aconseguir una rebaixa del 20%. En aquest sentit, el cap de Govern ha agraït als propietaris l'esforç.

El ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, ha dit aquest que l'Acord Monetari amb la Unió Europea es portarà a ratificació del Consell General durant la primera quinzena d'aquest mes d'octubre. Saboya ha respost així a una pregunta parlamentària feta pel conseller socialdemòcrata Jaume Bartumeu.

L'inici de la sessió del Consell General d'aquest dijous ha servit perquè Xavier Montané prengués possessió del càrrec de conseller general, el 28è. Montané, tot i haver estat elegit per la parròquia d'Encamp en les eleccions del passat 3 d'abril, encara no havia ocupat el seu escó per qüestions personals. El nou conseller ha explicat després de la presa de possessió que estava content perquè "significa la culminació de tot un procés que portava anys gestant-se i que grups encampadans hem sabut anar a la una per l'interès general i treballar de forma conjunta", en referència a la candidatura unitària que sota les sigles de DA van agrupar els partits polítics d'UP i del PLA en les darreres eleccions.