• El Govern i la Fundació Reig es plantegen portar el dibuix ?andorrà' de Picasso i exposar-lo al Museu del Tabac

Pageses d'Andorra (1906). Fa 63 per 43 centímetres Foto: ART INSTITUTE OF CHICAGO

De moment no és més que un tempteig, una primera presa de contacte a veure les possibilitats i disponibilitats d'uns i d'altres. Però la cosa pinta bé. Estupendament bé. El ministre de Cultura, Albert Esteve, es va reunir a principis de setembre amb la Fundació Julià Reig amb un tema estrella sobre la taula: portar al país Pageses d'Andorra, el dibuix que Picasso va pintar el 1906, immediatament després del seu estiu gosolà, i que constitueix el punt de partida de la revolució cubista que l'any següent havia d'emprendre amb les celebèrrimes Senyoretes d'Avinyó i Dues dones nues. Com a mestre de cerimònies i instigadora d'aquest projecte visionari va actuar Conxita Boncompte, la pintora i historiadora de l'art catalana que va consagrar al malagueny la seva tesi doctoral –Iconografia picassiana entre el 1905 i el 1907– i que ara fa dues temporades va descobrir el dibuix, custodiat des del 1930 a l'Art Institute de Chicago i del qual, fins a l'aparició de Boncompte, només se'n tenien en aquets racó de món referències vagues i més o menys fabuloses.

Convida a l'optimisme l'interès del ministre Esteve, tot just acabat d'aterrar al Govern. Però a ningú se li escapa que es traca d'una operació delicada, complexa i previsiblement cara. De fet, la directora de la Fundació Reig, Maria Martí, es mostrava ahir extremadament prudent al respecte: «Ens vam reunir a iniciativa de Boncompte. Per nosaltres és un projecte interessant, això és obvi, però al mateix temps està clar que s'escapa de les nostres possibilitats i que no en podríem assumir els costos en solitari». La solució salomònica consistiria a ajuntar esforços. La Fundació Reig hi aportaria en aquest cas l'espai museístic –la sala d'exposicions temporals del Museu del Tabac– i el ministeri hauria d'assumir una part de la producció, que inclouria no només el transport sinó també –i probablement sobretot– l'assegurança de l'obra: «Ara és el Govern qui s'ha de manifestar, si ho considera o no viable».

Una alenada d'aire fresc / Una de les claus de volta de l'Operació Picasso serà òbviament l'econòmica. Ni Martí ni el ministeri van avançar ahir dades sobre el cost que podria comportar; tampoc es coneix la posició de l‘Art Institute de Chicago, propietari del dibuix i qui tindria l'última paraula sobre la viabilitat del projecte. En aquest punt serien capitals els oficis de Boncompte com a mediadora. I finalment, tampoc ha transcendit el context de la hipotètica exposició: ¿les Pageses com a protagonistes úniques? ¿O compartint potser cartell amb altres obres de Picasso? Els papers estan encara força mullats, ja es veu. Però en qualsevol cas, el sol fet que el ministeri i una entitat de trajectòria i professionalitat impecables com ho és la Fundació Reig es plantegin la possibilitat de portar el Picasso andorrà introdueix una alenada d'aire fresc en l'esmorteït, rutinari i generalment adotzenat panorama artístic nacional, i on aquelles magnes exposicions a la sala de Govern –Dalí, l'impressionisme– són pura prehistòria. Que una iniciativa com aquesta hagi passat del món de les quimeres més o menys fabuloses als dels fets possibles –ni que siguin hipotètics– és tota una novetat. Això tot just acaba de començar, el camí serà en el millor dels casos llarg i el final més que incert. Però no ens diguin que no els fa venir salivera: les Pageses d'Andorra... ¡a Andorra!

Per a més informació consulti l'edició en paper.