• Alguns militants estan convençuts de continuar, com a partit o com a «grup d'opinió»

Un moment del congrés del PLA, presidit per Josep Anton Bardina i Enric Pujal, dilluns Foto: TONY LARA

Veient els esdeveniments polítics més recents, alguns podrien pensar que Andorra era tota taronja. Però com li passa a l'imperi romà d'Albert Uderzo i René Goscinny, no tot el país està sota el domini de Demòcrates per Andorra i Toni Martí. Ni tan sols tot l'espectre del centre-dreta i la dreta. En comptes d'Astèrix i Obèlix, els taronges tenen per irreductibles els liberals de la capital i els massanencs. 18 militants que es van posicionar en contra de la dissolució.

És d'aquests dos nuclis des d'on s'ha de liderar el renaixement del Partit Liberal. Són els que més veus crítiques van fer sonar al congrés que havia de decidir sobre la proposta de dissolució, que ja es donava per feta. «És injust la manera que tracta Toni Martí el PLA», va manifestar un dels presents a la sala, que afegia que si aquesta nova formació acceptava federar-se amb d'altres partits –això sí, parroquials–, «¿per què no accepta el PLA?». Un segon alçava la mà per demanar «si el PLA es queda, ¿molesta a algú?». El primer, militant a la capital, el segon a la Massana. Però van ser d'altres que es van mostrar reticents a integrar-se a DA deixant enrere les arrels liberals, i decebuts amb el tracte rebut, quan el PLA «ha donat estabilitat política i prosperitat».

Interrogants

Aquests irreductibles es tornaran a reunir el proper 13 d'octubre per escollir una nova junta executiva, o en tot cas, una junta gestora i a partir d'aquí veure com es reestructura el partit i quina estratègia es segueix. Però el PLA, com fins ara o diferent, continuarà. Fins i tot hi ha qui apunta la possibilitat d'establir-se com a «grup d'opinió» si no es pogués prosperar com a partit.

També es planteja el dubte sobre quants són els que volen continuar amb el PLA. En el congrés només hi van assistir una trentena de persones, 36 per ser més exactes, de les 175, aproximadament, que estaven convocades. ¿Què farà el centenar llarg de militants absent dilluns? ¿S'alinea amb els 18 que van votar en contra la dissolució o ha abandonat ja el vaixell per anar a DA? Alguns ja es van donar de baixa quan es va intentar constituir el Partit Reformista d'Andorra, que havia de néixer com a conseqüència de la Coalició Reformista, amb la qual el PLA va concórrer a les eleccions generals del 2009.

A més d'aquests, s'obren d'altres els interrogants. ¿Quina relació tindrà amb DA? ¿Quin paper hauran de jugar ara els consellers generals amb carnet del PLA i escollits sota el paraigua de DA? ¿Com es participarà a les eleccions comunals? El president en funcions, Enric Pujal, ja va explicar que «hem de fer força comuna per liderar el centre», però les relacions amb DA semblen força malmeses.

Per a més informació consulti l'edició en paper.