• El River dóna el primer pas per revalidar la Lliga Catalana en un partit contra el Barça B, amb alts i baixos

A dalt, Dmitry Flys, que ahir va ser el màxim anotador amb 20 punts, màxim rebotejador amb vuit, i el rei del tap amb quatre barrets, envoltat de rivals; a la galeria, el pavelló de Govern, amb una pobra entrada de públic Foto: TONY LARA

El River Andorra va donar ahir el primer pas per revalidar el títol de la Lliga Catalana. El primer rival, el Barça B, va caure derrotat però ho va fer amb dignitat, perquè per errors andorrans i per treball propi, va deixar en evidència les intermitències dels locals que tot i fer un primer parcial perfecte, es van desinflar de mica en mica fins patir per moments. Al final, 84-71. Dijous el Barça i el Prat Joventut es veuen les cares. Diumenge al migdia el River visita el Prat. Tot quedarà clar.

¿Quin River tenim? Doncs un equip per fer, però que sembla estar en bona línia, perquè ahir, de primeres, va sortir tan fort, tan centrat, tan decidit a guanyar, que en el primer quart les distàncies van ser insultants. El Barça, plagat de joves delatats per algunes preses per acabar jugades i per fer més del que poden, estava venut. Un primer 9-0 va desbaratar la banqueta visitant, on Borja Comenge buscava explicacions i no les trobava. El temps mort va servir, almenys, perquè els seus anotessin, però el festival del River es va començar a concretar igualment: primer hi va haver una preciosa connexió entre Edu Jiménez, Jimix, i Isma Torres; després un estratosfèric tap de Flys, salt magistral, potent, cabell puyoler intimidador; en el següent atac, una passada d'esquenes i bot de Bavosi a Torres, i a la remanguillé, dins; i en defensa, de nou un tap, de Flys altra vegada; en tornar a la càrrega, Dmitry, ara de tres, ho provava, i catacrac; el festival es tancava amb altre triple de Flys que posava un 23-10 dur per als interessos del Barça. Dolç tot per al River.

Però com que els andorrans estaven desbocats, el ritme no va parar, i els punts van seguir caient fins el 27-10 que posava el màxim avantatge dels homes de Joan Peñarroya. Al final del primer quart es va arribar amb 29-15, i sensacions immillorables. Existia el perill, però, que fos un mirall tot plegat.

I és clar, el Barça havia de reaccionar. El segon quart va ser altra cosa. Els catalans pensaven més, movien més, treballaven més en defensa, i fins i tot aconseguien posar nerviós a Peñarroya, que veia que el temps d'atac es consumia en algunes accions dels seus. Dit i fet, el Barça va retallar fins posar-se 41-33.

Semblava que tot variava, que ara era el River qui, tot i anar per davant al marcador, havia de lluitar de valent per alguna cosa més que el prestigi. El partit, en sí, estava en joc. Així, un parcial de 5-0 va portar una mica de tranquil·litat, i al descans es va arribar amb un 48-35 més que acceptable per a un River treballador.

Però com que encara no hi havia aparegut la igualtat de facto, a l'inici del tercer quart es va veure ben clara. El Barça es mostrava fluït en atac i seriós en defensa, i el River així patia, perquè tampoc no mostrava la qualitat del primer quart. Els punts queien d'una banda i altra amb certa facilitat –més visitant que local–, i el marcador es movia en el marge dels deu punts: 52-42, 54-44, 56-46. Però la qualitat havia de sortit per algun lloc, i així Flys, ahir el millor del partit, va llençar un triple així, com per provar, i ¡plof! Net cap a dins. La tanca de separació dels deu punts es trencava (59-46), i en la següent jugada Dmitry deixava clar que tenia altre minut bo amb un tap i altres tres punts en el següent atac. Al festival de puyolator s'hi va afegir Wright amb un bon moviment sota cistella, cintura, pivot i dos punts.

61-48 manava el River, però els blaugrana van reaccionar amb un triple, i tot i que Wright va tornar a anotar després (63-51), el River de mica en mica semblava anar a menys. Una pèrdua de pilota de Santamaria va acabar per desesperar Peñarroya, que va demanar temps per solucionar els petits detalls que condemnaven l'equip a patir més del necessari. El tercer quart va acabar 65-59, amb sensacions irregulars: el River no era el d'abans, ni el Barça el del principi.

La part decisiva del matx estava per veure's. El River que semblava sobrat, ara no ho veia tan clar, i el Barça que estava ferit de mort, vivia en una mar de plaer buscant el moment per pescar a la seva víctima. Dit i fet, els catalans es van posar a tres punts (65-62). La reacció local devia d'arribar, i de mica en mica es va fer feina: la defensa andorrana, ara sí aplicada, consumia el temps dels blaugrana, i les imprecisions afavorien ara els de Peñarroya. Bavosi va posar el 74-64 que tornava la calma.

Comenge va demanar temps, vist que el seu equip perdia força, i els seus van respondre amb un triple de Garcia, un rebot en defensa i un altre en atac, una falta a favor, una pilota recuperada, un despropòsit andorrà, i el 74-71: parcial de 0-7 i a tres punts. De nou.

Peñarroya pensava que els seus jugadors havien de pensar, i aquests ho intentaven: passaven els minuts, però el parcial va caure de mans locals, ara, amb un 8-0 que deixava el marcador, a un minut del final, 82-71. El peix estava venut, el River nedava en l'abundància tot i els problemes que havia tingut, però tancava el primer duel de la Lliga Catalana amb victòria. Merescuda, intermitent, i fiable. Malgrat tot.

Per a més informació consulti l'edició en paper.