• Els demòcrates es debaten entre una aliança per enfrontar-se al PS o una candidatura sense la cònsol

Rosa Ferrer, en una imatge d'arxiu.A la galeria, Vila, Torralba i Riva, en una roda de premsa de DA Foto: TONY LARA

El Govern va anunciar fa uns dies que la campanya electoral de les comunals arrencarà el 19 de novembre i que les llistes s'hauran de presentar el dimecres 19 d'octubre fins a les 12 hores. Calendari a banda, el 4 de desembre està a la cantonada i, hagi o no pactes, els partits polítics i els aspirants a liderar les llistes volen tenir-ho tot lligat. És el cas d'Andorra la Vella, on l'escenari preelectoral és ara per ara molt difús, bàsicament perquè DA i la cònsol major, Rosa Ferrer, han d'arribar a un entesa per enfrontar-se a un PS que vol recuperar la capital.

La realitat és que tant la exmilitant socialdemòcrata com la comissió dels demòcrates estan treballant en paral·lel en la confecció de les llistes i del programa que presentaran als votants i ciutadans. A ningú se li escapa que el cap de Govern –artífex de la victòria a les generals i líder indiscutible entre els militants taronges– és un ferm defensor d'una candidatura unitària, però seran els militants locals els que decidiran.

La marxa de Ferrer del PS ha provocat una escissió en la majoria comunal, però la cònsol vol repetir mandat per culminar els seus projectes. Per fer-ho té només dues opcions, en solitari amb la Coalició d'Independents Progressistes (com s'anomenaria el nou partit) o liderant una llista pactada amb DA, on hi conviuen dos corrents oposats, un partidari d'una aliança contra el PS, i un altre format pel sector més conservador del PLA i de l'extinta CDA, que es mostra encoratjat pel triomf a les generals i veuen a Ferrer com una política molt marcada per les idees socialdemòcrates i, per tant, massa ancorada a l'esquerra.

De moment, casdacú està avançant de forma separada. Ferrer treballa amb persones que han deixat el PS, eren de l'òrbita socialdemòcrata, i fins i tot amb gent amb afinitats cap a DA. Entre els noms destacats s'hi troben Julia Martínez-Illescas, Elisa Muxella, Vicenç Santamaria, Maika Nin, Iolanda Pastor o Meritxell Pérez.

DA també prepara el seu programa i continua el debat intern sobre la conveniència d'una aliança que suma moltes reticències. En el grup dels que s'inclinen per aconseguir en solitari el Govern de la capital es troben les exministres liberals Mónica Codina i Conxita Marsol, i exmilitants del PS com Xavier Boixader i Sílvia Ferrer, molt contundents en la seva oposició. Codina fins i tot ha intentat contactes de cara a formar la llista.

Pere Cervós, Sílvia Riva i Carles Torralba, que formen la comissió de DA per confeccionar la candidatura, ho tenen difícil. Precisament, però, Torralba és un nom que aglutina consens. El sector favorable a pactar amb Ferrer el veuen com el número dos, i també genera simpatia entre els partidaris d'una llista exclusiva de DA. Així que un tàndem Ferrer-Torralba no seria cap proposta desgavellada si finalment s'acaba segellant l'aliança a la capital.

PROPOSTES / Però a banda dels noms tant Ferrer com DA estan immersos en l'elaboració de les propostes programàtiques de cara a la convocatòria del 4 de desembre. La cònsol i els seus col·laboradors tenen molt avançat el programa, tot i que s'ha de parlar d'un esborrany on es recullen les idees principals. Així, a banda de les lleis d'organització i funcionament dels comuns, i de transferències, el departament d'administració de les finances té un espai destacat. Dins d'aquest capítol es parla del control pressupostari i d'optimitzar els recursos humans i materials, com per exemple disminuint la despesa en les contractacions externes.

En el mateix apartat, el que més crida l'atenció fa referència a les mesures per incrementar els ingressos. S'enumeren diverses actuacions: política de discriminació d'aparcaments; discriminació de subvencions culturals, esportives i socials; discriminació d'activitats i serveis, crear una societat per a la gestió de l'aigua, i també un departament de gestió dels tributs i deutors amb recursos humans propis. Pel que fa a l'àmbit dels aparcaments, tot sembla indicar que la intenció seria incrementar els preus de les zones blaves i verdes, però que els residents continuessin amb les mateixes tarifes actuals a través de la targeta d'abonament. Finalment es fa una aposta decidida per assistir a les reunions de cònsols amb l'objectiu de mancomunar serveis per reduir la despesa i evitar duplicitats.

Quant a la participació ciutadana, el contingut de l'esborrany esmenta la figura del conseller de barri i els consells de ciutadans, així com potenciar l'agent de proximitat, que tindria una interrelació amb els diferents departaments comunals. Dins d'aquest àmbit s'aposta per dotar de més recursos a les associacions, assessorar a les que es vulguin crear, facilitar espais de reunions i difondre les activitats d'aquestes entitats. Així mateix s'inclou la creació d'una plataforma d'associacions, i treballar un pla educatiu de ciutat amb les escoles.

Pel que fa a la promoció econòmica, i més concretament a un sector tant sensible com el comerç, s'hi proposa crear una borsa de locals buits, fer activitats al carrer, i de forma molt genèrica dissenyar mesures anticrisi. També es preveu constituir un Club de Producte d'Andorra la Vella Capital dels Pirineus, potenciar el Centre de Congressos mitjançant el Convention Bureau, fomentar la connexió amb els sectors econòmics locals, i fer una promoció internacional de l'alberg de la Comella..

Quant a la gestió del personal, s'enumeren estudis sobre el clima laboral, la transparència en els processos de contractació, així com les prejubilacions, promocions internes i mobilitat.

Sobre la joventut, l'esborrany menciona un pla local per a la formació, emancipació, ocupació i habitatge, així com mantenir la campanya d'emprenedors i les activitats d'oci i lleure.

En altres apartats es fa al·lusió a implantar energies renovables i sostenibles al centre esportiu del Serradells, el pla especial per a l'Estadi Comunal, vendre les instal·lacions esportives per a estades, o fidelitzar els abonats.

En matèria de cultura s'aposta per implantar un procés participatiu en el disseny de la Festa major i fomentar la cultura popular amb els geganters, esbart dansaire, Orfeó Andorrà, Colla de Fallires i altres. Així mateix, per tal d'evitar duplicitats en les activitats culturals i d'oci, el document inclou la coordinació amb els diferents comuns i elaborar una agenda nacional. Pel que fa a la Fira d'Andorra la Vella, el repte passa per aconseguir una major projecció internacional.

Aquest document, al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC D'ANDORRA, es troba encara en una fase embrionària i falten apartats tant importants com la promoció urbanística o el medi ambient.

Amb tot, sembla evident que quan els contactes es facin més profunds el pacte entre la Coalició de Ferrer i DA s'haurà de construir no només a partir de l'entesa dels noms, sinó també en convergir dos programes que en aquests moments s'estan elaborant independentment.

Hi ha qui veu paral·lelismes amb la fórmula que va utilitzar Toni Martí amb Unió del Poble el 2003, quan l'ara cap de Govern va encapçalar una llista d'independents amb destacats militants del PLA. A Andorra la Vella no serà ni de lluny el mateix. A Escaldes-Engordany els militants liberals van renunciar a fer una llista. A la capital, si fructifica el pacte, Ferrer tindrà com a aliats els que fins ara eren rivals, i enfront tindrà als seus excompanys del PS.

Per a més informació consulti l'edició en paper.