• Pau Bartolí i Elena Gimenez són proclamats hereu i pubilla de Catalunya 2011 H L'entitat organitzadora es mostra satisfeta de l'edició a Escaldes-Engordany i de la participació de responsabilitats andorranes

Les pubilles i els hereus esperen per començar l'acte de nomenament dels representants 2011, ahir. A la galeria, la pubilla i l'hereu de Catalunya 2011 després de la seva proclamació Foto: TONY LARA

«Valors, costums i tradicions són els llaços de la cultura catalana. Els hereus i les pubilles seu els autèntic i genuïns representants de la vostra terra». Amb aquestes paraules la cònsol d'Escaldes-Engordany, Montserrat Capdevila, va clausurar ahir l'edició del Pubillatge.

El relleu, amb faixes pels fradrins i l'hereu, i bandes per les dames d'honor i la pubilla, va estar acompanyat de rialles, aplaudiments, però també de plors; i sobretot, de molta emoció. Finalment, després d'un cap de setmana d'exàmens escrits i entrevistes, ahir el jurat va proclamar els nous representants de Catalunya, la pubilla i l'hereu, i les dames d'honor i els fadrins. Dels 63 nois i noies que competien, representants de 36 poblacions catalanes, els escollits van ser l'hereu de Calella, Pau Bartolí, i la pubilla de Manresa, Elena Gimenez. El jurat estava compost pels presidents, autoritats representatives del Govern d'Andorra i de cada parròquia i representants d'alguns pobles catalans. No els va ser fàcil decidir-se.

El president de l'entitat Foment de les Tradicions Catalanes, Josep Maria Matamoros, va assegurar que «estem molt contents de com s'ha desenvolupat, i hem tingut una acollida immillorable». La parròquia d'Escaldes-Engordany és l'única que celebra el pubillatge, com també és el primer territori fora de terres catalanes que acull l'edició.

Visca Catalunya lliure

La institució de l'hereu únic es va imposar a Catalunya i es va estendre entre la pagesia situada en els masos que s'identificava amb els remences de la Catalunya Vella. La institució de l'hereu tenia per funció no solament garantir la impartibilitat, sinó, sobretot, designar el futur hereu mentre encara vivien els pares (o en algunes ocasions oncles sense fills) i establir així unes normes de convivència. La pubilla és, en dret civil català, la filla primogènita, que esdevindrà hereva del patrimoni familiar en absència de germans barons. Actuarà exactament igual com ho faria si el patrimoni l'hagués heretat un noi.

La tradició del Pubillatge és la que l'entitat Foment de les Tradicions Catalanes i els seus hereus i pubilles volen mantenir. Però no només miren al passat, sinó també cap al futur; Pau Bartolí va dir que els seu objectiu és «continuar defensant la catalanitat i que aquest sentiment pugui arrelar en més joves», i també contribuir a «donar més visibilitat al pubillatge, participant en actes allà on sigui per mostrar el que fem, ja que ara ens hem d'obrir més que mai».

Durant l'acte de proclamació, els hereus i pubilles van entonar repetides vegades el «Visca Catalunya lliure».

Per a més informació consulti l'edició en paper.