• El Dr. Barri explica en una conferència el problema de l'embaràs múltiple

Jacqueline Pradère i el Dr. Pedro N.Barri, ahir, a la conferència del Centre de Congressos d'Andorra la Vella Foto: TONY LARA

El 12 de juliol de 1984 va néixer a Espanya Victoria Anna Sánchez Perea, el «primer nadó proveta espanyol», concebut gràcies a la fecundació in vitro. Va ser fruit de la labor d'un equip pioner de més d'una quinzena d'especialistes, liderat pel Dr. Pedro N. Barri, ginecòleg, i la Dra. Anna Veiga, biòloga. Només sis anys abans i també al juliol, havia nascut la primera nena proveta del món, l'anglesa Louise Brown.

Va ser precisament el Dr. Pedro N. Barri l'encarregat de realitzar ahir la conferència Reproducció assistida i risc d'embaràs múltiple al Centre de Congressos d'Andorra la Vella. Els assistents van poder gaudir de la presència d'aquesta eminència per parlar del que s'està convertint en una patologia: l'embaràs múltiple. La Fundació Jacqueline Pradère va escollir aquest tema en el seu tercer acte públic al Principat per la seva repercussió a nivell social i per ser un problema per moltes famílies, ja que cada vegada són més les que utilitzen la fecundació in vitro. Segons dades del mateix Barri, més de 4 milions de nens al món han nascut mitjançant tècniques de reproducció assistida.

Els excessos mai són bons

Quan el Dr. Barri va començar a treballar en la fecundació in vitro el problema eren els resultats, l'eficàcia. Trenta anys després, l'eficiència d'aquestes tècniques ha superat el propi rendiment reproductor d'una parella. Un home i una dona sans, tenen un 20% de possibilitats de que ella es quedi embarassada en un mes. Amb les tècniques de reproducció, el percentatge augmenta al 40%.

Els excessos,però, mai són bons, i Barri va explicar que l'elevada eficàcia està produint embarassos dobles i triples. «Estem creant una nova patologia». Quan els doctors expliquen el risc que comporta un tipus d'embaràs d'aquestes característiques, per la salut dels fills i de la mare, i fins i tot per l'economia personal o de la seguretat social pública, el «desconeixement del desig» fa que la parella l'únic que visualitzi és una vida perfecta «amb una parella de bessons sans».

Ara els metges investiguen per trobar el millor embrió per tal d'evitar aquets embarassos múltiples i aconseguir unes bones taxes d'embarassos únics.

Finalment, Berrio va explicar que en els trenta anys que porta treballant en la fecundació in vitro s'ha trobat en moltes situacions; els embrions poden estar congelats molts anys, i un cop la parella ja no vol més fills, pot donar-los de forma anònima a altres parelles, destruir-los o donar-los a la ciència, ja que s'està fen recerca amb les cè?lules mare i els estudis poden tenir grans repercussions en la medicina regenerativa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.