• Bartumeu deixa la porta oberta a l'acord quan es coneguin els detalls d'aplicació

Martí es dirigeix als membres del grup parlamentari, ahir. Foto: EL PERIÒDIC

Així com les mesures anunciades pel cap de Govern en el discurs institucional extraordinari emès el passat dilluns han estat, de manera general, aplaudides per part de la societat civil, i si més no, rebudes amb una barreja d'escepticisme i resignació, en l'àmbit polític sonen veus més crítiques. I sobretot, demanant més concreció. Era d'esperar.

Mentre el Partit Socialdemòcrata (PS) declinava valorar el discurs del cap de Govern, Toni Martí, i les mesures que s'hi anunciaven, el cap de l'oposició parlamentària, Jaume Bartumeu, considera que «per entendre aquestes restriccions –i, si calgués, compartir-les per evitar un mal major– caldria conèixer-les en detall, saber els terminis d'aplicació i poder analitzar, debatre i, si s'escau, compartir la seva obligatorietat». Així ho manifesta en la tribuna que publica avui mateix a EL PERIÒDIC sota el títol Espantar a la població per tranquil·litzar «els mercats». Amb aquestes paraules, Bartumeu demana més diàleg i manté la mà estesa.

Més enllà de les mesures concretes anunciades, que interpreta com a «rígides» i entén que «no seran excepcionals sinó permanents», el president del grup parlamentari socialdemòcrata es centra en les formes. Així, qualifica «d'espectacle» el discurs dirigit per Martí a la població a través de la televisió pública –«procediment que no és pas nou» i discurs «clàssic del nacionalisme populista»–, i considera que «es fa difícil d'admetre», ja que quatre mesos després de la investidura, i tenint en compte l'àmplia majoria parlamentària que li dóna suport, «és hora de decisions i no de discursos» i «ja no valen dilacions ni excuses».

Amb el mateix to, Bartumeu acusa Demòcrates per Andorra (DA) de «reduir la política a una forma de comptabilitat social, d'administració quotidiana», de primar l'interès particular i no el general. D'intentar «fer oblidar la seva responsabilitat –la dels liberals que van governar del 1994 al 2009– i que ens han deixat un reguitzell d'obres faraòniques per enllestir i pagar. I l'Estat endeutat fins al capdamunt».

De manera més contundent es va manifestar el líder d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, que coincideix amb el líder socialdemòcrata en el fet que Martí «tampoc ha concretat molt» i per tant «no pots quantificar l'efecte» de les mesures. Al seu entendre, aquestes són «un error gravíssim». El que més el preocupa, segons va assenyalar a aquest rotatiu, és la reducció de competències i transferències als comuns, la nova llei de la funció pública –que entén que el Govern vol que serveixi «per fer fora funcionaris»–, la qüestió que l'Impost sobre les rendes de les persones físiques (IRPF) gravi no només les rendes salarials sinó també les immobiliàries, i el deute de 825 milions d'euros. Temes pels quals es va passar de puntetes i «amb molta nata muntada» per fer-los més fàcils de fer empassar. Pel que fa a les retallades salarials del funcionariat, Nomen calcula que el balanç final no serà de reducció, ja que també s'ha contractat més personal.

Al marge de les mesures concretes, el qui va ser candidat a cap de Govern per la plataforma d'Andorra pel Canvi va expressar la seva decepció amb la política de Martí. Nomen considera que l'actual cap de Govern ha traït «la confiança» de molts electors, i també la d'ell mateix, que a la circumscripció territorial li va donar el seu suport. Nomen va manifestar que hi ha «una gran diferència» entre les promeses electorals i les mesures apuntades en el discurs emès dilluns. Així, va assegurar que si el programa hagués coincidit amb el discurs de dilluns, «no els hagués donat suport».

MESURES CURTES / «Ara cal veure com s'aplica», va manifestar la presidenta dels Verds, Antònia Escoda, després de «celebrar» que el Govern decideixi tirar endavant coses que la seva formació reclama des dels seus orígens i que les retallades pressupostàries no afectin les àrees de la Sanitat i l'Educació. Però en general, i comentant mesura per mesura, Escoda considera que «cal anar més lluny». Per exemple, en la rebaixa salarial al funcionariat, la líder dels Verds va manifestar que «sola no porta enlloc» i pensa que és el moment de «repensar l'Administració» en el seu sentit més ampli, incloent els comuns, i veure què es necessitat i evitar la «duplicitat de serveis». Així, va opinar que cal «revisar l'Administració de cap a peus» i que retallar els salaris a determinats sectors –com són Educació i Sanitat– «pot ser molt perillós». Escoda també hauria estat «més contundent» en la petició a la banca de mantenir oberta l'aixeta del crèdit. En aquest punt, va dir que no hauria d'haver estat «només un prec».

Similarment, en relació a l'anunci d'obertura a la inversió, la presidenta dels Verds va considerar «evident» la necessitat d'atreure capital estranger, però va valorar que «no podem anar amb mitges tintes». «Abans d'obrir, cal un marc fiscal i jurídic claríssim», va manifestar. Així també, pensa que l'IRPF, com més aviat s'apliqui «millor».

Amb el que no va estar gens d'acord Escoda és amb les mesures anunciades en l'àmbit de la Salut, i més concretament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). L'encampadana interpreta que el discurs buscava «culpabilitzar» l'usuari del deute parlant d'evitar els abusos al sistema, i entén que no una persona no s'ha de sentir culpable de caure malalta. En la seva opinió, les mesures per reduir el deute sanitari passen per revisar el sistema a nivell administratiu i «veure la sanitat que ens podem permetre». Escoda va puntualitzar que «hem de tenir una sanitat molt bona dins els límits de la població», és a dir, coneixent que no es poden tenir tots els serveis al país i que per suplir-ho cal tenir convenis amb els països veïns.

Per a més informació consulti l'edició en paper.