• El corredor de la FAM explica la frustració a Itàlia per retirar-se en l'última prova de la Copa del Món

Òscar Casal observa una ferida a l'arribada de la Travessa de la Massana i Ordino, el 7 de l'agost passat. Foto: ÀLEX LARA

Una sèrie de desastres aliens als corredors van acabar amb quatre retirats en la darrera prova de la Copa del Món Skyrunner 2011 el diumenge passat a Sentiero delle Grigne (Itàlia). Un d'ells era Òscar Casal, que com qui diu es jugava la vida. En el seu primer any fent el circuit mundialista ocupava el 12è lloc de la classificació abans de l'inici de la carrera. Anava en un grup de quatre amb només cinc per davant d'ells i tots ells van haver d'abandonar a causa del caos organitzatiu i l'andorrà finalment s'ha hagut de conformar amb el setzè lloc en la taula definitiva. El propi Òscar va explicar ahir a aquest rotatiu què va passar durant els prop de 3 quilòmetres –entre el 17 i el 20, aproximadament– per acabar com va acabar.

«Va ser cap al quilòmetre 17. Anàvem tres italians i jo i una dona de la organització ens va dir en italià ‘cap avall, cap avall'», va comentar Casal. Allà és on va començar el principi de la fi. Resulta que estava caient un aiguat i s'havia buscat un recorregut alternatiu que variava la posició dels punts de control.

LLÀGRIMES D'IMPOTÈNCIA / Tots tres van fer cas a aquella dona perquè hi havien banderes de recorregut que així ho deien. El problema és que pertanyien a l'antic itinerari i al cap de vint minuts de continuar corrent van notar que estava passant alguna cosa: «Ja no vèiem les banderes del recorregut ni cap espectador... Vam trobar un turista italià i li vam preguntar. Quan ens va dir que la carrera no passava per allà vaig sentir una frustració enorme. Des de que vaig trobar el cotxe no vaig parar de plorar. De frustració, d'impotència, perquè havia perdut una gran oportunitat d'acabar entre els deu millors del món».

Allà els germans Casal van sentir l'alè dels seus pares, que havien anat a veure'ls. Si tot hagués anat bé els seus dos fills haurien acabat en el top-ten perquè Marc, que va ser el catorzè, ha acabat novè en la classificació. Ànims per un, abraçades i felicitacions per l'altre...

Quan Òscar va arribar a la meta va dos catalans i un basc que també s'havien perdut al mateix punt però que van rectificar a temps ja estaven demanant explicacions: «Resulta que aquella dona no sabia l'itinerari. Estava amb un home que sí el sabia, però en aquells moments parlava pel mòbil i no ens va veure. Ens queixem o no, ja no podem fer res. Ara que han passat dos dies [tres per al lector] comprenc que el mal temps és un problema i això pot passar. És una errada de la organització que puc arribar a comprendre, no farem cap reclamació formal a la Federació Internacional», va sentenciar.

CINQUÈ O SISÈ / Sigui com sigui EL PERIÒDIC ha tret la calculadora si tot hagués continuat com estava –entre el sisè i el novè lloc– hauria finalitzat el sisè en la classificació final amb 261 punts i a només 5 del cinquè , el basc Aritz Kortabarria (vuitè en la prova italiana). A més si els altres tres que van abandonar també haguessin mantingut les posicions Kortabarria hauria acabat tretzè, hauria puntuat menys –62 punts enlloc de 74– i Casal l'hauria superat i hauria estat cinquè.

Per a més informació consulti l'edició en paper.