• Es reduiran de manera proporcionada i equitativa entre un 5 i un 10%

Reunió de Demòcrates per Andorra amb la Plataforma de Funcionaris, durant la campanya electoral. Foto: ÀLEX LARA

Si fa quatre anys que hi ha crisi, fa quatre anys que el sector privat està patint els efectes. I el sacrifici ha de ser compartit. Així ho vol l'Executiu, segons es desprèn del discurs d'ahir a la nit. Funcionaris, cossos especials i empleats de les parapúbliques patiran, en forma de disminució o congelació dels salaris, la política de contenció que envolta la nova gestió de les administracions.

Dins d'aquesta filosofia per disminuir la despesa, Martí va avançar que el proper pressupost serà «auster i de contenció» ja que es retallaran inversions, transferències i despeses diverses, però també s'actuarà sobre la funció pública. El cap de Govern es va desmarcar dels qui assenyalen els funcionaris com en part responsables de la crisi, però sí que va demanar al col·lectiu conscienciació en forma «d'esforços i sacrificis». Més concretament, va avançar que els salaris fixos de tots els funcionaris i empleats de l'Administració general, parapúbliques i societats públiques que superin els 3.000 euros «es reduiran de manera proporcionada i equitativa entre un 5 i un 10%».

Per a la resta també hi haurà diferenciacions. Els sous fixos entre 2.000 i 3.000 euros quedaran congelats, i els que són inferiors a 2.000 euros tindran un increment del 2%. Se suposa que per predicar amb l'exemple, els primers que veuran aplicar aquesta mesura seran els salaris dels càrrecs polítics del Govern.

Però hi haurà més sacrifici per als empleats públics, ja que els triennis també quedaran congelats durant tota la legislatura i se suprimirà la Gestió de l'Acompliment (GAdA) , un sistema que Martí va alertar que «cada any augmentava perillosament la despesa de personal de l'Administració sense haver aconseguit l'objectiu en tots els casos pel qual es va crear: incentivar els millors.

COSSOS ESPECIALS / Un altre dels col·lectius que hauran d'afegir un plus extra de sacrifici i contribució són els cossos especials. Segons va afirmar Martí en la seva al·locució, els seus responsables ja estan informats «que caldrà racionalitzar i reduir les hores extraordinàries, fent una gestió més acurada i eficient dels horaris i els calendaris de treball». Ja ho saben policies, bombers i banders. Les arques públiques no donen per a més, i les demandes d'augment de la plantilla i altres millores hauran de quedar aparcades un bon grapat de temps. «Amb menys haurem de fer més», va defensar Martí, que ràpidament va aclarir que aquesta imposició «no implica un deteriorament del servei que ofereixen els cossos especials: la seguretat ciutadana no es veurà afectada per cap retallada substancial».

En la mateixa línia, Martí va tornar a fer esment del «patriotisme i el sentiment comunitari» de tots els empleats públics per encaixar els canvis. I per si de cas els conceptes més sentimentals no són arguments prou vàlids, el cap de Govern va tocar la fibra més sensible, el lloc de treball, que avui en dia ja no és segur per a ningú: «I si en algun cas aquest patriotisme no hi és –cosa que dubto– apel·lo a l'interès individual de cada un d'ells: sense aquest sacrifici el futur dels seus llocs de treball és incert», va assegurar. Dins d'aquesta argumentació, Martí va insistir en què la retenció i les retallades no sorgeixen d'aplicar un manual de macroeconomia, sinó d'una «decisió necessària i encaminada a garantir el futur del sistema». És a dir, com passarà amb la seguretat social. Per això, va calcular que en un període de tres o quatre anys els comptes del Govern podrien estar equilibrats.

En aquest àmbit d'actuació, el cap de l'Executiu va indicar davant la càmera d'ATV que serà un gest inútil que el Govern s'ajusti el cinturó si la contenció «no es fa extensiva a tots els nivells de l'Administració». La transformació, va avançar, passa per una nova llei de la funció pública «adequada a una nova realitat, sempre tenint en compte les exigències de racionalitat en la despesa i millora del servei públic».

Potser per calmar les reaccions, Martí va fer una breu repassada als països veïns, on s'estan adoptant enèrgiques mesures davant la situació devastadora amb l'economia. «Heu de saber –va dir– que les retallades i els plans de contenció de la majoria d'estats europeus van molt més enllà, són molt més dràstics, que el pla que implementarem a Andorra». Va descartar, però, sustentar la reactivació dels comptes públics «en la temptació» de creure que només es poden equilibrar retallant despeses, i es va mostrar també partidari, evidentment, de que cal augmentar els ingressos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.