• Els treballadors es mostren descontents perquè veuen davallar la seva qualitat de vida

Entre els petits comerciants, hi ha diverses opinions que convergeixen. Una que les abraça a totes és que el Govern ha començat la casa per la teulada, i ha ampliat els horaris creant un conjunt d'incongruències. «¿Obrir de 20 a 22? ¿Per què? Si no hi ha ningú pels carrers», deia Dipa, la propietària d'una botiga familiar d'electrònica de l'Avinguda Carlemany, «en tot cas quan hi hagi més afluència ja veurem si obrim més hores». La majoria dels comerciants de la zona hi estan d'acord, de moment resten a l'expectativa i no han canviat els seus horaris. Altres, no tenen intenció de canviar-los.

Quins són els motius de la poca afluència en aquesta franja horària? Deixant de banda la disminució general de turisme provocada per la crisi econòmica, pels comerciants hi ha altres punts a tenir en compte. En Josep, que fa 45 anys que té un establiment dedicat a la venda d'utensilis de cuina coincidia amb Dipa en que a «les vuit és l'hora que donen el sopar als hotels, i a partir d'aquest moment es veu com el carrer es va buidant». Per una propietària d'una botiga de complements de la zona, que va obrir fa 36 anys, hi ha un altre element a tenir en compte: «l'obertura de grans centres comercials té més atracció pel turista, al vespre passegen per un espai tancat, i estan calents i a més tenen l'oferta de restauració al mateix lloc». Per ella, els nous horaris comercials «són un mur més que allunya al petit comerç del client. Pel client és una decepció si es pensava que la botiga estaria oberta i havia deixat les compres per més tard, però arriba al vespre i no ho està. Aquest no hi tornarà». Així doncs, la por és que aquests horaris portin confusió al client, i que acabin pensant que «més a munt de l'Illa no hi ha res».

MÉS DESPESA QUE BENEFICIS / La qüestió, doncs, és que no hi ha gent, i per tots els petits comerciants obrir més hores acaba suposant una despesa i no un benefici. «Representa més despeses de llum, salaris, pels fills que els has de deixar amb cangurs, etc. No hi ha prou compradors perquè surti a compte ampliar horaris; potser si s'hagués fet dos anys enrera encara. Actualment ja es ven poc durant el dia» explicava el Robert Carles, encarregat d'una botiga que forma part d'una cadena de productes d'electrònica. L'experiència té un grau, i en Josep va fegir que «si no has venut en tot el dia, no pots esperar vendre a les 8 de la tarda». Tot i així, molts comerciants van apuntar que esperaran si hi ha més clients a la temporada d'hivern, on potser si surt a compte obrir una estona més, ja que la majoria baixen de les pistes tard.

Els treballadors / Les cadenes grans com les perfumeries Júlia o els grans centres comercials, com Pyrénées, ja han començat a el canvi. Inici a les 9.30 i finalització a les 21 (Pyrénées de dilluns a divendres tanca a les 20h), el dissabte acaben a les 22 hores i els diumenges a les 20 hores. Una encarregada d'un dels establiments de Júlia explicava que «els empleats estem tranquils perquè fem torns. Hi ha setmanes que plegues a les 9 però altres que plegues al migdia».

Dues treballadores d'una botiga de bijuteria, que no tenen horari rotatiu i compleixen una jornada de 10 a 20 hores, amb una hora per dinar, opinaven que «això no es vida per ningú. Acabem fent molt més de 8 hores en un dia i no ens ho paguen», elles creuen que «s'hauria de fer per llei» que si l'empresa amplia l'horari, hagués de fer torns, perquè «si a mi em fan signar que treballo 8 hores i en treballo 12, signaré igualment, perquè necessito la feina».

Per a més informació consulti l'edició en paper.