• Les dades del Servei d'Immigració, de l'Ambaixada d'Espanya i d'assalariats són prou coincidents

Des del gener i fins al 31 d'agost d'aquest 2011, un total de 557 persones es van donar de baixa al Servei d'Immigració. En el mateix període de temps de l'any passat van ser 671 els residents que ho van fer. Tot i que les xifres dibuixen un alentiment de la fuga d'immigrants, des dels sindicats insisteixen en què són molt més nombrosos els que marxen del país, i atribueixen la diferència al fet que aquests no es donen de baixa del registre per deixar la porta oberta al retorn.

Les dades de baixes del Servei d'Immigració coincideixen, en bona mesura, amb les baixes registrades a l'Ambaixada d'Espanya. Si el 2010 van ser 986 les persones que van informar l'Administració central que marxaven del país, 746 també ho van fer davant la diplomàcia espanyola. Aquest 2011, 557 residents s'han donat de baixa prop del Servei d'Immigració, i 498 a l'Ambaixada. I encara més coincidències: les dades d'assalariats fetes públiques recentment reflecteixen que al llarg del mes de juny la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) havia perdut 88 afiliats, xifra prou que s'apropa a la de les 95 persones que es van donar de baixa al registre de residents.

Per contra, les autoritzacions de residència inicials atorgades superen amb escreix les baixes. Al gener es van atorgar 567 permisos. 73 persones que ja el tenien van marxar. Al febrer, Immigració va autoritzar la residència a 350 persones segons van informar en el seu moment. Aquell mes van ser només 49 els residents que es van donar de baixa –l'any passat ho van fer 80 persones, i el 2009 85–. Però és que només al desembre de l'any passat es van autoritzar 1.848 residències –a les que es podrien sumar les 1.898 atorgades el mes anterior–, i en tot l'any 2010 es van donar de baixa 986 persones. Fer notar que els darrers mesos de l'any sempre s'atorguen més permisos en coincidir amb l'inici de la temporada d'hivern, i que la majoria d'aquests són temporals.

Malgrat el que diguin les dades, la sensació estesa entre la població del Principat és que són més els que marxen que no pas els que arriben. En aquest sentit, tant des de la Unió Sindical d'Andorra (USdA) com des del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) van coincidir en destacar que «molts residents marxen sense dir res». Des de l'USdA, el seu secretari general, Gabriel Ubach, recorda que «la crisi és global» i apunta a la possibilitat que la gent marxi sense donar-se de baixa dels registres «per si no troba feina tornar». I encara afegeix que si fora les fronteres andorranes no hi hagués crisi, «aquí no quedaria ningú».

D'aquesta manera, Ubach no veu que s'alenteixi la tendència a la pèrdua de residents i treballadors que semblen dibuixar les dades. «Veiem que Andorra cada vegada està pitjor i que els països d'origen tampoc van bé», i la tendència negativa no s'invertirà «fins que s'arregli» la situació econòmica.

Per la seva banda, el portaveu del SAT, Guillem Fornieles, va valorar que l'aproximació de les xifres de baixes de residents al Servei d'Immigració i a l'Ambaixada espanyola es deu al fet que aquest país ofereix una ajuda al retorn de l'emigrant, i per això a aquest col·lectiu nacional li interessa informar de la seva marxa d'Andorra. Així, pensa que residents d'altres països d'origen també marxen, però no diuen res, perquè tampoc en treuen res de fer-ho.

Fornieles és escèptic davant el futur. «Ens alegrem tots que no baixi [el nombre de residents], però si baixa, anem per mal camí», va manifestar després de recordar que ja dos anys enrere es deia que es tocava fons en la crisi i que «ara encara es diu que serà pitjor».

NECESSITAT D'UN CENS / Fornieles va aprofitar per reiterar la necessitat de disposar d'estadístiques fiables. En aquest sentit, va opinar que les dades «no concorden amb la realitat», i va apuntar que «no coneixem la situació», ja que els residents que marxen sense informar-ne passen a ser «elements no controlats». Així, la situació «no és comprensible» i considera que per entendre què passa s'hauria de poder comparar les altes amb les baixes i «verificar-ho amb la CASS», fixar-se amb les dades d'escolarització, de «gent que no es torna a escolaritzar», etcètera. Fornieles també va justificar la necessitat d'un cens per l'elevada rotació, una de les queixes recurrents de l'empresariat. En aquest punt, Ubach va recordar que un estudi –publicat fa més de dos anys i que analitzava els cinc anys anteriors– mostrava que cinc de cada vuit treballadors arribats havien marxat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.