• L'equip d'Imbernón mostra més gol que el seu rival en un partit típic de pretemporada marcat pel desordre

Juan pressiona Maneiro d'una manera poc usual quan el defensa internacional tricolor refusa una pilota, ahir en el primer partit del curs a Aixovall. Foto: ÀLEX LARA

Els primers tres punts sumats per l'Andorra en aquesta nova temporada a Segona Catalana van caure ahir en el primer partit a Aixovall. Va ser un partit més digne de pretemporada, amb constants desajustaments defensius i un joc sense el punt d'electricitat que delata falta de ritme de competició. El que no van faltar van ser els gols i l'emoció fins el final. 4-3 que són tres punts, però queda molt per millorar.

Amb un onze estrany –Cristian a la banqueta per decisió tècnica igual que Xavi Gil, Ayala de central, el juvenil Marc debutant en l'onze inicial– i un dibuix 4-3-3 amb Ludo de fals davanter centre i Joël i Toscano ben oberts a les bandes, l'equip de Richard Imbernón va tenir molt la pilota i va generar poques ocasions de gol, però gairebé sempre de gran perill.

El Magraners –un desconegut per a l'Andorra que la temporada passada jugava ser campió de la Segona Territorial de Lleida– va ser un equip valent, sense por a atacar quan tenia la pilota, però amb una línia defensiva de quatre més benèvola que contundent quan saltaven les alarmes. Un clar exemple va ser el primer gol. Emili va enviar en llarg a Toscano, que des de l'esquerra i vigilat dos metres enllà pel seu marcador, va centrar al segon pal al cap de Pujol, que també estava sol i va batre de vaselina el meta Oriol.

La resposta del Magraners va ser imminent i va tenir fins a quatre ocasions per empatar. Un minut més tard Marcel va tirar una paret amb Manel i el primer, davant Albert, va xutar massa centrat. De nou Marcel va encarar Albert al quart d'hora i de nou va xutar a les mans, l'única opció equivocada. Al 20 Ayala va veure una groga ataronjada per fer falta a Juan quan era l'últim home de l'Andorra i al 25 Albert va refusar a còrner un xut llunyà de Pedro que anava a l'escaire.

PUJOL, ESTIL CRUYFF / Quan més a prop estava el Magraners d'empatar i més malament ho estava passant l'Andorra un mal refús del central Pedro va acabar a peus de Joël, que va penjar amb intenció al segon pal perquè Pujol rematés a l'estil Cruyff al pal –estirant la cama dreta i rematant sense angle– i Sergio es fes un autogol, el 2-0. Poc després, amb els dos mateixos protagonistes, l'Andorra va poder sentenciar. Joël la va penjar a l'àrea –de nou assistència mil·limètrica– i la rematada en xilena de Pujol va sortir alta.

El resultat era massa engruixat per les ocasions que havien tingut tots dos equips però els visitants van continuar intentant marcar. Al 34 Jairo va tenir una bona ocasió en una falta des de la frontal, però Albert va refusar el xut al pal llarg per baix. I al 39 va arribar el 2-1. Mal refús de la defensa tricolor i triangulació entre Marcel, Jairo i Juan, que va marcar a plaer. L'alegria va poder durar ben poc perquè Emili va poder marcar poc abans del descans, amb una vaselina que va acabar al travesser.

EL 2-2, A LA REPRESA / La segona part va començar de la pitjor manera; després de que Toscano fallés un mà a mà al minut 7, en la següent jugada Juan va rebre per sobre de la barrera en una falta amb estratègia i va provar una vaselina tant desviada que va anar a peus de Marcel, el qual no va perdonar rematant de xilena a boca de canó.

Començava un nou partit, amb dubtes en la parròquia tricolor davant un rival crescut que realment tot el que feia malament en defensa ho feia amb seny i perill en atac. Tots dos van buscar el gol sense complexes; la millor manera de defensar-se era atacar vistes les aigües que feien en defensa els dos conjunts. La pilota anava en qüestió de segons d'una porteria a l'altra, per a deliri dels pocs aficionats que hi havien –uns 150– i per a desesperació dels dos entrenadors.

Van poder marcar Manel al minut 60 –una altra gran intervenció d'Albert– i Marcel al 62 –rematada de cap fora, tot sol– i per l'Andorra Marc al 63 –xut al travesser– i Ludo al 64, aquesta vegada amb encert. El fill pròdig que l'any passat va jugar a futbol sala amb el BP va rebre d'esquenes dins de l'àrea, es va girar i la va creuar lluny de l'abast d'Oriol.

CRISTIAN SURT I MARCA / I un altre regal defensiu del Magraners va acabar en el 4-2. Mejías va controlar al mig del camp, va veure el moviment de Cristian, li va posar a l'espai davant la passivitat dels dos centrals i aquest va resoldre amb una vaselina en la segona pilota que tocava.

Era evident, però, que el rival no es rendiria, com no ho havia fet en la primera part. Va continuar atacant, donant la sensació d'intranquil·litat a través de la societat que formaven Manel, Marcel i Juan... Fins que aquest últim va aconseguir el 4-3 al minut 84.

Els tres punts es van quedar a Aixovall, però fins el xiulet final ningú va respirar tranquil. A dia d'avui la defensa és l'assignatura pendent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.