• 6-1 del campió de Lliga i del Canut davant un DDS Madriu encara en fase embrionària

Moisés celebra un dels gols de l'Encamp amb els seus companys davant la desolació dels jugadors del DDS. Foto: ÀLEX LARA

L'Encamp va demostrar ahir que un any més és l'equip a batre. El campió de Lliga i del Canut, ara ja Supercampió, va superar sense problemes el DDS Madriu amb domini i més ocasions per acabar amb un clar 6-1 i sumar el primer títol del nou curs.

Un dels aspectes claus –possiblement el que més– en la victòria del conjunt encampadà va ser la preparació. Arribava a la Supercopa un més després de disputar la UEFA Futsal Cup, competició per a la qual l'equip de Moisés s'havia preparat des de finals del juny passat amb quatre sessions a la setmana mentre el seu rival estava de vacances. És cert que l'Encamp no ha tingut gairebé descans aquest estiu però ara mateix ha demostrat estar molt per sobre de l'aspirant DDS.

L'Encamp va voler la pilota en la primera part i no va tenir problemes ni per aconseguir això ni per gaudir d'un munt d'ocasions per marcar. Tan sols van entrar dues pilotes, una de Barrufet (1-0) i una altra de Marçal (2-0) però si al descans no es va arribar amb una golejada va ser perquè el porter del DDS Esteve va estar soberbi, ho va treure gairebé tot.

I en la segona part van canviar els rols. L'Encamp va buscar la sentència al contraatac mentre que un DDS sense gaire idees ni mobilitat intentava retallar diferències.

Marçal va marcar el tercer al minut 23 en culminar un contraatac ben dirigit per Renato. El títol era més a prop. Però el DDS, que ho va intentar i intentar tot i que no li sortien les coses, va fer el 3-1 al 27, obra de Grego.

Neira va marcar el 4-1 en una altra contra al 33, però no estava tot dit encara. El DDS va arriscar amb Anglora com a porter jugador i a falta de sis minuts l'Encamp va fer la cinquena falta. Anglora va poder ressuscitar l'emoció amb un doble penal que va aturar Monti i en el 37 la balança va acabar de decantar-se per un costat. Barrufet va robar la pilota a mitja pista en un atac del DDS i va marcar a porta buida el 5-1.

Al final, expulsions de l'encampadà Renato –incomprensible, va perdre els nervis amb el seu equip acariciant el títol– i d'Ori Anglora i un gol més del campió, de Pep, que era el 6-1.

Per a més informació consulti l'edició en paper.