• El River fa una ?pachanga' amb el Bilbao Basket que deixa clares les mancances físiques andorranes. A quatre setmanes de començar la LEB Plata no hi ha amistosos previstos. Només la Lliga Catalana el dia 27

Bavosi intenta marxar de la pressió de Raül López, ahir Foto: ÀLEX LARA

Una pachanga pot haver-hi entre amics o entre equips de nivell, tot i que entre els dos hi hagi dos categories de distància, la qual cosa és un món en el bàsquet. Ahir el BC River Andorra i el Bizkaia Bilbao Basket van provar els seus sistemes i la seva condició física a porta tancada, entre col·legues. El River va deixar clar que no té ritme, que falta molt treball físic per fer, tot i que encara hi ha temps per posar l'equip a to. El que no hi ha són rivals, perquè d'amistosos no se'n veu ni un en l'horitzó. «Estem treballant», es diu des del club i ho reitera l'entrenador Joan Peñarroya, però la LEB Or està a punt de començar i cap rival que no sigui de LEB Plata vol fer amistosos perquè ja van per feina. Així, que de moment, un duel sense llums ni taquígrafs davant del Bilbao, i a la vista només la Lliga Catalana –primera cita, el dia 27 contra el Barça al Poliesportiu.

Amb aquest panorama, un cara a cara contra un Bilbao que ha estat subcampió de la Lliga ACB és una bona prova per veure en acció la nova gent de casa. I d'aquí, conclusions es trauen, com que sota cistella no sembla el River un equip massa alt, però sí contundent amb un Isma Torres que fa por amb aquells braços de gegant, i fins i tot amb un Flis que, tot i semblar una mica fluix en el rebot, té un llançament a curta distància més que acceptable. De Cage, destacar les intencions, perquè ahir tampoc va mostrar massa, i si de cas remarcar d'ell aquella imatge de jugador antic, com dels anys 80 de l'època de Magic Johnson, Larry Bird i companyia, amb aquella barba i el cabell rapat i amb coroneta zidaniana. De la resta, un Maresch jove però atrevit, una mena de Tintín de la pista treballador i fidel, de cos encorbat però efectiu; també un Wright de caràcter, intimidador però, com Cage, sense oferir tampoc res especial; i dels altres nous, Bavosi de conducció pausada, joc sota cames habitual i controlat, a vegades abusiu, i Jimix sol·lícit a tot, treballador, el nen de la classe a vista de tots si no fos pel xaval Gastón, un tros d'home menor d'edat, del sènior B, poc incisiu. Dels jugadors de la temporada passada, destacar que es nota qui mana: Santamaria és el rei de la pista, una mena de capità que va de la mà de Pablo Sánchez, que també sap de què va tot això. Com Dani Marín, sempre entregat a la causa del River on segueix sumant Farfán, que ahir també va tenir minuts.

Simulacres per créixer, entrenaments de luxe. N'hi haurà pocs.

Per a més informació consulti l'edició en paper.