• Sant Serni, el Negre de Banyoles i Pere el Gran, al Congrés espanyol de Paleopatologia que arrenca avui a la capital

Excavacions a l'interior de Sant Serni; s'hi van recuperar una vintena de cossos d'entre els segles VII i XVIII. A la galeria, El Negre de Banyoles, repatriat i enterrat a Botswana el 2000, després d'una llarga polèmica. Una reconstrucció del rostre de Pere el Gran i de Blanca d'Anjour, a partir de les restes conservats a Santes Creus. Foto: EL PERIÒDIC

Si el lector ha tingut des de petit una (oculta) dèria forense, més una (saludable) passió per les coses antigues i, per acabar, una (comprensible) tirada pels episodis entre exòtics, rars i –diguem-ho tot– també truculents, aquesta és la seva: avui arrenca al Centre de Congressos de la capital l'11è congrés espanyol de Paleopatologia, una multitudinària trobada de biòlegs, metges, antropòlegs i arqueòlegs que es dediquen exactament a investigar les restes humanes d'èpoques pretèrites i més o menys remotes –esquelets, mòmies, cropòlits: el que sigui– per descobrir les malalties que van patir aquells individus i, si pot ser, el cop de gràcia final que els va dur a la tomba.

Són, per dir-ho clarament, els CSI de l'antiguitat. En ocasions, literalment, perquè es tracta de resoldre un crim... encara que sigui segles i, si convé, mil·lennis després dels fets en qüestió. Un exemple, per anar obrint boca: un equip de biòlegs de l'Autònoma de Barcelona ha excavat una necròpolis del segle XVI a l'illa Conillera, a tocar d'Eivissa. Amb la particularitat que tots els individus exhumats presentaven múltiples i severs traumatismes, talls i perforacions. Els paleopatòlegs catalans especulen que es tracta d'un cementiri pirata –¡l'únic, diuen, del Mediterrani occidental!– on els corsaris locals enterraven els col·legues morts en combat –o Killed in action, per dir-ho a l'americana. Això, o bé que els eivissencs de l'època, comprensiblement emprenyats, van ajusticiar expeditivament els presoners capturats en una fracassada incursió pirata a l'illa.

La dentadura dels canillencs

Molt més llunyà, però igualment fascinant –ja ho veuran– és el cas singularíssim d'un home que va aparèixer entre les restes de 250 individus enterrats entre els segles XIV i XVIII al cementiri de l'església de l'illa finesa d'Hailuoto. Singularíssim, perquè l'home en qüestió patia una molt pronunciada acrocefàlia –malformació que deixa el crani en forma de con– i va ser a més decapitat. Aquesta és la conclusió de l'equip d'antropòlegs del Museu d'arqueologia de Catalunya que ha estudiat el cas: els investigadors que van exhumar el cos els anys 80, sostenien que la peculiar forma del crani es devia... ¡a una manipulació del cap després de l'execució!

Per escatir misteris com aquest i el de l'illa Conillera serveix la paleopatologia. L'un i l'altre són només dos entre el centenar de casos que des d'avui i fins dissabte desfilaran pel Centre de Congressos. N'hi ha per a tots els paladars. Per començar, aquesta tarda mateix, en la primera sessió de comunicacions lliures, el resultat de l'estudi odontològic de 348 peces dentals recuperades ara fa dues temporades a Sant Serni de Canillo. Ja saben, la vintena d'individus morts entre els segles VII i XVIII i que van ser enterrats a l'interior del temple. A partir de les càries, fístules i cálculs que s'hi han trobat, Maria Rosa Aran i Josep Antoni Ginestà conclouen que la majori part dels canillencs de l'època compartien una preocupant falta d'higiene bucal que es traduïa en una periodontitis més o menys severa: una inflamació de les genives que en els casos més greus deriva en caiguda de les peces dentals. Els detalls, ja s'ha dit, aquesta tarda.

Hi haurà també casos mediàtics. Molt mediàtics: l'autòpsia del rei Pere el Gran (1240-1285), la gran vedet de la paleopatologia catalana dels últims anys, i de la reina Blanca d'Anjou (1283-1310), esposa de Jaume II. Tots dos, Pere i Blanca, van ser enterrats a Santes Creus. El departament de Cultura de la Generalitat va emprendre fa dos anys una restauració de les tombes reials del monestir català, i els resultats van ser –ho recordarà el lector– espectaculars, amb la determinació de les causes probables de les defuncions –tuberculosis, en el cas de Pere; de les complicacions del part, Blanca–, la reconstrucció dels rostres dels monarques, i sucosos detalls com ara que en tots dos hi van aparèixer restes d'un derivat de la ginesta utilitzat a l'època per tenyir els cabells de ros, o que la reina tenia un dolorós galindó –o juanete, vaja– al peu dret.

Aprendre del passat

L'altra estrella del congrés serà el Negre de Banyoles, que encara cueja un decenni després de ser repatriat a Botswana. I no se n'ha dit tot, encara: un equip de l'Institut de medicina legal de Catalunya hi va practicar anàlisis d'antropometria, radiologia, odontologia, toxicologia i anatomia patològica que van permetre respondre algunes de les preguntes òbvies que plantejava el Negre: ¿de què va morir? ¿A quina edat? ¿Com van conservar el cadàver els germans Verreaux –els naturalistes francesos que el van segrestar? I en fi, ¿quin era el material amb què van omplir el cos dissecat?

Una pregunta prèvia plana sobre tot plegat: ¿de què serveix investigar les malalties que patien els nostres avantpassats, saber de què van morir els nostres rebesavis, ni que fossin pirates? L'antropòloga Assumpció Malgosa, presidenta del comitè organitzador, en té la resposta: «Conèixer l'evolució dels agents infecciosos, les mutacions que experimenten, com es difonen les malalties i quines estratègies de supervivència han adoptat les societats humanes al llarg de la història ens ajuda a inferir el que pot passar en el futur i ens suggereix possibles respostes». I a més, satisfà un molt legítim afany de curiositat. Ja ho saben, des d'avui al Centre de Cnogressos. Per cert, la conferència inaugural la imparteix aquesta tarda la historiadora Elisenda Vives.

Per a més informació consulti l'edició en paper.